Digueu-me romàntica, conservadora, nostàlgica, el què vulgueu, però això dels llibres electrònics no m’acaba de fer el pes, tot i que reconec que ofereixen molts avantatges com ara una lectura d’alta qualitat i definició, una gran capacitat d’emmagatzematge, accessibilitat a qualsevol punt del llibre o pàgina que ens interessi, personalització del format de la lletra, creació d’anotacions, entre altres.
Hi ha algunes característiques del llibre “clàssic” que vull ressaltar i que trobo a faltar en el llibre electrònic. D’entrada l’estètica, els llibres tal i com els coneixem fins ara tenen una coberta il·lustrada que t'atreu i que fa que comencis a establir una relació amb l’obra. Aquesta relació progressa a través de l’olfacte: l’olor de nou que destil·la quan surt de la editorial o el deix ranci de pols que ens revela l’edat i les incomptables mans per les que ha passat. Els fulls blancs immaculats o els que adquireixen una tonalitat groguenca durant els anys, el tacte del paper, a voltes setinat, a voltes rude, bast i amb rugositats, són qualitats no palpables en un llibre de format electrònic i que també consoliden la nostra relació amb el volum.
I definitivament, compartir un llibre en paper és molt més agradable i àgil que deixar-ne en préstec un de format electrònic. Entenc que amb el munt d’informació personalitzada que s’hi pot guardar, allò que realment s’acabarà compartint seran adreces electròniques per obtenir i acumular més i més dades. El llibre electrònic és, en definitiva, un ordinador transportable i molt lleuger amb un processador que ens permet optimitzar la forma de lectura a través d’una pantalla que per a mi continua essent freda i distant.
Ara mateix, el llibre en forma de llibre, des del meu punt de vista, és l’únic format que permet assaborir i gaudir d’una bona lectura a la vora del mar, al mig d’un prat, a la parada del bus o en un jardí florit tot balancejant-nos i dormitant amb el brunzit de les abelles de fons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada