Les hores van caient i els minuts i els segons, els dies van passant i les setmanes i els mesos i sovint, no ens adonem que la vida passa al nostre voltant mentre nosaltres treballem sense parar.És evident que cal treballar –qui més qui menys té una hipoteca que pagar o uns fills que mantenir- però hi ha una cosa que també és important que fem i freqüentment, clavats davant d’una pantalla ens n’oblidem: viure.
Estrictament la paraula viure vol dir menjar, beure, dormir i cobrir les necessitats vitals. Amb això l’espècie ja pot evolucionar. No obstant això, hi ha una altra dimensió del viure, que és la de gaudir del dia a dia, d’allò que fa funcionar el món i d’allò que ens fa avançar a nosaltres, sobretot, com a persones, com a éssers socials. Així doncs, per realitzar-nos com a tals necessitem gaudir de moments d’oci: una conversa amb un amic, un tomb amb bicicleta, un cafè, una passejada pel centre comercial, un dinar familiar, una bona pel·lícula al sofà de casa…Tampoc no és tant complicat.
Ara bé, la societat està muntada, o ens l’hem muntada sobre la base d’unes necessitats, que están ben lluny de ser vitals però que ens esclavitzen com la que més, és en aquests moments, quan els diners fruit del nostre treball passen a ser el motor de tot plegat i aleshores ja ens trobem en el cercle viciós de treballar per tenir més coses i més i més…I què passa quan ens adonem que hem perdut la joventut i els nostres fills ja caminen?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada