Avui bufa un gregal que fa voleiar els cabells i les faldilles, la gent camina encongida, els abrics, les botes i els barrets sovintegen, les galtes s’envermelleixen i les mans van plegades a les butxaques. Es tracta d’un fantàstic matí d’hivern, amb el fred de l’època i els primers raigs de sol que escalfen els racons on incideixen.
Arribo a l’oficina acalorada però amb les galtes glaçades, apujo la persiana, agafo un café i m’abandono a la calidesa d’aquest sol que m’acarona en aquest indret del despatx.
M’encanten aquests dies d’hivern en què les temperatures baixen més del què és habitual: em revitalitzen, m’omplen d’energia i m’aporten una gran tranquilitat, malgrat el bullici de la Diagonal. I és precisament aquesta placidesa dels matins solitaris, freds i silents que convida a parlar pausadament abans de començar la jornada laboral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada