Els cicles del cos humà

Aquest cap de setmana vaig llegir en un suplement de Lavanguardia un reportatge molt interessant sobre els ritmes del cos en un dia de la nostra vida i he pensat que seria interessant fer-ne una ressenya.
Com tothom sap el cos humà és una eina molt perfecta i funciona tot sol malgrat la nostra voluntat i la socialització el vulguin fer anar per una altra banda. Si coneixem els seus cicles, en podem treure el màxim rendiment.
Comencem:
A primera hora del matí, vers les set, les nostres hormones -testosterona, cortisol, entre altres- estan en els valors més alts, la melatonina està molt disminuida i puja la tensió arterial, és hora de llevar-se! S'activa la memoria immediata.
Entre vuit i nou del matí augmenten els moviments intestinals, ja toca esmorzar! És el moment del dia en què pesem menys.
Cap a les deu del matí, el nostre cos ja està totalment despert i les funcions d'alerta totalment activades.
A migdia el rendiment intel·lectual és màxim, és el moment de glòria del cos i estem de més bon humor.
Una mica més enllà de les dotze els valors d'insulina disminueixen i aleshores comencem a tenir sensació de gana. El nostre cos necessita més energia per funcionar.
El menjar augmenta els nivells de sucre en sang, el nostre cos comença a digerir i això demana un repòs. Després d'una migdiadeta de pocs minuts, ja ens hem recuperat. Ara ja estem a punt per dur a terme un treball més físic.
A mitja tarda la nostra eficiència cardiorespiratòria és màxima, la temperatura corporal i la força muscular van en augment i la memoria a llarg termini funciona d'allò més bé.
A última hora de la tarda la potencia i la flexibilitat muscular estan al seu màxim nivell, la temperatura arriba al seu punt més alt i el cos té una major tolerancia a l'alcohol.
Al vespre -s'horabaixa-, comença el descens de la temperatura i comença a pujar la melatonina -quan baixa la llum, aquesta hormona augmenta-, ens preparem per descansar. El nostre sopar haurà de ser senzill i de fàcil digestió.
A mitja nit la nostra pressió arterial ja és baixa i es produeix la major intolerancia a la glucosa, és hora de dormir!
Vers les dues de la matinada estem en l'etapa de son profund, és ara quan l'organisme realment descansa.
Cap a les tres de la matinada hi ha el pic màxim de melatonina en sang.
A les cinc, la temperatura és mínima i vers les sis ja comença el descens de la melatonina i comença a pujar el valor de testosterona en sang, que esdevé màxim a les set, quan ens llevem.

Font: LAVANGUARDIA

L'Escola del carrer Espiell

L’altre dia passant pel carrer Espiell recordava aquells matins en què, asseguda a la parada del bus, veia els infants i adolescents entrar a l’escola. Enjogassats corrent amunt i avall amb les motxilles carregades de llibres, el genolls pelats, les bosses amb l’esmorzar, esbojarrats i contents de trobar-se els seus companys de joc i d’estudi.

Malauradament aquesta escola ja no hi és, i és per aquest motiu que en parlo amb nostàlgia i amb una mica de tristesa continguda; un ocellet m’ha explicat que hi ha una empresa immobiliària que està edificant en el lloc.
De ben segur aquests nois estarán en un altre lloc, potser millor, potser pitjor, segurament més nou… Però en el carrer Espiell, de Nou Barris, tot ha canviat sense aquell moviment de criatures anant i venint. Ara hi haurà un edifici, amb senyors i senyores que entren i surten ben vestits, amb xandall i amb roba de treball. Gent amb bosses grosses i maletes que es traslladen i se’n van de cap de semana, altres que arriben amb el carret de la compra i altres que aprofitaran que la porta és oberta per deixar correu comercial a les bústies.
Cada indret té el seu encant i aquest era especial: els nens se’n van i els jocs s’esvaeixen. I jo somnio.

Les flors de la Rambla

Al “Cafè de l`Òpera” hi havia bullici de gent i un ambient carregat. Jo estava llegint la meva nova adquisició de la Fira del Llibre en Català, que es celebra aquests dies a la Plaça de la Catedral i gaudia d'aquell murmuri de fons i dels mots que mica en mica anaven desfilant per davant dels meus ulls. El cafè amb llet era molt calent, fumejava i me l'he près de gust.

Quan he sortit, a la Rambla hi havia, com sempre, aquell anar i venir de gent de totes condicions, edats i indumentàries, no obstant això, avui, les flors han captivat la meva atenció, especialment les d'una parada anomenada el “Capritx”.
N´hi havia de molts tipus i omplien aquell espai de colors i fresques olors, jo me les mirava i les escoltava, com si em volguessin dir quelcom. Al cap d'uns instants la florista se m'ha apropat i jo, sense poder-ho evitar li he demanat un ram de margarides que feia una estona que em feien l'ullet. M'encanten les margarides!!! I ara ja les tinc posades en aigua i així alegren i donen vida a aquest raconet de menjador que, avui hi faltava alguna cosa. Benvingudes a casa ! Gràcies per donar color a la meva vida!

Les campanes de Santa Eulàlia

Com ja debeu saber, sóc dona de poble, i a vegades, hi ha petites coses lligades a la calma del món rural i a la tranquilitat del Pre-pirineu, que trobo a faltar, una d'elles és el so de les campanes. M'encanta sentir els quarts i les hores del rellotge del campanar i el dringar de les campanes quan hi ha una festa i criden la gent a missa. Quan neva sonen més lluny i a la primavera queden eclipsades pel cant dels pardals.

Doncs bé, fa temps que visc a l'Hospitalet i fins fa ben poc no sabia de cap campanar que em pogués delectar amb el seu so i, per sorpresa, ahir, en la calma de la nit, caminant tot xino xano cap a casa vaig distingir a la llunyania i entre la fosca, un so proper, familiar, agradable, que per un moment em va traslladar a la plaça del poble: les campanes de Santa Eulàlia em van acompanyar fins a casa.

Quina delicia saber que quan vulgui puc escoltar de ben a prop aquest so que em permet viatjar en la imaginació i en el temps d'aquelles tardes despreocupades d'infantesa !

La Vie en Rose

Fa molts dies que no escric res de bo, però avui és un dia especial, avui és sant Valentí, el dia de l'amor i dels enamorats. De fet, penso que hauria de ser Sant Valentí cada dia i respirar aires de maduixa, fer volar coloms i menjar dolços i dedicar un somriure a les persones que ens creuem i aleshores el món seria molt empalagós però la gent seria més feliç i així en comptes de fer la guerra, farien l'amor i els núvols serien de cotó i quan en somnis caiguessis sobre un d'ells et deixaries acaronar per la seva suau textura.

Despertar la Sensualitat

Avui he anat a classe de Dansa del Ventre. Cada dia gaudeixo més d'aquest ball que ara ja faig dues hores per setmana. Per a mi és una bona manera d'explorar la meva feminitat, de despertar la meva sensualitat, de sentir-me a gust amb el meu cos, de fugir momentàniament de la realitat i transportar-me a l'imperi dels sentits. És una dansa exòtica que em permet compartir emocions i sensacions amb les companyes del grup i això, m'ajuda a evolucionar i a créixer com a persona.
Cal dir que la dansa del ventre s'utilitza per les seves qualitats com a teràpia corporal per la dona al llarg de tota la vida però és especialment útil en la preparació de la dona per l'esforç del part i la seva posterior recuperació, ja que els moviments que es realitzen en la dansa enforteixen la musculatura ventral i pèlvica, augmentant així la resistència i l'elasticitat d'aquesta zona.
Per altra banda els exercicis que es realitzen en l'execució d'aquesta dansa resulten una activitat de baix impacte que tracta zones tradicionalment problemàtiques en el cos de la dona, com la caiguda de la pell de la part inferior dels braços, endureix dels músculs pectorals, aprima la cintura, enforteix les cames, tonifica els malucs i reforça les natges.
Així mateix una de les característiques més importants de la dansa del ventre és la seva capacitat d'estimular el plexe solar -centre energètic i nerviós que es troba sota l'estèrnum-; els constants moviments del ventre i els malucs efectuats al llarg del ball, en estimular-lo, contribueixen a la distensió nerviosa i aporten així un benestar general.

(Bibliografia consultada: "Bailar la danza del vientre" de Maria Elena Morató)