30 de juny 2008

A l'Antoni Bassas



Bon dia Antoni!
Segurament rebràs molts mails com aquest i no és per menys. Ets una gran persona i un excel·lent professional. Per a mi, ja ets part de la meva família.
Des que em vaig assabentar de la teva no continuació la temporada vinent al capdavant del matí de Catalunya Ràdio volia escriure’t aquest mail d’agraïment i així fer el meu personal homentatge cap al professional que cada dia ho dona tot per l’audiència, pel país i per la bona marxa del món.
Crec que tots els que t’escoltem cada dia trobarem a faltar aquest “BON DIA” teu tant particular, aquesta personalíssima manera d’explicar-nos la vida i fer-nos descobrir tants sentiments a través de les ones.
Gràcies per encomanar-nos les teves emocions, de fer-nos vibrar, plorar i riure amb la teva cadencia de veu.
Gràcies per regalar-nos tants bons moments. Gràcies per donar-nos l'oportunitat de descobrir realitats que, sovint, passen desapercebudes a nivel radiofònic.
Gràcies per presentar-me tots aquests professionals que han desfilat pel matí de Catalunya Ràdio i posar al meu abast totes aquestes veus anònimes que, sovint, ens posen els pèls de punta i ens apropen, de nou, a la realitat del dia a dia.
Gràcies per enriquir-nos com a persones i com a CATALANS.
Per altra banda vull també que sàpigues que vagis on vagis la teva feina ben feta tindrà el seu merescut reconeixement i que jo, seré allí per veure-ho, escoltar-ho i viure-ho amb tu.
Gràcies de nou per aquests 14 anys que ens has regalat.
Allí on vagis, allí estarem. Molta sort!

11 de juny 2008

La bicicleta, mitjà de transport i de salut


Diumenge dia 8 va ser dia de la bicicleta i els patins a la Ciutat Comtal i és clar, varem sortir a celebrar-ho. Barcelona estava en silenci i l’aire que s’hi podía respirar gairebé era net, els carrers amb una abundant circulació de cotxes els dies de cada dia, restaven tranquils i ens obrien els braços per acollir els milers de bicicletes i patinadors que varem acudir a la cita delerosos de fer esport i conèixer l’altra cara de la nostra ciutat.
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!