17 de novembre 2009

Un conte per a les mares



Un infant a punt de nèixer li pregunta a Déu:
Demà m'enviaràs a la terra; però, com viure tan petit i indefens com sóc?
Entre molts àngels, en vaig escollir un per a tu que t'esta esperant, ell tindrà cura de tu.
Però digue'm, aquí al cel no faig altra cosa que cantar i somriure i sóc immensament feliç.
El Teu Àngel et cantarà, et somriurà cada dia i tu sentiràs com t'estima i seràs feliç.
I com entendré la gent quan em parli, jo encara no conec el llenguatge dels adults?
El Teu Àngel et dirà les paraules més dolces i tendres que puguis sentir i amb molta paciència i estima t'ensenyarà a parlar.
I...Què faré quan vulgui parlar amb tu?
El Teu Àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a resar
He sentit dir que a la terra hi ha gent dolenta. Qui em protegirà?
El Teu Àngel et defensarà malgrat li costi la seva vida.
Però jo estaré trist perquè no et veuré més.
El Teu Àngel et parlarà de Mi i et mostrarà el camí perquè tornis a la meva presència, de totes maneres, jo sempre estaré al teu costat.
En aquell instant, es respirava una gran pau tot i que ja es començaven a sentir veus procedents de la terra, aleshores l'infant, amb pressa, repetia suaument:
Déu meu, si ja me'n vaig... Digue'm el seu nom. Com es diu el meu Àngel?
El seu nom no és important, tu li diràs "MAMA".

(Desconec l'autor d'aquest conte, però sigui qui sigui li agraeixo moltíssim)