20 de desembre 2008

Desitjos de Nadal

Aquest any, com cada any per aquestes èpoques, l'esperit de Nadal ja torna a rondar entre nosaltres i, com sempre, continua despertant els mateixos desitjos de consumisme, insolidaritat i egoisme entre les persones: entre els individus que necessiten tant i tant per viure, esclaus d'una feina que els aporta poc i que mica en mica els roba la família, en éssers que quan es miren al mirall tan sols hi saben veure un cos ple de roba i penjolls; entre els homes i les dones que compren amb diners les il·lusions dels petits i els somnis dels grans i que es passen l'any parlant amb si mateixos i escoltant la pròpia voluntat...
Per Nadal, com que l'ambient ho permet, s'encobreix la despesa de diners amb els bons desitjos. Hi ha tanta i tanta gent que es renta la cara a través dels bons propòsits!
En general em costa creure en determinats comportaments desagradables i parlar de les males vibracions que aquests generen, però passejant pel món no em passen per alt les actituds que veig, ni les paraules que sento, ni els sentiments que s'amaguen darrera d'algunes expressions i tota aquesta informació, de la que sóc conscient, em converteix en reaccionària i fa aflorar en mi aquest sentiments que poso per escrit.



Per altra banda, crec que tan sols aquells que durant l'any ens dediquem a buscar la petita màgia del dia a dia, obrim ulls i orelles a tots els que ens envolten i som capaços d'il·lusionar-nos amb el somriure d'un infant i trobar la felicitat en una abraçada d'un amic, en aquestes dates, ho continuem fent, no és diferent, i creem una atmosfera positiva que es projecta arreu en tot moment: per Nadal, Sant Esteve, Reis, Pasqua i Sant Joan, sempre!

El meu desig per tots i per cada dia de l'any és que trobem la màgia en cada moment viscut i la compartim amb els que ens envolten fent del món un lloc millor per viure!

30 de novembre 2008

Art Nouveau & Alphonse Mucha


Ahir vaig anar al Caixafòrum de Barcelona, al peu de la muntanya de Montjuïc, a l'antiga fàbrica tèxtil d'estil modernista, Casaramona, per veure l'exposició d'Alphonse Mucha. És la primera vegada que una exposició d'aquest gran artista visita el nostre país.
Segurament molts ja hem vist dibuixos i pintures d'en Mucha en les etiquetes de la xocolata Amatller de Barcelona o en les de Moët Chandon però mai no les hem relacionades amb aquesta gran obra que pren la dona com a eix central i l'embelleix en les seves creacions. Les quatre estacions, els quatre moments del dia, les quatre belles arts, les flors, cartells publicitaris, cartells d'obres de teatre, disseny de botigues són algunes de les seves obres. En Mucha ens ha deixat un amplíssim llegat artístic impregnat d'Art Nouveau, de bon gust, refinament i modernitat, pel meu gust espectacular. Molt recomanable.
Podeu visitar l'exposició fins el 4 de gener.

26 de novembre 2008

El beneficis de fer Pilates


l mètode Pilates és un sistema únic d’exercicis d’estiraments i

Avui he anat a classe de Pilates i, com cada dia que hi vaig, n'he sortit contenta i amb una sensació d'estar més en forma. Els exercicis realitzats m'aporten elasticitat i alhora em tonifiquen els músculs i relaxen la meva ment...mmmmmhhh, i jo em sento d'allò més bé. A continuació adjunto quatre notes sobre el com, el quan i el perquè del mètode Pilates.

El mètode Pilates és un sistema únic d’exercicis d’estiraments i enfortiment desenvolupat per Joseph Pilates.

Joseph Pilates va néixer a Alemanya l’any 1880. Estava obsessionat per la debilitat muscular i les múltiples malalties que va patir durant la infància i, per això, va consagrar gran part de la seva vida a la creació d’un mètode que permetés treure el màxim rendiment de l’organisme amb el mínim estrès o dany possible.

Empresonat durant la Primera Guerra Mundial, va aprofitar l’avinentesa per ensenyar el seu mètode als companys de reclusió, els quals van aconseguir superar la primera epidèmia mortal de grip de 1918 sense cap problema. Va ser durant aquesta època quan va desenvolupar el gros del seu mètode i va crear gran part de les màquines en les quals s’inspiren els aparells actuals, únics i originals. La manca de recursos el va portar a utilitzar els elements que tenia a mà, com cordes, barres i politges.

Com es fa?

El mètode compta amb més de 500 exercicis (realitzats tant a terra com amb els seus aparells) que, majoritàriament, es realitzen en posició inclinada, asseguts, de genolls o tombats, per evitar lesions o pressions en músculs i articulacions. Els moviments del mètode estan basats en sis principis bàsics: concentració, control, centralització, fluïdesa de moviment, precisió i respiració.
Per a la realització dels exercicis és fonamental mantenir un bona postura corporal i controlar la respiració. Tot està pensat i ha de fer-se de forma controlada.
El mètode treballa especialment amb els abdominals, la base de l’esquena i els glutis com a únics punts de suport, amb l’objectiu d’enfortir el centre de gravetat de l’organisme, el que Pilates denomina “powerhouse” (centre o casa del poder), que es troba a la zona abdominal i lumbar. En enfortir aquesta zona, es pot protegir la columna, es millora l’estabilitat del cos, s’aconsegueix un control abdominal més gran i es potencia la respiració en dinamitzar el diafragma toràcic.

Beneficis del mètode

Amb el mètode Pilates no s’obté tan sols una millora física general i un control més gran de les extremitats i articulacions, sinó també la prevenció de trastorns tals com la incontinència urinària ja que es treballa intensament la zona del sòl pelvià.
També s’han evidenciat beneficis en els casos d’osteoporosi, en estimular la formació de massa òssia i reduir el risc de fractures, i en la rehabilitació de persones com a conseqüència d’un accident o del desgast de l’aparell locomotor.

Aquest mètode també desenvolupa en els qui el practiquen aptituds com l’atenció i la disciplina. A més, s’aconsegueix un domini total de la motricitat i un coneixement més gran del propi cos, el que augmenta l’autoestima i reforça la capacitat de concentració i control de l’individu.

Qui pot practicar-lo?

El mètode Pilates pot ser practicat per tothom: joves, adults, persones que practiquen qualsevol esport i també els qui porten una vida més sedentària.
És també recomanable per a persones que es troben en procés de rehabilitació o que han patit una lesió. De fet, molts fisioterapeutes apliquen aquesta tècnica, combinant-la amb d’altres, per tractar els seus pacients.
La filosofia Pilates ha guanyat cada vegada més adeptes i és compartida no tan sols per professionals de la dansa i de l’esport, sinó també per molts fisioterapeutes i entrenadors personals que han introduït els seus conceptes en la rehabilitació.
Pilates tracta de fer-nos més forts de cos i de ment.
Així, doncs, t’invito a fruir dels innombrables beneficis que ofereix aquesta tècnica de tonificació ment-cos, revitalitzant el teu estat físic a través del moviment, i la teva ment, a través del pensament conscient; una combinació que es tradueix en un dels grans fonaments del mètode Pilates: la revitalització de l’esperit, un factor crucial en el manteniment de la salut, tant mental com corporal.

Per més informació:
“El método Pilates”, Brooke Siler. Ed. Oniro.
“La promesa de Pilates”, Alycea Ungaro. Ed. H. Blume.

13 de novembre 2008

En Josep Pla

Fa dos dies que he començat a llegir la biografia de Josep Pla esperonada per la lectura d’alguns passatges del “Quadern Gris”.
Vaig començar a llegir el Quadern Gris perquè és un llibre que em va caure a les mans de manera fortuïta i jo, seguint els capricis de la sort, no vaig desestimar l’oportunitat que aquesta em brindava. De fet el llegeixo molt lentament ja que faig coïncidir els fragments del dietari amb el dia en curs que marca el calendari.
Aquesta lectura reposada em permet assaborir amb intensitat el mots deliciosos que en Pla va deixar fluir per la tinta de la seva ploma. Les paraules del Josep Pla descriuen amb una minuciositat i una extrema sensibilitat tots aquests paisatges quotidians que ell va sentir i veure; ens dibuixa la natura i els anars i venirs de la gent que ell observa amb tant de deliri, ens retrata una època i un entorn a través d’una de les proses més belles que he pogut degustar fins el moment...
Així doncs estic submergida en la lectura de la vida d’un home, l’obra del qual m’està arribant a tots els racons del meu cos, posseïda per les vivències d’un brillant escriptor que m’està fascinant d’allò més.

10 de novembre 2008

Nou blog de Nutrició i Alimentació


Acabo d'inaugurar un nou blog.
http://masternutricioalimentacio.blogspot.com/
Es tracta d'un blog realitzat per mi de contingut científico-tècnic que pretén ser una eina de consulta útil.
Gaudiu-lo.

06 de novembre 2008

Observar i escriure


Fa molts dies que no dedico unes paraules al meu blog. El facebook m’ha començat a prendre el temps que dedicava a contar les dolçors del dia a dia, les observacions que faig mentre em passejo per la ciutat o estic asseguda en una cafeteria prenent tranquil·lament un cafetó. Vull reprendre aquesta, fantàstica activitat de mirar, reflexionar i escriure ja que suposa per a mi, un enriquiment personal i intel·lectual important. Així doncs deixaré a banda determinades dinàmiques virtuals i em centraré en el meu racó d'escriptura.
Que tingueu un gran dia ple d'històries emocionants!

28 d’octubre 2008

Cursa dones 2008. Gràcies per ser-hi!


El diumenge 26 d'octubre vaig tenir el goig de participar, juntament amb un extens grup d'amigues, a la Cursa de les dones, contra el càncer de mama i per la lluita contra la violència de gènere. Aqui us n'ofereixo una petita crònica.

Diumenge, 9 del matí, parc de la Ciutadella cantonada Picasso. Hi ha un constant anar i venir de gent, majoritàriament dones; joves, grans, grasses, primes, tenyides, rosses, morenes, pèl-roges, arrissades, somniadores, realistes, amb pantalons curts, amb pantalons llargs, recatades, atletes, enginyeres, secretàries, investigadores, arquitectes, directives, jubilades, amb gràcia, amb menys gràcia...però totes amb il·lusió i un somriure al llavis, una rialla de satisfacció i una expressió alegre rera la qual intueixo unes ganes boges de ser les protagonistes d'una causa que ens uneix a tots i sobretot a totes.

A les 9:50 tot el carrer Picasso és ple, darrera de línia de sortida, fent estiraments i escalfant, l'adrenalina és a flor de pell. Estem preparades per caminar, correr, saltar i passar-ho bé!
A les 10:02 passo per la línia de sortida, estàvem posicionades un xic endarrera i ha costat arribar...
Comencem a recórrer el passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Ronda de Sant Pere, Plaça de Catalunya, les Rambles, passeig de Colom -quin sol que fa, i quin dia tant preciós-, la gent aplaudeix, anima, transmet bones vibracions...Estació de França i ja tornem a ser al carrer Picasso...
Finalment arribo, després d'una hora de caminar, córrer, esquivar, parlar, picar de mans i respirar l'atmosfera tant i tant positiva que entre tots s'ha creat.
Deixem els xips que portem lligats als cordons de les bambes i recollim l'aigua que amb delit deixem lliscar coll avall.
Quin gran matí!! Quina emoció!!! Gràcies a totes per ser-hi. Quan volem som espectaculars!!!!

12 d’octubre 2008

Compartir l'esmorzar


De nou en la meva ruta cap a la feina passo per davant d'un forn, al costat del Mercat de les Corts. Són dos quarts de nou del matí tocats, la gent es dirigeix cap a la feina, les mares acompanyen els menuts a l'escola, la florista refresca les plantes i el cuiner comença a preparar entrepans.
Observo tot aquest bullici de despertar del barri amb alegria, un dia més fent la mateixa rutina tots plegats. I dins d'aquesta rutina veig la parella d'avis de la fleca. Cada dia hi són, tots dos, asseguts en la mateixa situació, un davant de l'altre, un dia i un altre; els croissants, els cafès amb llet i un diari, del qual resolen el sudoku o els mots encreuats, no falten a la taula on esmorzen.
Aquesta parella de jubilats es prenen la vida amb calma i dia rera dia repeteixen la mateixa acció i xerren sobre el que els envolta, sobre els fills, els familiars i la salut i es mantenen al marge de les pujades i baixades de la borsa i de les eleccions als Estats Units. El seu futur es teixeix a diari amb el present que viuen cada matí, cada tarda i cada nit un al costat de l'altre compartint els rituals que fan especials cada minut de la seva vida. I l'esmorzar és aquest dolç ritual per assaborir i començar amb bon peu un dia genial.

02 d’octubre 2008

Els avis de la loteria


Cada dia quan vaig caminant cap a la feina per la zona del Camp del Barça, em trobo una parella d'avis que va amb un gosset. El senyor és un home escanyolit, molt polit, amb poc pèl i un nas més aviat afilat. Ella també es menuda i rexinxolada i sempre porta la roba molt ben conjuntada. Me'ls trobo gairebé cada dia, a vegades discuteixen i a vegades van l'un al costat de l'altre en silenci. Imagino que fa molts anys que comparteixen la vida junts i sovint la companyia mútua és molt més important que les quatre paraules que puguin intercanviar en el trajecte des de casa seva al petit despatx de loteria que tenen a la Travessera de les Corts. Si senyor, aquesta parella d'avis tenen un local on fa anys que reparteixen sort i avui, un dia més, segueixen la seva rutina i obren puntualment les portes d'un negoci que els permet passar els minuts, els dies, els mesos i els anys junts.

22 de setembre 2008

El Nen del Pijama de Ratlles


Ahir vaig acabar de llegir El nen del pijama de ratlles de l'irlandès John Boyne, un llibre que ens dibuixa, a través de la mirada innocent de'n Bruno, la crua vida en el camp de concentració d’Auschwitz durant la segona guerra mundial. És un llibre de lectura fàcil, sense complicacions i narrat amb una particular sinceritat que, en segons quins moments, posa la pell de gallina i fa lliscar alguna llàgrima. El Bruno desperta simpatía i afecte i ens té fins al final amb el cor encongit. És un relat molt recomanable per a tothom ja que ens descriu una realitat molt punyent des d’una òptica molt particular i intel·legible per la gran majoria de públic. Penso que a partir de certes edats hauria de ser de lectura obligatòria.
El proper dia 26 de setembre n’estrenen la pel·lícula a Barcelona. El cinema sempre ha estat un mitjà de grans masses i ara, de nou, contribuirà a la difusió, tan necessària , de la memoria històrica en la mateixa línea que la Vida és Bella de Roberto Benigni.

20 de setembre 2008

Estem de Festa Major !


Ahir varen començar a Barcelona les festes de la Mercè 2008. Jaume Sisa fou l'encarregat de fer el pregó davant d'una corporació municipal expectant. Des d'ahir ja gaudim de nombrosos actes, concerts, manifestacions culturals diferents que omplen la ciutat en tota la seva amplitud.
Bona Mercè a tots !

04 de setembre 2008

Romàntics i naturals

Aquesta és la portada de la pàgina web dels més romàntics i saludables de la xarxa. Creuen que el món cada dia pot ser una mica millor. Són dels que veuen l'ampolla mig plena i jo, comparteixo aquesta visió de la vida amb ells. Fan mimos, que són sucs molt i molt naturals. Bonissims. Els fan amb molt d'amor i una gran dosi de passió. Fa poc que són al mercat però tenen un producte genial. El link d'aquesta web tant saludable és: http://www.romantics.es/
Si busqueu mimos els trobareu al super del Corte Inglés

03 de setembre 2008

La tardor...Ve de gust.

Gairebé ja hi som tots! La ciutat està recuperant el seu pols habitual. El món de les oficines es comença a despertar, les màquines de cafè tornen a treure fum, les escoles de dansa, música, literatura i arts obren les seves portes als usuaris que, amb esperit renovat, inicien un nou període estacional ple d’experiències i sensacions. Ja tan sols falta el cruixir de les fulles dels arbres  sota les botes, el voleiar de les gavardines a s’hora baixa i el plaer d’assaborir un cappuccino i un briox a mitja tarda asseguts en una cafetería.

Bé de gust tornar a sentir la tardor, observar la llum del sol com es va afeblint i prendre’s la vida amb un ritme més pausat, trobar-nos altra volta amb la quotidianitat de les nostres vides i felicitar-nos de poder gaudir de nou de les tardes de cinema, els  passejos pel port, les converses amb amics, les lectures al parc…

I podent fer tot això a qui ve de gust parlar de síndrome postvacacional ?

25 d’agost 2008

Vacances Romanes


Fa dos dies que varem arribar de Roma. Hem estat passejant i visitant l'Eterna Ciutat durant una setmana però se m'ha fet tan intensa que talment m'ha semblat un mes. Estic encantada i fascinada amb aquesta ciutat plena de fonts, aigua, pedres i pedretes, esperit religiós i gent que pol·lula amunt i avall. Des de la Piazza de Republica al Vaticà, des de la Piazza di Spagna a la Piazza Navona, des del Colosseo al Circus Maximus i la Piazza Venezia... Hem recorregut la ciutat d'una punta a l'altra, hem donat un cop d'ull a la seva història, hem tingut al nostre abast l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Per mitjà dels seus magnífics palaus, les esglésies -que no s'acaben-, els ponts sobre el Tevere, allò que fou el Ghetto, els arcs de triomf, els teatres, les termes, les mil i una columnes que hi ha pertot; ens hem fet una idea de l'esplendor del que fa vint segles fou la capital d'un gran imperi. El gelats, les pizzes, els fettucine, els cappuccini, el tiramisú i les insalate han posat el seu toc especial a la nostra taula i ens han deixat un regust veritablement dolç d'aquesta ciutat tan especial.

01 d’agost 2008

Amaru Sabat

Ahir varem acabar el taller intensiu de "Tribal" amb Amaru Sabat. Després de quatre intensos dies d'estiraments, tonificació muscular, coneixement corporal i estils diferents de tribal amb influències de diferents cultures, vaig ser conscient de les meves mancances físiques i rítmiques però alhora vaig descobrir tot un món de moviments, combinacions de força i equilibri, coordinació i esforç personal que m'han donat una nova prespectiva d'una dansa que em comença a seduir.
Com a culminació d'aquests dies l'Amaru ens va ballar amb el seu personalíssim estil; natural, sensual, introspectiu, màgic...
Un estil que inconscientment et convida a formar part de la tribu.
Gràcies Amaru !

31 de juliol 2008

MATERNITATS


CaixaForum Barcelona
Del 29/07/2008 al 12/10/2008

Fins i tot en situacions extremes, afloren els sentiments maternals. L'exposició se centra en la mostra de fotografies sobre la maternitat fetes en diferents indrets del món. Les situacions de pobresa i marginació, els conflictes armats, els casos de sida-VIH o els refugiats que veiem a les imatges volen apropar -dins de la línia de sensibilització infantil i juvenil del Programa de Cooperació Internacional- aquestes realitats a la població en general i, de manera especial, als nens i els joves. El fotògraf Bru Rovira, redactor de La Vanguardia, reporter internacional i premi Ortega y Gasset de periodisme, va recórrer el món copsant amb la seva càmera un dels sentiments humans més profunds i universals: la maternitat. Cadascuna de les fotos de l'exposició Maternitats reflecteix un relat vital tan apassionant com commovedor. La mostra s'acompanya d'una sèrie de treballs (fotografies, dibuixos, textos, etc.), creats per nens i joves de diferents escoles, que reflecteixen els sentiments i les emocions que han inspirat les fotografies de l'exposició.

Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h

Preu: Activitat gratuïta

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA

30 de juliol 2008

Fent els somnis realitat


Avui he llegit a la Contra de La Vanguardia un article deliciós que parla d'Iñaki Orive, un empresari que es dedica a fer realitat els somnis de nens que estan malalts a través de la Fundació "Pequeño Deseo". M'ha agradat moltíssim.

29 de juliol 2008

La senyora de Joan Güell i un cafè


Avui he tornat a veure de nou aquella velleta tan entranyable que em trobo tot sovint al carrer Joan Güell o tot reposant en un banc dels jardins que hi ha pel barri. Aquest matí estava asseguda en un seient del carrer de les Corts, quan de cop i volta, s'ha aixecat i se n'ha anat tot xino xano cap a una senyora que ha entrat a la cafeteria Caracas d'aquest mateix carrer. I el que ha passat a continuació ja us ho podeu imaginar...Jo no ho he vist però sé del cert que aquest matí s'ha pres un café amb llet i una pasta que li han reanimat l'ànima. Sé que avui ha menjat acompanyada d'algú que se l'estima i tot sovint comparteix una estona amb ella. Això m'ha omplert el cor. Que tingueu molt bon dia!

20 de juliol 2008

Bones vacances !

S'apropen les vacances. D'aqui a uns dies interrompré les meves activitats habituals per passar a fer-ne d'altres de diferents; trencaré la rutina i enviaré la meva ment de viatge, vagarejaré pels carrers i places de Barcelona, em relaxaré, em dedicaré a llegir i a escriure, a gaudir d'un bany de mar i sol, a fruir d'un vi blanc a la terrasseta de casa, reservaré una parcel·leta del meu temps a pensar, a mantenir-me en forma i a assaborir un bon gelat i, si s'escau, fer una passejada per la Ciutat Eterna.

De fet, la finalitat d'aquests dies de descans no és altra que continuar fent crèixer la meva pau interior en un marc i unes circumstàncies menys quotidianes, a viure els petits detalls i sentir com el vent m'acarona sense pressa.

14 de juliol 2008

Lynn Margulis


Avui he llegit a Vilaweb una entrevista a Lynn Margulis. Gran científica del segle XXI on n'hi hagi. Ella i les seva teoria de l'endosimbiosi viatgen pel món explicant biologia i transmetent uns valors científics molt particulars. M'ha encantat !

10 de juliol 2008

Juliol ple d'energia !!!



Llum, sol, alegria, calor, color, música, ball, sensualitat, pausa, amistat, trobades, sopars…Això és juliol. Tot i que encara no estic de vacances laborals, la meva ment ja ha assumit que els dies llargs i la caloreta són per gaudir de determinats ambients i compartir bons moments amb companys que, com jo, están gaudint d’un període de distensió pre-vacacional. Per altra banda la ciutat s’omple d’activitats i rebossa de turistes, les terrasses de les cafeteries i cerveseries conviden a asseure’s, la calor destapa els cossos i posa de manifest tot l’esplendor de l’anatomia masculina i femenina que sedueix i desperta passions. El juliol és Grec, activitats a la Pedrera i al Caixaforum. El juliol són passejades, refrescos i emocions. El juliol és llum i color i tot el que tu vulguis ! Gaudeix-lo!!

03 de juliol 2008

La senyora de Joan Güell

Ens trobem gairebé cada dia quan jo vaig cap a treballar. Segurament no ha esmorzat i el seu únic àpat del dia el farà en un menjador comunitari. Passeja carrer avall. Va amb el cap cot i quan aixeca la mirada els seus ulls llueïxen la solitud i la tristesa de la seva ànima. Els cabells despentinats i grisos ens parlen de la seva avançada edat; camina lentament, gairebé resignada, va amb una jaqueta vella, recuperada d'algun contenidor i, de tant en tant, se li escapa una rialla sorneguera. Sembla haver tingut una vida dura i un cor adolorit. No ha estat fàcil arrossegar la vellesa fins aquí. Ara, és com aquell pobre colom que tothom deixa de banda. Vagareja, no té on anar, i ofereix un somriure murri a l'infant que se la queda mirant. Ella també és una criatura òrfena d'amor i de sostre.

30 de juny 2008

A l'Antoni Bassas



Bon dia Antoni!
Segurament rebràs molts mails com aquest i no és per menys. Ets una gran persona i un excel·lent professional. Per a mi, ja ets part de la meva família.
Des que em vaig assabentar de la teva no continuació la temporada vinent al capdavant del matí de Catalunya Ràdio volia escriure’t aquest mail d’agraïment i així fer el meu personal homentatge cap al professional que cada dia ho dona tot per l’audiència, pel país i per la bona marxa del món.
Crec que tots els que t’escoltem cada dia trobarem a faltar aquest “BON DIA” teu tant particular, aquesta personalíssima manera d’explicar-nos la vida i fer-nos descobrir tants sentiments a través de les ones.
Gràcies per encomanar-nos les teves emocions, de fer-nos vibrar, plorar i riure amb la teva cadencia de veu.
Gràcies per regalar-nos tants bons moments. Gràcies per donar-nos l'oportunitat de descobrir realitats que, sovint, passen desapercebudes a nivel radiofònic.
Gràcies per presentar-me tots aquests professionals que han desfilat pel matí de Catalunya Ràdio i posar al meu abast totes aquestes veus anònimes que, sovint, ens posen els pèls de punta i ens apropen, de nou, a la realitat del dia a dia.
Gràcies per enriquir-nos com a persones i com a CATALANS.
Per altra banda vull també que sàpigues que vagis on vagis la teva feina ben feta tindrà el seu merescut reconeixement i que jo, seré allí per veure-ho, escoltar-ho i viure-ho amb tu.
Gràcies de nou per aquests 14 anys que ens has regalat.
Allí on vagis, allí estarem. Molta sort!

11 de juny 2008

La bicicleta, mitjà de transport i de salut


Diumenge dia 8 va ser dia de la bicicleta i els patins a la Ciutat Comtal i és clar, varem sortir a celebrar-ho. Barcelona estava en silenci i l’aire que s’hi podía respirar gairebé era net, els carrers amb una abundant circulació de cotxes els dies de cada dia, restaven tranquils i ens obrien els braços per acollir els milers de bicicletes i patinadors que varem acudir a la cita delerosos de fer esport i conèixer l’altra cara de la nostra ciutat.
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!

19 de maig 2008

Dansa i amistat


El meu escrit d’avui us el dedico a totes les que ens trobem cada dimarts de 8 a 9 per ballar Dansa del Ventre a Aribau, 46 -GLORIA, Xènia, Elsa, Tània, Gemma, Montse, Sílvia, Anna, Mar, Marta. Ahir vàrem fer assaig general del que será el nostre “debut” al juny. Vàrem ballar com mai, ens lliuràrem a la dansa com no havíem fet fins el moment i vàrem gaudir de la companyia d’un grup de persones, la dimensió humana de les quals molt més enllà de la dansa. Espero cada dimarts amb delit perquè sé que és el dia que ens retrobem i compartim aquests bons moments, aquesta complicitat, aquesta energia positiva. Gràcies a totes. Gràcies Glòria per ser una professora tan genial !

13 de maig 2008

Bon dia Barcelona

Aquest matí he sortit de casa contenta tot i que he perdut el bus. El fet de no poder agafar-lo m'ha alegrat ja que he tingut l'oportunitat de gaudir, caminant cap a la feina, de l'esclat de la primavera i del despertar de Barcelona.
Avui, després de tres dies de refredat, de congestió nasal i de mal estar general m'he llevat fresca com una rosa ! La naturalesa ha volgut que em trobés bé i em sentís genial, així doncs he pogut assaborir cada pas i cada carrer que creuava fins arribar a la Diagonal. Allí, per més gaudi personal, els arbres destil·laven un perfum especial tot aromatitzant el passeig dels vianants, i els dolços del forn de pa ja començaven a fer les delicies dels més matiners.
Aquests matins de sol, de gent llegint diaris, de bones olors, de flors són els que em motiven i em donen energia. I aquells dies de pluja, de carrers molls, de clàxons, de tolls i plantes fresques em porten benestar i equilibri.
Bon dia a tothom, QUE TINGUEU UN GRAN DIA CADA DIA!

09 de maig 2008

Viatge literari

Pluja, un capuccino , una taula en un racó i veus de fons... el marc idoni per abandonar-se a una bona lectura. M'endinso pels carrers de Barcelona, pels seus misteris, observo la seva gent com passeja i començo a respirar aquella atmosfera carregada de fum que destil·len les fàbriques del Poble Nou; sento que la pluja m'acarona mentre vagarejo pel carrer Santa Anna, m'aturo davant d'una llibreria que em crida l'atenció, faig un cop d'ull a les novetats de l'any, el llibreter em saluda des de darrera del taulell i continuo caminant i entro a la pastisseria, he vist unes xocolatines que m'han seduït i no he pogut resistir la temptació, mmmmmmmmmm... De sobte em sona el mòbil, ostres, qui deu ser ? Però, on sóc? Quina hora és? M'aixeco i d'una revolada agafo la bossa i el paraigües, deixo els diners justos a la caixa i surto de la cafeteria. He passat gairebé dues hores submergida en el meu llibre, un llibre que em fascina i em fa viatjar per aquesta magnífica ciutat que s'obra davant meu. Corro amb el telèfon a l'orella pel Passeig de Gràcia avall, cap al metro, de cop i volta, el món ha tornat a entrar en moviment. Fins la propera!

24 d’abril 2008

Sant Jordi + 1 dia

Ja he sucumbit a l’encís del “Juego del Angel” de Carlos Ruíz Zafón. He començat a endinsar-me sense remei pels carrers de la Barcelona dels anys vint, ja no puc escapar-ne.
Miro i remiro el rellotge, les busques van massa lentes pel meu gust, estic comptant els minuts per sortir de la feina i submergir-me de nou en aquesta fascinant novel·la que regala la imaginació i els sentits; una obra mestra que no deixa indiferent, i que, quan entra a formar part de la teva vida, no te’n pots desprendre.
Des de la meva posició de lectora crec que en Zafón és un as de la pluma: la seva finesa, el detall i l'habilitat amb què juga amb els mots li permeten crear un imaginari que et trasllada a un escenari de la història a caprici i jo, com encantada, m'abandono a la seva voluntat i el segueixo.
Gràcies Carlos per la teva genialitat !

13 d’abril 2008

Diumenges i festius

Fa una estona, quan he sortit a recollir la roba que tenia estesa en el celobert m'ha envaït una agradable olor de canyella i altres espècies provinent d'una de les cuines dels veïns. Quin estofadet més bo- he pensat- i ja me l'imaginava fent la xup-xup al foc.
Avui és diumenge, dia de descans i de reunió familiar, dia en què les mares i les àvies treuen les seves gales gastronòmiques i les estenen sobre les taules ben parades per rebre als fills i filles.
Aquests menjars tan elaborats i fets amb tant d'amor fan les delicíes dels més grans i dels més petits i , com tots sabem, després de llepar-nos els dits i sucar pa fins la sacietat, sempre hi ha sorpresa dolça. Les postres no fallen mai, embolicades amb aquest paper de pastisseria i lligades amb el cordillet que permet fer el recorregut de la botiga a casa.
Els diumenges els grans de la família solen anar a missa a primera hora del matí, ells no descuiden la fe- malgrat els temps que corren ara- i quan en surten, i han fet petar la xerradeta a la plaça de l'església passen per la confiteria a buscar els dolços per dinar.
Els diumenges, per la nostra societat amb clares arrels cristianes, són especials, és festa i ho celebrem bé, igual que els jueus celebren el Sabat o els musulmans el divendres, dia de pregària per excel·lència. M'imagino que en totes les cultures deu ser així: sempre hi ha un dia de la setmana que uneix celebracions religioses i reunions familiars i si us hi heu fixat totes són al voltant d'una taula preparada amb molta cura i amor.
La cultura religiosa sempre va lligada a rituals de menjar i beure que uneixen cossos i esperits.

Bon diumenge!!

11 d’abril 2008

Desintoxicació emocional

Sona una mica brusc això de desintoxicar però crec que és la millor manera de definir el què jo necessito en aquests moments. Porto uns quants dies, per no dir setmanes, que em sento esponja. Últimament moltes persones han recorregut a mi per motius diferents per explicar-me les seves inquietuds i neguits. Sóc una persona receptiva per naturalesa, desti·lo energía positiva i escolto. Així doncs m’he omplert de certes vivències, poc positives, per dir-ho d’alguna manera i m’he desprès de part de les bones vibracions que m’aporten bon rotllo, això vol dir que ara estic xof.
He estat analitzant la situació i crec que necessito temps per assimilar totes les informacions que he recopilat i desprendre-me’n sense demora. En el seu moment ja he escoltat i he intentat ajudar però ara mateix no em sento bé i el cos em demana un respir, axí, doncs, em miraré el cap de setmana amb bons ulls i el dedicaré a fruir del meu temps lliure, de la pluja i de la calma.

Bon cap de setmana!!!

02 d’abril 2008

Els cicles del cos humà


Aquest cap de setmana vaig llegir en un suplement de Lavanguardia un reportatge molt interessant sobre els ritmes del cos en un dia de la nostra vida i he pensat que seria interessant fer-ne una ressenya.
Com tothom sap el cos humà és una eina molt perfecta i funciona tot sol malgrat la nostra voluntat i la socialització el vulguin fer anar per una altra banda. Si coneixem els seus cicles, en podem treure el màxim rendiment.
Comencem:
A primera hora del matí, vers les set, les nostres hormones -testosterona, cortisol, entre altres- estan en els valors més alts, la melatonina està molt disminuida i puja la tensió arterial, és hora de llevar-se! S'activa la memoria immediata.
Entre vuit i nou del matí augmenten els moviments intestinals, ja toca esmorzar! És el moment del dia en què pesem menys.
Cap a les deu del matí, el nostre cos ja està totalment despert i les funcions d'alerta totalment activades.
A migdia el rendiment intel·lectual és màxim, és el moment de glòria del cos i estem de més bon humor.
Una mica més enllà de les dotze els valors d'insulina disminueixen i aleshores comencem a tenir sensació de gana. El nostre cos necessita més energia per funcionar.
El menjar augmenta els nivells de sucre en sang, el nostre cos comença a digerir i això demana un repòs. Després d'una migdiadeta de pocs minuts, ja ens hem recuperat. Ara ja estem a punt per dur a terme un treball més físic.
A mitja tarda la nostra eficiència cardiorespiratòria és màxima, la temperatura corporal i la força muscular van en augment i la memoria a llarg termini funciona d'allò més bé.
A última hora de la tarda la potencia i la flexibilitat muscular estan al seu màxim nivell, la temperatura arriba al seu punt més alt i el cos té una major tolerancia a l'alcohol.
Al vespre -s'horabaixa-, comença el descens de la temperatura i comença a pujar la melatonina -quan baixa la llum, aquesta hormona augmenta-, ens preparem per descansar. El nostre sopar haurà de ser senzill i de fàcil digestió.
A mitja nit la nostra pressió arterial ja és baixa i es produeix la major intolerancia a la glucosa, és hora de dormir!
Vers les dues de la matinada estem en l'etapa de son profund, és ara quan l'organisme realment descansa.
Cap a les tres de la matinada hi ha el pic màxim de melatonina en sang.
A les cinc, la temperatura és mínima i vers les sis ja comença el descens de la melatonina i comença a pujar el valor de testosterona en sang, que esdevé màxim a les set, quan ens llevem.

Font: LAVANGUARDIA

20 de març 2008

L'Escola del carrer Espiell

L’altre dia passant pel carrer Espiell recordava aquells matins en què, asseguda a la parada del bus, veia els infants i adolescents entrar a l’escola. Enjogassats corrent amunt i avall amb les motxilles carregades de llibres, el genolls pelats, les bosses amb l’esmorzar, esbojarrats i contents de trobar-se els seus companys de joc i d’estudi.
Malauradament aquesta escola ja no hi és, i és per aquest motiu que en parlo amb nostàlgia i amb una mica de tristesa continguda; un ocellet m’ha explicat que hi ha una empresa immobiliària que està edificant en el lloc.
De ben segur aquests nois estarán en un altre lloc, potser millor, potser pitjor, segurament més nou… Però en el carrer Espiell, de Nou Barris, tot ha canviat sense aquell moviment de criatures anant i venint. Ara hi haurà un edifici, amb senyors i senyores que entren i surten ben vestits, amb xandall i amb roba de treball. Gent amb bosses grosses i maletes que es traslladen i se’n van de cap de semana, altres que arriben amb el carret de la compra i altres que aprofitaran que la porta és oberta per deixar correu comercial a les bústies.
Cada indret té el seu encant i aquest era especial: els nens se’n van i els jocs s’esvaeixen. I jo somnio.

01 de març 2008

Les flors de la Rambla

Al “Cafè de l`Òpera” hi havia bullici de gent i un ambient carregat. Jo estava llegint la meva nova adquisició de la Fira del Llibre en Català, que es celebra aquests dies a la Plaça de la Catedral i gaudia d'aquell murmuri de fons i dels mots que mica en mica anaven desfilant per davant dels meus ulls. El cafè amb llet era molt calent, fumejava i me l'he près de gust.

Quan he sortit, a la Rambla hi havia, com sempre, aquell anar i venir de gent de totes condicions, edats i indumentàries, no obstant això, avui, les flors han captivat la meva atenció, especialment les d'una parada anomenada el “Capritx”.
N´hi havia de molts tipus i omplien aquell espai de colors i fresques olors, jo me les mirava i les escoltava, com si em volguessin dir quelcom. Al cap d'uns instants la florista se m'ha apropat i jo, sense poder-ho evitar li he demanat un ram de margarides que feia una estona que em feien l'ullet. M'encanten les margarides!!! I ara ja les tinc posades en aigua i així alegren i donen vida a aquest raconet de menjador que, avui hi faltava alguna cosa. Benvingudes a casa ! Gràcies per donar color a la meva vida!

21 de febrer 2008

Les campanes de Santa Eulàlia

Com ja debeu saber, sóc dona de poble, i a vegades, hi ha petites coses lligades a la calma del món rural i a la tranquilitat del Pre-pirineu, que trobo a faltar, una d'elles és el so de les campanes. M'encanta sentir els quarts i les hores del rellotge del campanar i el dringar de les campanes quan hi ha una festa i criden la gent a missa. Quan neva sonen més lluny i a la primavera queden eclipsades pel cant dels pardals.
Doncs bé, fa temps que visc a l'Hospitalet i fins fa ben poc no sabia de cap campanar que em pogués delectar amb el seu so i, per sorpresa, ahir, en la calma de la nit, caminant tot xino xano cap a casa vaig distingir a la llunyania i entre la fosca, un so proper, familiar, agradable, que per un moment em va traslladar a la plaça del poble: les campanes de Santa Eulàlia em van acompanyar fins a casa.
Quina delicia saber que quan vulgui puc escoltar de ben a prop aquest so que em permet viatjar en la imaginació i en el temps d'aquelles tardes despreocupades d'infantesa !

14 de febrer 2008

La Vie en Rose


Fa molts dies que no escric res de bo, però avui és un dia especial, avui és sant Valentí, el dia de l'amor i dels enamorats. De fet, penso que hauria de ser Sant Valentí cada dia i respirar aires de maduixa, fer volar coloms i menjar dolços i dedicar un somriure a les persones que ens creuem i aleshores el món seria molt empalagós però la gent seria més feliç i així en comptes de fer la guerra, farien l'amor i els núvols serien de cotó i quan en somnis caiguessis sobre un d'ells et deixaries acaronar per la seva suau textura.

01 de febrer 2008

Despertar la Sensualitat


Avui he anat a classe de Dansa del Ventre. Cada dia gaudeixo més d'aquest ball que ara ja faig dues hores per setmana. Per a mi és una bona manera d'explorar la meva feminitat, de despertar la meva sensualitat, de sentir-me a gust amb el meu cos, de fugir momentàniament de la realitat i transportar-me a l'imperi dels sentits. És una dansa exòtica que em permet compartir emocions i sensacions amb les companyes del grup i això, m'ajuda a evolucionar i a créixer com a persona.
Cal dir que la dansa del ventre s'utilitza per les seves qualitats com a teràpia corporal per la dona al llarg de tota la vida però és especialment útil en la preparació de la dona per l'esforç del part i la seva posterior recuperació, ja que els moviments que es realitzen en la dansa enforteixen la musculatura ventral i pèlvica, augmentant així la resistència i l'elasticitat d'aquesta zona.
Per altra banda els exercicis que es realitzen en l'execució d'aquesta dansa resulten una activitat de baix impacte que tracta zones tradicionalment problemàtiques en el cos de la dona, com la caiguda de la pell de la part inferior dels braços, endureix dels músculs pectorals, aprima la cintura, enforteix les cames, tonifica els malucs i reforça les natges.
Així mateix una de les característiques més importants de la dansa del ventre és la seva capacitat d'estimular el plexe solar -centre energètic i nerviós que es troba sota l'estèrnum-; els constants moviments del ventre i els malucs efectuats al llarg del ball, en estimular-lo, contribueixen a la distensió nerviosa i aporten així un benestar general.

(Bibliografia consultada: "Bailar la danza del vientre" de Maria Elena Morató)

31 de gener 2008

La noia de l'autobús

Fa més de dues setmanes que no agafo l’autobús. Aquests dies vaig caminant cada dia a la feina, sense presses, mirant les mussaranyes i observant els coloms i ocells que volen d’arbre en arbre.
Ara, ja començo a tenir certa rutina, com que sempre passo a la mateixa hora pel mateix lloc acostumo a veure la mateixa gent, que inconscientment també deu retenir la meva imatge en la memoria del seu recorregut diari.
Avui, però, he tingut un segrest mental. Per un moment he pensat en algú que tot sovint veia quan viatjava en autobús. De sobte m’he preguntat per una noia que estava en un estat avançat de gestació i se m’ha dibuixat un somriure a la boca quan he pensat que, segurament si agafés el bus un dia d’aquests, ja no la veuria. A hores d’ara ja deu estar amb la seva criatura en braços i gaudint de la seva nova maternitat. I això m’ha fet molt i molt feliç.
Que tingueu un bon dia!!

27 de gener 2008

Plaers de la natura

Avui he experimentat el gran plaer de seure davant el mar i sentir com el sol incidia sobre la meva pell i l'aire suau d'hivern m'acaronava subtilment. Regnava un ambient calmós, tranquil, la gent ramblejava amunt i avall. I jo asseguda en un banc inspirant aquest aire que m'omplia els pulmons i em traslladava vés a saber on. Quina tranquil·litat! Quina experiència tan gratificant! Qué bonic experimentar la bellesa de la natura sobre un mateix! Quin cel més clar ! I de sobte les gavines voleiant d'un costat a l'altre. Fins quan durarà aquest plaer?
Tinc por de llevar-me un dia i no veure el cel blau, tinc por de respirar aire brut, tinc por de veure peixos surant a l'aigua, tinc por de no veure ocells volant, tinc por de mullar-me amb pluja àcida, tinc por que aquests petits plaers, que la natura ens ofereix, desapareguin a raó de la nostra negligència i el nostre passotisme, tinc por de no ser-hi a temps...I tu, la tens aquesta por?

23 de gener 2008

La reflexió del colom

Aquest matí, com tots els matins del món, anava caminant cap a la feina i de sobte hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. En un racó hi havia un colom arraulit, quiet i lluny de tots els seus companys que voleiaven un troç més enllà. Segurament estava mal ferit o era vell i d’aquesta manera, sense poder continuar el joc dels altres, dormitava silent.
El colom m’ha recordat els nostres grans, els malalts i els discapacitats que sovint resten al marge de la resta de persones que duem una activitat trepidant dia rera dia i que ens manca temps per aturar-nos i afrontar aquesta mirada que sol:licita un bocí d’afecte, una espurna de comprensió, una alenada d’alegria, un gest d’assistència, que, obviament, no respon a uns quants bitllets.
Atura’t i refexiona-hi, tu tens la clau de la seva felicitat.

20 de gener 2008

El món i jo

Avui estic fent allò que m'agrada tant: asseure'm en una taula en una cafeteria, prendre'm un combinat de xocolata amb nata i cafè i escriure en un sobre tamany DIN-A4. Escric reflexions del que veig, del que sento, del que vull i d'allò que m'agradaría ser en un futur.
Seure i pensar en el món i en un mateix és un exercici molt saludable per la ment; m'acaro amb la meva personalitat i discuteixo amb ella, i observo el món i reflexiono sobre el què hi passa. A vegades, se'm dibuixa una ganyota a la cara: crec que és un gest d'indignació i d'impotència al mateix temps i aleshores m'envaeix allò de pensa globalment i actua localment i arribo a la conclusió que sempre que jo sigui feliç, interiorment parlant, serè capaç de transmetre un bon karma a la gent que viu al meu costat i això farà que a curt termini o a llarg, qui sap, el món sigui una mica millor.

Que tinguis un bon dia!

15 de gener 2008

Per pensar-hi


Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.


Mai no consideris l'estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per aprofundir en el bell i meravellós món del saber.




Albert Einstein

11 de gener 2008

El poc saber de Sòcrates


Estudiar és un vici i com més coses aprenc, més coses vull saber. Cada cop que consulto un llibre o llegeixo una pàgina web interessant em sento més ignorant per que veig que el meu desconeixement del Món és molt més gran del què puc imaginar i del que puc arribar a aprendre mai. Cada dia que faig un acte de coneixement o escolto algun savi, filòsof o lletrat m'identifico una mica més amb Sòcrates quan va dir "Només sé que no sé res".

08 de gener 2008

Alimentem-nos fent salut



Ara, després de les festes de Nadal per tot arreu se'ns bombardeja amb dietes miracle, dietes per esdevenir sílfides en pocs dies, per perdre els quilos, fruit d'excessos pantagruelics. Dietes que conviden a fer veritables bogeries nutricionals. La majoria d'aquestes afavoreixen l'efecte “yoyo”: ara m'aprimo i d'aqui uns dies em torno a engreixar i el cos, és clar, en pateix les seves conseqüències lògiques: la pell es dóna i es torna a contraure i aleshores sorgeixen les estries i perquè no els desordres metabòlics.
Aquesta febre aprimadora per imatge és molt superior a la idea gens descabellada d'aprimar-se per salut i crec, que és molt preocupant ja que aquesta prioritat estètica, sovint, perjudica l'estat vital més que beneficiar-lo.
Sóc una gran admiradora de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster. He llegit el seu llibre de “la Ciència de la Salut” que m'ha marcat un abans i un després en els meus costums diàris sobretot a nivell d'ingesta d'aliments i d'activitat física per mantenir el cor i el cos en bon estat de salut.
Per altra banda també m'he interessat per Mireille Giuliano i el seu llibre de “Les franceses no s'engreixen”, que també ha posat la petja del petit plaer a la meva vida.
Al cap hi ha la fi, els principis de la bona alimentació són ben clars: cal menjar de tot, potenciant aliments amb una quantitat adient de nutrients essencials, aigua, vitamines, fibra i una aportació energètica d'acord amb l'activitat física que desenvolupem.
I si ens volem aprimar, cal gastar més energia de la què ingerim i això es tradueix en reduir els aliments amb una alta aportació energètica i augmentar l'activitat física. I sobretot no jugar amb el nostre cos.


06 de gener 2008

El Tortell de Reis, dolça tradició.


Avui m'he llevat d'hora i he tingut una gran sorpresa! Els Reis Mags m'han deixat el sofà cobert de regals per a tota la família; petits detalls pels adults i grans il·lusions pels infants. Llibres, CDs, joguines i dolços, aquests han estat els seus presents a casa nostra.
Un cop oberts els regals m'he afanyat a esmorzar, perquè avui hi ha dinar familiar i he anat a comprar el Tortell de Reis. El Tortell és el dolç del dia, el que et corona rei -si et toca la la figureta del rei- i el que et fa pagar el pastís -si et toca la fava que porta amagada.
Quan he sortit de la boca del metro he sentit la calma del carrer i he pogut copsar l'alegria i els crits de joia que sortien de les cases dels més petits. M'he dirigit a la fleca, encara no hi havia molta gent, he flairat l'anís uns metres abans d'arribar. Les venedores tenien un aire joliu, destil·laven vitalitat i embolicaven els tortells que s'anaven demanant. Un cop he tingut el meu me n'he anat cap a casa embriagada amb la dolcesa d'aquest present de Reis. Quines ganes que tinc de mossegar-lo!

05 de gener 2008

Nit de reis


Ja esteu preparats per la Nit de reis ?
Avui aniré a dormir d'hora i deixaré ben col·locades les sabates, el cubells d'aigua, uns gotets de llet i una mica de torrons. Ho deixaré tot preparat perquè avui és una nit especial. Ho deixaré tot net i endreçat. Ho deixaré tot llest perquè avui és la Gran Nit, la nit més màgica de l'any, la nit dels somnis i de les promeses. Avui és la nit dels infants i dels adults amb cor d'infant. Ho deixaré tot a punt perquè avui arriben els Reis de l'Orient.
Que les il.lusions no manquin mai a la vostra vida!!
I ara, me'n vaig, que els Reis estan a punt d'arribar a Port. Encara no heu vist quin Estel tan gran que els guia ?
Bona nit. Shhhhhhhhhhhhhhh. Silenci

03 de gener 2008

Callejeros


Dimarts 1 de gener, especial “Callejeros”.

Callejeros és el programa que fan a la “Cuatro”. És un programa de denúncia social. Un grup de reporters que recorren els carrers, barris, pobles i ciutats a la recerca d'una realitat social que, sovint, ens passa desapercebuda.

La temàtica que han tractat avui és la de la gent que demana al carrer. El reportatge mostra les vides d'unes desenes de persones a diferents ciutats d'Espanya: Vigo, Bilbao, Sevilla, Barcelona, Madrid.

Em quedo parada del que arribo a veure: gent que demana per necessitat real, gent que fa comèdia, músics anònims, ballarins, pallassos, arruïnats, malalts, lisiats, persones enganxades a la droga, joves, senyors necessitats que cobren ajudes vergonyoses de l'estat , senyores de molta edat que allarguen la mà per poder menjar, romanesos, alemanys, polonesos, argentins, espanyols que no volen doblegar l'esquena, dones amb fills amb pensions miserables i bon cor, gent que rebusca entre les escombraries d'un supermercat, dones i homes acompanyats d'un gos. El que més em toca la moral és un jove amb plenes facultats físiques que amb tota la cara del món diu que no vol treballar, vol divertir-se i demanar al carrer.

És un document d'una realitat molt crua, una realitat que ens trobem cada dia quan viatgem amb metro, caminem pel carrer o entrem en una església. És bo que ens hi facin pensar ja que sovint deixem una moneda en un d'aquests gots de plàstic que una mà ens allarga, però sabem a qui l'estem donant ? L'ajudarem realment a menjar ? Li allargarem el vici? Ajudarem a crear un paràsit social?

Gràcies amics de “Callejeros” per apropar-nos la vida real.

01 de gener 2008

Any nou, concert i filosofia nova

Aquest matí quan m'he llevat i he vist l'hora que era -les 10:24 marcava el rellotge- se m'ha dibuixat un somriure a la boca: podria veure el concert d'Any Nou sencer! I així ha estat, he delectat els valsos i les polques del pare i els germans Strauss interpretats per la Filarmònica de Viena dirigida per Georges Prête, un director d'origen francès de 83 anys amb una memoria prodigiosa i un estil molt personal.
Per altra banda, i com no podria ser d'altra manera, m'he fet un propòsit filosòfic pel 2008. Donades les circumstàncies i el caràcter de determinades persones del meu entorn, el meu cor em demana, des de fa temps, un escut contra vibracions negatives i he pensat que ara és el moment idoni per començar-lo a posar en marxa, espero que funcioni ! Així mateix em mantindré al marge de converses amb poca coherència per evitar mals entesos i em prendré la vida amb més frescor del que he estat fent fins el moment, no cal amoïnar-se davant de paraules fruit de la ignorància o raonaments sense fonament i afavorir relacions tòxiques; hi ha coses més importants a les que vull dedicar els meus esforços com ara tenir cura del medi natural i el medi emocional i construir un món una mica millor...sense donar-hi més voltes de les necesssàries.