12 d’octubre 2008

Compartir l'esmorzar


De nou en la meva ruta cap a la feina passo per davant d'un forn, al costat del Mercat de les Corts. Són dos quarts de nou del matí tocats, la gent es dirigeix cap a la feina, les mares acompanyen els menuts a l'escola, la florista refresca les plantes i el cuiner comença a preparar entrepans.
Observo tot aquest bullici de despertar del barri amb alegria, un dia més fent la mateixa rutina tots plegats. I dins d'aquesta rutina veig la parella d'avis de la fleca. Cada dia hi són, tots dos, asseguts en la mateixa situació, un davant de l'altre, un dia i un altre; els croissants, els cafès amb llet i un diari, del qual resolen el sudoku o els mots encreuats, no falten a la taula on esmorzen.
Aquesta parella de jubilats es prenen la vida amb calma i dia rera dia repeteixen la mateixa acció i xerren sobre el que els envolta, sobre els fills, els familiars i la salut i es mantenen al marge de les pujades i baixades de la borsa i de les eleccions als Estats Units. El seu futur es teixeix a diari amb el present que viuen cada matí, cada tarda i cada nit un al costat de l'altre compartint els rituals que fan especials cada minut de la seva vida. I l'esmorzar és aquest dolç ritual per assaborir i començar amb bon peu un dia genial.