Quarts de deu del vespre, l’última llum del dia s’escapa entre els núvols vermellosos, de la calor intensa ja tan sols en resta una càlida i agradable brisa. Vaig cap a casa, pels carrers calmosos ja som pocs els que circulem, tot i així encara queden algunes botigues obertes, comerços regentats, la gran majoria, per immigrants procedents de països orientals.
Aquesta atmosfera em transporta als carrers de ciutats d’Europa que he anat trepitjant al llarg dels anys, barris carregats d’exotisme enmig de grans urbs europees, i m’evoca un sentiment de llibertat i el gaudi dels càlids dies de vacances, de lleure, amb nits llargues, sense presses, calmoses, capvestpres d’estiu plàcids, sense hores, ni minuts, ni segons, amb ritme llatí, amb sons d’orient, amb aromes dolços, picants i sabors mediterranis.
Aquesta atmosfera em transporta als carrers de ciutats d’Europa que he anat trepitjant al llarg dels anys, barris carregats d’exotisme enmig de grans urbs europees, i m’evoca un sentiment de llibertat i el gaudi dels càlids dies de vacances, de lleure, amb nits llargues, sense presses, calmoses, capvestpres d’estiu plàcids, sense hores, ni minuts, ni segons, amb ritme llatí, amb sons d’orient, amb aromes dolços, picants i sabors mediterranis.
1 comentari:
preberite celoten blog, kar dober
Publica un comentari a l'entrada