31 de gener 2008

La noia de l'autobús

Fa més de dues setmanes que no agafo l’autobús. Aquests dies vaig caminant cada dia a la feina, sense presses, mirant les mussaranyes i observant els coloms i ocells que volen d’arbre en arbre.
Ara, ja començo a tenir certa rutina, com que sempre passo a la mateixa hora pel mateix lloc acostumo a veure la mateixa gent, que inconscientment també deu retenir la meva imatge en la memoria del seu recorregut diari.
Avui, però, he tingut un segrest mental. Per un moment he pensat en algú que tot sovint veia quan viatjava en autobús. De sobte m’he preguntat per una noia que estava en un estat avançat de gestació i se m’ha dibuixat un somriure a la boca quan he pensat que, segurament si agafés el bus un dia d’aquests, ja no la veuria. A hores d’ara ja deu estar amb la seva criatura en braços i gaudint de la seva nova maternitat. I això m’ha fet molt i molt feliç.
Que tingueu un bon dia!!

27 de gener 2008

Plaers de la natura

Avui he experimentat el gran plaer de seure davant el mar i sentir com el sol incidia sobre la meva pell i l'aire suau d'hivern m'acaronava subtilment. Regnava un ambient calmós, tranquil, la gent ramblejava amunt i avall. I jo asseguda en un banc inspirant aquest aire que m'omplia els pulmons i em traslladava vés a saber on. Quina tranquil·litat! Quina experiència tan gratificant! Qué bonic experimentar la bellesa de la natura sobre un mateix! Quin cel més clar ! I de sobte les gavines voleiant d'un costat a l'altre. Fins quan durarà aquest plaer?
Tinc por de llevar-me un dia i no veure el cel blau, tinc por de respirar aire brut, tinc por de veure peixos surant a l'aigua, tinc por de no veure ocells volant, tinc por de mullar-me amb pluja àcida, tinc por que aquests petits plaers, que la natura ens ofereix, desapareguin a raó de la nostra negligència i el nostre passotisme, tinc por de no ser-hi a temps...I tu, la tens aquesta por?

23 de gener 2008

La reflexió del colom

Aquest matí, com tots els matins del món, anava caminant cap a la feina i de sobte hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. En un racó hi havia un colom arraulit, quiet i lluny de tots els seus companys que voleiaven un troç més enllà. Segurament estava mal ferit o era vell i d’aquesta manera, sense poder continuar el joc dels altres, dormitava silent.
El colom m’ha recordat els nostres grans, els malalts i els discapacitats que sovint resten al marge de la resta de persones que duem una activitat trepidant dia rera dia i que ens manca temps per aturar-nos i afrontar aquesta mirada que sol:licita un bocí d’afecte, una espurna de comprensió, una alenada d’alegria, un gest d’assistència, que, obviament, no respon a uns quants bitllets.
Atura’t i refexiona-hi, tu tens la clau de la seva felicitat.

20 de gener 2008

El món i jo

Avui estic fent allò que m'agrada tant: asseure'm en una taula en una cafeteria, prendre'm un combinat de xocolata amb nata i cafè i escriure en un sobre tamany DIN-A4. Escric reflexions del que veig, del que sento, del que vull i d'allò que m'agradaría ser en un futur.
Seure i pensar en el món i en un mateix és un exercici molt saludable per la ment; m'acaro amb la meva personalitat i discuteixo amb ella, i observo el món i reflexiono sobre el què hi passa. A vegades, se'm dibuixa una ganyota a la cara: crec que és un gest d'indignació i d'impotència al mateix temps i aleshores m'envaeix allò de pensa globalment i actua localment i arribo a la conclusió que sempre que jo sigui feliç, interiorment parlant, serè capaç de transmetre un bon karma a la gent que viu al meu costat i això farà que a curt termini o a llarg, qui sap, el món sigui una mica millor.

Que tinguis un bon dia!

15 de gener 2008

Per pensar-hi


Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.


Mai no consideris l'estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per aprofundir en el bell i meravellós món del saber.




Albert Einstein

11 de gener 2008

El poc saber de Sòcrates


Estudiar és un vici i com més coses aprenc, més coses vull saber. Cada cop que consulto un llibre o llegeixo una pàgina web interessant em sento més ignorant per que veig que el meu desconeixement del Món és molt més gran del què puc imaginar i del que puc arribar a aprendre mai. Cada dia que faig un acte de coneixement o escolto algun savi, filòsof o lletrat m'identifico una mica més amb Sòcrates quan va dir "Només sé que no sé res".

08 de gener 2008

Alimentem-nos fent salut



Ara, després de les festes de Nadal per tot arreu se'ns bombardeja amb dietes miracle, dietes per esdevenir sílfides en pocs dies, per perdre els quilos, fruit d'excessos pantagruelics. Dietes que conviden a fer veritables bogeries nutricionals. La majoria d'aquestes afavoreixen l'efecte “yoyo”: ara m'aprimo i d'aqui uns dies em torno a engreixar i el cos, és clar, en pateix les seves conseqüències lògiques: la pell es dóna i es torna a contraure i aleshores sorgeixen les estries i perquè no els desordres metabòlics.
Aquesta febre aprimadora per imatge és molt superior a la idea gens descabellada d'aprimar-se per salut i crec, que és molt preocupant ja que aquesta prioritat estètica, sovint, perjudica l'estat vital més que beneficiar-lo.
Sóc una gran admiradora de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster. He llegit el seu llibre de “la Ciència de la Salut” que m'ha marcat un abans i un després en els meus costums diàris sobretot a nivell d'ingesta d'aliments i d'activitat física per mantenir el cor i el cos en bon estat de salut.
Per altra banda també m'he interessat per Mireille Giuliano i el seu llibre de “Les franceses no s'engreixen”, que també ha posat la petja del petit plaer a la meva vida.
Al cap hi ha la fi, els principis de la bona alimentació són ben clars: cal menjar de tot, potenciant aliments amb una quantitat adient de nutrients essencials, aigua, vitamines, fibra i una aportació energètica d'acord amb l'activitat física que desenvolupem.
I si ens volem aprimar, cal gastar més energia de la què ingerim i això es tradueix en reduir els aliments amb una alta aportació energètica i augmentar l'activitat física. I sobretot no jugar amb el nostre cos.


06 de gener 2008

El Tortell de Reis, dolça tradició.


Avui m'he llevat d'hora i he tingut una gran sorpresa! Els Reis Mags m'han deixat el sofà cobert de regals per a tota la família; petits detalls pels adults i grans il·lusions pels infants. Llibres, CDs, joguines i dolços, aquests han estat els seus presents a casa nostra.
Un cop oberts els regals m'he afanyat a esmorzar, perquè avui hi ha dinar familiar i he anat a comprar el Tortell de Reis. El Tortell és el dolç del dia, el que et corona rei -si et toca la la figureta del rei- i el que et fa pagar el pastís -si et toca la fava que porta amagada.
Quan he sortit de la boca del metro he sentit la calma del carrer i he pogut copsar l'alegria i els crits de joia que sortien de les cases dels més petits. M'he dirigit a la fleca, encara no hi havia molta gent, he flairat l'anís uns metres abans d'arribar. Les venedores tenien un aire joliu, destil·laven vitalitat i embolicaven els tortells que s'anaven demanant. Un cop he tingut el meu me n'he anat cap a casa embriagada amb la dolcesa d'aquest present de Reis. Quines ganes que tinc de mossegar-lo!

05 de gener 2008

Nit de reis


Ja esteu preparats per la Nit de reis ?
Avui aniré a dormir d'hora i deixaré ben col·locades les sabates, el cubells d'aigua, uns gotets de llet i una mica de torrons. Ho deixaré tot preparat perquè avui és una nit especial. Ho deixaré tot net i endreçat. Ho deixaré tot llest perquè avui és la Gran Nit, la nit més màgica de l'any, la nit dels somnis i de les promeses. Avui és la nit dels infants i dels adults amb cor d'infant. Ho deixaré tot a punt perquè avui arriben els Reis de l'Orient.
Que les il.lusions no manquin mai a la vostra vida!!
I ara, me'n vaig, que els Reis estan a punt d'arribar a Port. Encara no heu vist quin Estel tan gran que els guia ?
Bona nit. Shhhhhhhhhhhhhhh. Silenci

03 de gener 2008

Callejeros


Dimarts 1 de gener, especial “Callejeros”.

Callejeros és el programa que fan a la “Cuatro”. És un programa de denúncia social. Un grup de reporters que recorren els carrers, barris, pobles i ciutats a la recerca d'una realitat social que, sovint, ens passa desapercebuda.

La temàtica que han tractat avui és la de la gent que demana al carrer. El reportatge mostra les vides d'unes desenes de persones a diferents ciutats d'Espanya: Vigo, Bilbao, Sevilla, Barcelona, Madrid.

Em quedo parada del que arribo a veure: gent que demana per necessitat real, gent que fa comèdia, músics anònims, ballarins, pallassos, arruïnats, malalts, lisiats, persones enganxades a la droga, joves, senyors necessitats que cobren ajudes vergonyoses de l'estat , senyores de molta edat que allarguen la mà per poder menjar, romanesos, alemanys, polonesos, argentins, espanyols que no volen doblegar l'esquena, dones amb fills amb pensions miserables i bon cor, gent que rebusca entre les escombraries d'un supermercat, dones i homes acompanyats d'un gos. El que més em toca la moral és un jove amb plenes facultats físiques que amb tota la cara del món diu que no vol treballar, vol divertir-se i demanar al carrer.

És un document d'una realitat molt crua, una realitat que ens trobem cada dia quan viatgem amb metro, caminem pel carrer o entrem en una església. És bo que ens hi facin pensar ja que sovint deixem una moneda en un d'aquests gots de plàstic que una mà ens allarga, però sabem a qui l'estem donant ? L'ajudarem realment a menjar ? Li allargarem el vici? Ajudarem a crear un paràsit social?

Gràcies amics de “Callejeros” per apropar-nos la vida real.

01 de gener 2008

Any nou, concert i filosofia nova

Aquest matí quan m'he llevat i he vist l'hora que era -les 10:24 marcava el rellotge- se m'ha dibuixat un somriure a la boca: podria veure el concert d'Any Nou sencer! I així ha estat, he delectat els valsos i les polques del pare i els germans Strauss interpretats per la Filarmònica de Viena dirigida per Georges Prête, un director d'origen francès de 83 anys amb una memoria prodigiosa i un estil molt personal.
Per altra banda, i com no podria ser d'altra manera, m'he fet un propòsit filosòfic pel 2008. Donades les circumstàncies i el caràcter de determinades persones del meu entorn, el meu cor em demana, des de fa temps, un escut contra vibracions negatives i he pensat que ara és el moment idoni per començar-lo a posar en marxa, espero que funcioni ! Així mateix em mantindré al marge de converses amb poca coherència per evitar mals entesos i em prendré la vida amb més frescor del que he estat fent fins el moment, no cal amoïnar-se davant de paraules fruit de la ignorància o raonaments sense fonament i afavorir relacions tòxiques; hi ha coses més importants a les que vull dedicar els meus esforços com ara tenir cura del medi natural i el medi emocional i construir un món una mica millor...sense donar-hi més voltes de les necesssàries.