Diumenge dia 8 va ser dia de la bicicleta i els patins a la Ciutat Comtal i és clar, varem sortir a celebrar-ho. Barcelona estava en silenci i l’aire que s’hi podía respirar gairebé era net, els carrers amb una abundant circulació de cotxes els dies de cada dia, restaven tranquils i ens obrien els braços per acollir els milers de bicicletes i patinadors que varem acudir a la cita delerosos de fer esport i conèixer l’altra cara de la nostra ciutat.
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada