Aquest cap de setmana vaig anar al Villaroel a veure Intimitat (Hanif Kureishi). Em va encantar! L’obra ens mostra la crisi matrimonial d’un pare de familia que està encara, a la flor de la vida.
Al llarg de l’hora i vint que dura l’espectacle es plantegen totes les qüestions morals hagudes i per haver entorn al divorci i el rol de la familia feliç al segle XXI. Està ambientada en un sol escenari que no canvia, tan sols les llums, la música i l’aparició dels personatges et donen indicis de la localització de l’acció: es va d’una casa a l’altra, passant pel consultori de la psiocòloga o pel bar de copes on es troben els amics.
En segons quins moments es frega un dramatisme extrem que s’acaba encomanant al públic, tot i que en Joel Joan hi posa les seves pinzellades d’humor que suavitzen la situació.
Aquesta obra no deixa indiferent, fa pensar sobre un punt que pot arribar al llarg de la relació en parella, per això crec que és molt recomanable de veure-la i filosofar-la.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada