28 d’octubre 2008

Cursa dones 2008. Gràcies per ser-hi!


El diumenge 26 d'octubre vaig tenir el goig de participar, juntament amb un extens grup d'amigues, a la Cursa de les dones, contra el càncer de mama i per la lluita contra la violència de gènere. Aqui us n'ofereixo una petita crònica.

Diumenge, 9 del matí, parc de la Ciutadella cantonada Picasso. Hi ha un constant anar i venir de gent, majoritàriament dones; joves, grans, grasses, primes, tenyides, rosses, morenes, pèl-roges, arrissades, somniadores, realistes, amb pantalons curts, amb pantalons llargs, recatades, atletes, enginyeres, secretàries, investigadores, arquitectes, directives, jubilades, amb gràcia, amb menys gràcia...però totes amb il·lusió i un somriure al llavis, una rialla de satisfacció i una expressió alegre rera la qual intueixo unes ganes boges de ser les protagonistes d'una causa que ens uneix a tots i sobretot a totes.

A les 9:50 tot el carrer Picasso és ple, darrera de línia de sortida, fent estiraments i escalfant, l'adrenalina és a flor de pell. Estem preparades per caminar, correr, saltar i passar-ho bé!
A les 10:02 passo per la línia de sortida, estàvem posicionades un xic endarrera i ha costat arribar...
Comencem a recórrer el passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Ronda de Sant Pere, Plaça de Catalunya, les Rambles, passeig de Colom -quin sol que fa, i quin dia tant preciós-, la gent aplaudeix, anima, transmet bones vibracions...Estació de França i ja tornem a ser al carrer Picasso...
Finalment arribo, després d'una hora de caminar, córrer, esquivar, parlar, picar de mans i respirar l'atmosfera tant i tant positiva que entre tots s'ha creat.
Deixem els xips que portem lligats als cordons de les bambes i recollim l'aigua que amb delit deixem lliscar coll avall.
Quin gran matí!! Quina emoció!!! Gràcies a totes per ser-hi. Quan volem som espectaculars!!!!

12 d’octubre 2008

Compartir l'esmorzar


De nou en la meva ruta cap a la feina passo per davant d'un forn, al costat del Mercat de les Corts. Són dos quarts de nou del matí tocats, la gent es dirigeix cap a la feina, les mares acompanyen els menuts a l'escola, la florista refresca les plantes i el cuiner comença a preparar entrepans.
Observo tot aquest bullici de despertar del barri amb alegria, un dia més fent la mateixa rutina tots plegats. I dins d'aquesta rutina veig la parella d'avis de la fleca. Cada dia hi són, tots dos, asseguts en la mateixa situació, un davant de l'altre, un dia i un altre; els croissants, els cafès amb llet i un diari, del qual resolen el sudoku o els mots encreuats, no falten a la taula on esmorzen.
Aquesta parella de jubilats es prenen la vida amb calma i dia rera dia repeteixen la mateixa acció i xerren sobre el que els envolta, sobre els fills, els familiars i la salut i es mantenen al marge de les pujades i baixades de la borsa i de les eleccions als Estats Units. El seu futur es teixeix a diari amb el present que viuen cada matí, cada tarda i cada nit un al costat de l'altre compartint els rituals que fan especials cada minut de la seva vida. I l'esmorzar és aquest dolç ritual per assaborir i començar amb bon peu un dia genial.

02 d’octubre 2008

Els avis de la loteria


Cada dia quan vaig caminant cap a la feina per la zona del Camp del Barça, em trobo una parella d'avis que va amb un gosset. El senyor és un home escanyolit, molt polit, amb poc pèl i un nas més aviat afilat. Ella també es menuda i rexinxolada i sempre porta la roba molt ben conjuntada. Me'ls trobo gairebé cada dia, a vegades discuteixen i a vegades van l'un al costat de l'altre en silenci. Imagino que fa molts anys que comparteixen la vida junts i sovint la companyia mútua és molt més important que les quatre paraules que puguin intercanviar en el trajecte des de casa seva al petit despatx de loteria que tenen a la Travessera de les Corts. Si senyor, aquesta parella d'avis tenen un local on fa anys que reparteixen sort i avui, un dia més, segueixen la seva rutina i obren puntualment les portes d'un negoci que els permet passar els minuts, els dies, els mesos i els anys junts.