25 d’agost 2008

Vacances Romanes


Fa dos dies que varem arribar de Roma. Hem estat passejant i visitant l'Eterna Ciutat durant una setmana però se m'ha fet tan intensa que talment m'ha semblat un mes. Estic encantada i fascinada amb aquesta ciutat plena de fonts, aigua, pedres i pedretes, esperit religiós i gent que pol·lula amunt i avall. Des de la Piazza de Republica al Vaticà, des de la Piazza di Spagna a la Piazza Navona, des del Colosseo al Circus Maximus i la Piazza Venezia... Hem recorregut la ciutat d'una punta a l'altra, hem donat un cop d'ull a la seva història, hem tingut al nostre abast l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Per mitjà dels seus magnífics palaus, les esglésies -que no s'acaben-, els ponts sobre el Tevere, allò que fou el Ghetto, els arcs de triomf, els teatres, les termes, les mil i una columnes que hi ha pertot; ens hem fet una idea de l'esplendor del que fa vint segles fou la capital d'un gran imperi. El gelats, les pizzes, els fettucine, els cappuccini, el tiramisú i les insalate han posat el seu toc especial a la nostra taula i ens han deixat un regust veritablement dolç d'aquesta ciutat tan especial.

01 d’agost 2008

Amaru Sabat

Ahir varem acabar el taller intensiu de "Tribal" amb Amaru Sabat. Després de quatre intensos dies d'estiraments, tonificació muscular, coneixement corporal i estils diferents de tribal amb influències de diferents cultures, vaig ser conscient de les meves mancances físiques i rítmiques però alhora vaig descobrir tot un món de moviments, combinacions de força i equilibri, coordinació i esforç personal que m'han donat una nova prespectiva d'una dansa que em comença a seduir.
Com a culminació d'aquests dies l'Amaru ens va ballar amb el seu personalíssim estil; natural, sensual, introspectiu, màgic...
Un estil que inconscientment et convida a formar part de la tribu.
Gràcies Amaru !

31 de juliol 2008

MATERNITATS


CaixaForum Barcelona
Del 29/07/2008 al 12/10/2008

Fins i tot en situacions extremes, afloren els sentiments maternals. L'exposició se centra en la mostra de fotografies sobre la maternitat fetes en diferents indrets del món. Les situacions de pobresa i marginació, els conflictes armats, els casos de sida-VIH o els refugiats que veiem a les imatges volen apropar -dins de la línia de sensibilització infantil i juvenil del Programa de Cooperació Internacional- aquestes realitats a la població en general i, de manera especial, als nens i els joves. El fotògraf Bru Rovira, redactor de La Vanguardia, reporter internacional i premi Ortega y Gasset de periodisme, va recórrer el món copsant amb la seva càmera un dels sentiments humans més profunds i universals: la maternitat. Cadascuna de les fotos de l'exposició Maternitats reflecteix un relat vital tan apassionant com commovedor. La mostra s'acompanya d'una sèrie de treballs (fotografies, dibuixos, textos, etc.), creats per nens i joves de diferents escoles, que reflecteixen els sentiments i les emocions que han inspirat les fotografies de l'exposició.

Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h

Preu: Activitat gratuïta

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA

30 de juliol 2008

Fent els somnis realitat


Avui he llegit a la Contra de La Vanguardia un article deliciós que parla d'Iñaki Orive, un empresari que es dedica a fer realitat els somnis de nens que estan malalts a través de la Fundació "Pequeño Deseo". M'ha agradat moltíssim.

29 de juliol 2008

La senyora de Joan Güell i un cafè


Avui he tornat a veure de nou aquella velleta tan entranyable que em trobo tot sovint al carrer Joan Güell o tot reposant en un banc dels jardins que hi ha pel barri. Aquest matí estava asseguda en un seient del carrer de les Corts, quan de cop i volta, s'ha aixecat i se n'ha anat tot xino xano cap a una senyora que ha entrat a la cafeteria Caracas d'aquest mateix carrer. I el que ha passat a continuació ja us ho podeu imaginar...Jo no ho he vist però sé del cert que aquest matí s'ha pres un café amb llet i una pasta que li han reanimat l'ànima. Sé que avui ha menjat acompanyada d'algú que se l'estima i tot sovint comparteix una estona amb ella. Això m'ha omplert el cor. Que tingueu molt bon dia!