Ja he sucumbit a l’encís del “Juego del Angel” de Carlos Ruíz Zafón. He començat a endinsar-me sense remei pels carrers de la Barcelona dels anys vint, ja no puc escapar-ne.Miro i remiro el rellotge, les busques van massa lentes pel meu gust, estic comptant els minuts per sortir de la feina i submergir-me de nou en aquesta fascinant novel·la que regala la imaginació i els sentits; una obra mestra que no deixa indiferent, i que, quan entra a formar part de la teva vida, no te’n pots desprendre.
Des de la meva posició de lectora crec que en Zafón és un as de la pluma: la seva finesa, el detall i l'habilitat amb què juga amb els mots li permeten crear un imaginari que et trasllada a un escenari de la història a caprici i jo, com encantada, m'abandono a la seva voluntat i el segueixo.
Gràcies Carlos per la teva genialitat !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada