Aquest matí, com tots els matins del món, anava caminant cap a la feina i de sobte hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. En un racó hi havia un colom arraulit, quiet i lluny de tots els seus companys que voleiaven un troç més enllà. Segurament estava mal ferit o era vell i d’aquesta manera, sense poder continuar el joc dels altres, dormitava silent.El colom m’ha recordat els nostres grans, els malalts i els discapacitats que sovint resten al marge de la resta de persones que duem una activitat trepidant dia rera dia i que ens manca temps per aturar-nos i afrontar aquesta mirada que sol:licita un bocí d’afecte, una espurna de comprensió, una alenada d’alegria, un gest d’assistència, que, obviament, no respon a uns quants bitllets.
Atura’t i refexiona-hi, tu tens la clau de la seva felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada