La senyora de Joan Güell

Ens trobem gairebé cada dia quan jo vaig cap a treballar. Segurament no ha esmorzat i el seu únic àpat del dia el farà en un menjador comunitari. Passeja carrer avall. Va amb el cap cot i quan aixeca la mirada els seus ulls llueïxen la solitud i la tristesa de la seva ànima. Els cabells despentinats i grisos ens parlen de la seva avançada edat; camina lentament, gairebé resignada, va amb una jaqueta vella, recuperada d'algun contenidor i, de tant en tant, se li escapa una rialla sorneguera. Sembla haver tingut una vida dura i un cor adolorit. No ha estat fàcil arrossegar la vellesa fins aquí. Ara, és com aquell pobre colom que tothom deixa de banda. Vagareja, no té on anar, i ofereix un somriure murri a l'infant que se la queda mirant. Ella també és una criatura òrfena d'amor i de sostre.

A l'Antoni Bassas

Bon dia Antoni!
Segurament rebràs molts mails com aquest i no és per menys. Ets una gran persona i un excel·lent professional. Per a mi, ja ets part de la meva família.
Des que em vaig assabentar de la teva no continuació la temporada vinent al capdavant del matí de Catalunya Ràdio volia escriure’t aquest mail d’agraïment i així fer el meu personal homentatge cap al professional que cada dia ho dona tot per l’audiència, pel país i per la bona marxa del món.
Crec que tots els que t’escoltem cada dia trobarem a faltar aquest “BON DIA” teu tant particular, aquesta personalíssima manera d’explicar-nos la vida i fer-nos descobrir tants sentiments a través de les ones.
Gràcies per encomanar-nos les teves emocions, de fer-nos vibrar, plorar i riure amb la teva cadencia de veu.
Gràcies per regalar-nos tants bons moments. Gràcies per donar-nos l'oportunitat de descobrir realitats que, sovint, passen desapercebudes a nivel radiofònic.
Gràcies per presentar-me tots aquests professionals que han desfilat pel matí de Catalunya Ràdio i posar al meu abast totes aquestes veus anònimes que, sovint, ens posen els pèls de punta i ens apropen, de nou, a la realitat del dia a dia.
Gràcies per enriquir-nos com a persones i com a CATALANS.
Per altra banda vull també que sàpigues que vagis on vagis la teva feina ben feta tindrà el seu merescut reconeixement i que jo, seré allí per veure-ho, escoltar-ho i viure-ho amb tu.
Gràcies de nou per aquests 14 anys que ens has regalat.
Allí on vagis, allí estarem. Molta sort!

La bicicleta, mitjà de transport i de salut

Diumenge dia 8 va ser dia de la bicicleta i els patins a la Ciutat Comtal i és clar, varem sortir a celebrar-ho. Barcelona estava en silenci i l’aire que s’hi podía respirar gairebé era net, els carrers amb una abundant circulació de cotxes els dies de cada dia, restaven tranquils i ens obrien els braços per acollir els milers de bicicletes i patinadors que varem acudir a la cita delerosos de fer esport i conèixer l’altra cara de la nostra ciutat.
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!

Dansa i amistat

El meu escrit d’avui us el dedico a totes les que ens trobem cada dimarts de 8 a 9 per ballar Dansa del Ventre a Aribau, 46 -GLORIA, Xènia, Elsa, Tània, Gemma, Montse, Sílvia, Anna, Mar, Marta. Ahir vàrem fer assaig general del que será el nostre “debut” al juny. Vàrem ballar com mai, ens lliuràrem a la dansa com no havíem fet fins el moment i vàrem gaudir de la companyia d’un grup de persones, la dimensió humana de les quals molt més enllà de la dansa. Espero cada dimarts amb delit perquè sé que és el dia que ens retrobem i compartim aquests bons moments, aquesta complicitat, aquesta energia positiva. Gràcies a totes. Gràcies Glòria per ser una professora tan genial !

Bon dia Barcelona

Aquest matí he sortit de casa contenta tot i que he perdut el bus. El fet de no poder agafar-lo m'ha alegrat ja que he tingut l'oportunitat de gaudir, caminant cap a la feina, de l'esclat de la primavera i del despertar de Barcelona.
Avui, després de tres dies de refredat, de congestió nasal i de mal estar general m'he llevat fresca com una rosa ! La naturalesa ha volgut que em trobés bé i em sentís genial, així doncs he pogut assaborir cada pas i cada carrer que creuava fins arribar a la Diagonal. Allí, per més gaudi personal, els arbres destil·laven un perfum especial tot aromatitzant el passeig dels vianants, i els dolços del forn de pa ja començaven a fer les delicies dels més matiners.
Aquests matins de sol, de gent llegint diaris, de bones olors, de flors són els que em motiven i em donen energia. I aquells dies de pluja, de carrers molls, de clàxons, de tolls i plantes fresques em porten benestar i equilibri.

Bon dia a tothom, QUE TINGUEU UN GRAN DIA CADA DIA!

Viatge literari

Pluja, un capuccino , una taula en un racó i veus de fons... el marc idoni per abandonar-se a una bona lectura. M'endinso pels carrers de Barcelona, pels seus misteris, observo la seva gent com passeja i començo a respirar aquella atmosfera carregada de fum que destil·len les fàbriques del Poble Nou; sento que la pluja m'acarona mentre vagarejo pel carrer Santa Anna, m'aturo davant d'una llibreria que em crida l'atenció, faig un cop d'ull a les novetats de l'any, el llibreter em saluda des de darrera del taulell i continuo caminant i entro a la pastisseria, he vist unes xocolatines que m'han seduït i no he pogut resistir la temptació, mmmmmmmmmm... De sobte em sona el mòbil, ostres, qui deu ser ? Però, on sóc? Quina hora és? M'aixeco i d'una revolada agafo la bossa i el paraigües, deixo els diners justos a la caixa i surto de la cafeteria. He passat gairebé dues hores submergida en el meu llibre, un llibre que em fascina i em fa viatjar per aquesta magnífica ciutat que s'obra davant meu. Corro amb el telèfon a l'orella pel Passeig de Gràcia avall, cap al metro, de cop i volta, el món ha tornat a entrar en moviment. Fins la propera!