Dansa i amistat

El meu escrit d’avui us el dedico a totes les que ens trobem cada dimarts de 8 a 9 per ballar Dansa del Ventre a Aribau, 46 -GLORIA, Xènia, Elsa, Tània, Gemma, Montse, Sílvia, Anna, Mar, Marta. Ahir vàrem fer assaig general del que será el nostre “debut” al juny. Vàrem ballar com mai, ens lliuràrem a la dansa com no havíem fet fins el moment i vàrem gaudir de la companyia d’un grup de persones, la dimensió humana de les quals molt més enllà de la dansa. Espero cada dimarts amb delit perquè sé que és el dia que ens retrobem i compartim aquests bons moments, aquesta complicitat, aquesta energia positiva. Gràcies a totes. Gràcies Glòria per ser una professora tan genial !

Bon dia Barcelona

Aquest matí he sortit de casa contenta tot i que he perdut el bus. El fet de no poder agafar-lo m'ha alegrat ja que he tingut l'oportunitat de gaudir, caminant cap a la feina, de l'esclat de la primavera i del despertar de Barcelona.
Avui, després de tres dies de refredat, de congestió nasal i de mal estar general m'he llevat fresca com una rosa ! La naturalesa ha volgut que em trobés bé i em sentís genial, així doncs he pogut assaborir cada pas i cada carrer que creuava fins arribar a la Diagonal. Allí, per més gaudi personal, els arbres destil·laven un perfum especial tot aromatitzant el passeig dels vianants, i els dolços del forn de pa ja començaven a fer les delicies dels més matiners.
Aquests matins de sol, de gent llegint diaris, de bones olors, de flors són els que em motiven i em donen energia. I aquells dies de pluja, de carrers molls, de clàxons, de tolls i plantes fresques em porten benestar i equilibri.

Bon dia a tothom, QUE TINGUEU UN GRAN DIA CADA DIA!

Viatge literari

Pluja, un capuccino , una taula en un racó i veus de fons... el marc idoni per abandonar-se a una bona lectura. M'endinso pels carrers de Barcelona, pels seus misteris, observo la seva gent com passeja i començo a respirar aquella atmosfera carregada de fum que destil·len les fàbriques del Poble Nou; sento que la pluja m'acarona mentre vagarejo pel carrer Santa Anna, m'aturo davant d'una llibreria que em crida l'atenció, faig un cop d'ull a les novetats de l'any, el llibreter em saluda des de darrera del taulell i continuo caminant i entro a la pastisseria, he vist unes xocolatines que m'han seduït i no he pogut resistir la temptació, mmmmmmmmmm... De sobte em sona el mòbil, ostres, qui deu ser ? Però, on sóc? Quina hora és? M'aixeco i d'una revolada agafo la bossa i el paraigües, deixo els diners justos a la caixa i surto de la cafeteria. He passat gairebé dues hores submergida en el meu llibre, un llibre que em fascina i em fa viatjar per aquesta magnífica ciutat que s'obra davant meu. Corro amb el telèfon a l'orella pel Passeig de Gràcia avall, cap al metro, de cop i volta, el món ha tornat a entrar en moviment. Fins la propera!

Sant Jordi + 1 dia

Ja he sucumbit a l’encís del “Juego del Angel” de Carlos Ruíz Zafón. He començat a endinsar-me sense remei pels carrers de la Barcelona dels anys vint, ja no puc escapar-ne.

Miro i remiro el rellotge, les busques van massa lentes pel meu gust, estic comptant els minuts per sortir de la feina i submergir-me de nou en aquesta fascinant novel·la que regala la imaginació i els sentits; una obra mestra que no deixa indiferent, i que, quan entra a formar part de la teva vida, no te’n pots desprendre.

Des de la meva posició de lectora crec que en Zafón és un as de la pluma: la seva finesa, el detall i l'habilitat amb què juga amb els mots li permeten crear un imaginari que et trasllada a un escenari de la història a caprici i jo, com encantada, m'abandono a la seva voluntat i el segueixo.

Gràcies Carlos per la teva genialitat !

Diumenges i festius

Fa una estona, quan he sortit a recollir la roba que tenia estesa en el celobert m'ha envaït una agradable olor de canyella i altres espècies provinent d'una de les cuines dels veïns. Quin estofadet més bo- he pensat- i ja me l'imaginava fent la xup-xup al foc.
Avui és diumenge, dia de descans i de reunió familiar, dia en què les mares i les àvies treuen les seves gales gastronòmiques i les estenen sobre les taules ben parades per rebre als fills i filles.
Aquests menjars tan elaborats i fets amb tant d'amor fan les delicíes dels més grans i dels més petits i , com tots sabem, després de llepar-nos els dits i sucar pa fins la sacietat, sempre hi ha sorpresa dolça. Les postres no fallen mai, embolicades amb aquest paper de pastisseria i lligades amb el cordillet que permet fer el recorregut de la botiga a casa.
Els diumenges els grans de la família solen anar a missa a primera hora del matí, ells no descuiden la fe- malgrat els temps que corren ara- i quan en surten, i han fet petar la xerradeta a la plaça de l'església passen per la confiteria a buscar els dolços per dinar.
Els diumenges, per la nostra societat amb clares arrels cristianes, són especials, és festa i ho celebrem bé, igual que els jueus celebren el Sabat o els musulmans el divendres, dia de pregària per excel·lència. M'imagino que en totes les cultures deu ser així: sempre hi ha un dia de la setmana que uneix celebracions religioses i reunions familiars i si us hi heu fixat totes són al voltant d'una taula preparada amb molta cura i amor.
La cultura religiosa sempre va lligada a rituals de menjar i beure que uneixen cossos i esperits.

Bon diumenge!!

Desintoxicació emocional

Sona una mica brusc això de desintoxicar però crec que és la millor manera de definir el què jo necessito en aquests moments. Porto uns quants dies, per no dir setmanes, que em sento esponja. Últimament moltes persones han recorregut a mi per motius diferents per explicar-me les seves inquietuds i neguits. Sóc una persona receptiva per naturalesa, desti·lo energía positiva i escolto. Així doncs m’he omplert de certes vivències, poc positives, per dir-ho d’alguna manera i m’he desprès de part de les bones vibracions que m’aporten bon rotllo, això vol dir que ara estic xof.
He estat analitzant la situació i crec que necessito temps per assimilar totes les informacions que he recopilat i desprendre-me’n sense demora. En el seu moment ja he escoltat i he intentat ajudar però ara mateix no em sento bé i el cos em demana un respir, axí, doncs, em miraré el cap de setmana amb bons ulls i el dedicaré a fruir del meu temps lliure, de la pluja i de la calma.

Bon cap de setmana!!!