Aquests dies gèlids d'hivern les xemeneies comencen a fumejar ben aviat. Les hores de sol són ben escasses, el capvespre adquireix una tonalitat rogenca i el vent comença a fer-se sentir, aleshores les campanes ens demanen recolliment i el nostre esperit l'escalf de la llar. I quin plaer reservar-nos aquest moment per assaborir una tassa de xocolata fumejant, una bona lectura i sintonitzar una emissora de radio amb cançons d'aquelles que escoltaven els nostres avis !
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada