Com ja debeu saber, sóc dona de poble, i a vegades, hi ha petites coses lligades a la calma del món rural i a la tranquilitat del Pre-pirineu, que trobo a faltar, una d'elles és el so de les campanes. M'encanta sentir els quarts i les hores del rellotge del campanar i el dringar de les campanes quan hi ha una festa i criden la gent a missa. Quan neva sonen més lluny i a la primavera queden eclipsades pel cant dels pardals.Doncs bé, fa temps que visc a l'Hospitalet i fins fa ben poc no sabia de cap campanar que em pogués delectar amb el seu so i, per sorpresa, ahir, en la calma de la nit, caminant tot xino xano cap a casa vaig distingir a la llunyania i entre la fosca, un so proper, familiar, agradable, que per un moment em va traslladar a la plaça del poble: les campanes de Santa Eulàlia em van acompanyar fins a casa.
Quina delicia saber que quan vulgui puc escoltar de ben a prop aquest so que em permet viatjar en la imaginació i en el temps d'aquelles tardes despreocupades d'infantesa !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada