25 de novembre 2007

Esclavitud al segle XXI i el dret d'escollir un cafè.

Tot i que el terme esclavitud pugui semblar anacrònic crec que és un fet ben evident quan parlem del món consumista al que estem tots immersos.
Ahir mateix tot passejant pel Pg. de Gràcia se'm va fer palès de nou.
Sempre he dit, i més des que vaig veure l'anunci a la TV del Sr. Clonney anunciant els productes d'una conegudíssima marca de cafès, que vendre una màquina per fer un cafè únic i genuí utilitzant exlcusivament productes de la marca i recalco exclusivament, és una forma d'esclavatge comercial amb totes les de la llei.
Si bé el café és boníssim -qui més qui menys l'ha provat- el fet d'haver d'anar periòdicament a la botiga a comprar les dosis pertinents per posar a la màquina EXCLUSIVA forma part d'un lligam comercial de per vida.
És una estratègia comercial perfecta: tu compres la cafetera i estàs condemnat, literalment, a comprar sempre més els productes que ells et volen vendre.
Aleshores quan l'expansió de la marca ja gairebé és general, es poden permetre el luxe de canviar el producte i fins i tot la cafetera. Això, evidenment et condiciona la compra de la nova maquineta cafetera, per que ja estàs enganxat al seu cafè.
Han sabut crear la necessitat perfecta, de manera que a partir del dia que entri la seva exclusiva cafetera a casa teva, ja no sàpigues viure sense ella.
Aquesta estratègia de lligam comercial, desafortunadament, la duen a terme també, marques d'impressores, d'ambientadors, de mata-mosquits i un llarg etc. Primer es crea la màquina, després la necessitat.
No ens adonem que dia a dia anem esdevenint esclaus de les grans marques comercials que ens manipulen i ens fan anar per on ells volen -contràriament al que nosaltres ens pensem- i això per no parlar dels residus que totes aquestes generen, aquest tema però, ja són figues d'un altre paner.
Sigueu lliures i demaneu el cafè pel seu nom. Alguna cosa més?