Cursa dones 2008. Gràcies per ser-hi!

El diumenge 26 d'octubre vaig tenir el goig de participar, juntament amb un extens grup d'amigues, a la Cursa de les dones, contra el càncer de mama i per la lluita contra la violència de gènere. Aqui us n'ofereixo una petita crònica.

Diumenge, 9 del matí, parc de la Ciutadella cantonada Picasso. Hi ha un constant anar i venir de gent, majoritàriament dones; joves, grans, grasses, primes, tenyides, rosses, morenes, pèl-roges, arrissades, somniadores, realistes, amb pantalons curts, amb pantalons llargs, recatades, atletes, enginyeres, secretàries, investigadores, arquitectes, directives, jubilades, amb gràcia, amb menys gràcia...però totes amb il·lusió i un somriure al llavis, una rialla de satisfacció i una expressió alegre rera la qual intueixo unes ganes boges de ser les protagonistes d'una causa que ens uneix a tots i sobretot a totes.

A les 9:50 tot el carrer Picasso és ple, darrera de línia de sortida, fent estiraments i escalfant, l'adrenalina és a flor de pell. Estem preparades per caminar, correr, saltar i passar-ho bé!
A les 10:02 passo per la línia de sortida, estàvem posicionades un xic endarrera i ha costat arribar...
Comencem a recórrer el passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Ronda de Sant Pere, Plaça de Catalunya, les Rambles, passeig de Colom -quin sol que fa, i quin dia tant preciós-, la gent aplaudeix, anima, transmet bones vibracions...Estació de França i ja tornem a ser al carrer Picasso...
Finalment arribo, després d'una hora de caminar, córrer, esquivar, parlar, picar de mans i respirar l'atmosfera tant i tant positiva que entre tots s'ha creat.
Deixem els xips que portem lligats als cordons de les bambes i recollim l'aigua que amb delit deixem lliscar coll avall.
Quin gran matí!! Quina emoció!!! Gràcies a totes per ser-hi. Quan volem som espectaculars!!!!

Compartir l'esmorzar

De nou en la meva ruta cap a la feina passo per davant d'un forn, al costat del Mercat de les Corts. Són dos quarts de nou del matí tocats, la gent es dirigeix cap a la feina, les mares acompanyen els menuts a l'escola, la florista refresca les plantes i el cuiner comença a preparar entrepans.
Observo tot aquest bullici de despertar del barri amb alegria, un dia més fent la mateixa rutina tots plegats. I dins d'aquesta rutina veig la parella d'avis de la fleca. Cada dia hi són, tots dos, asseguts en la mateixa situació, un davant de l'altre, un dia i un altre; els croissants, els cafès amb llet i un diari, del qual resolen el sudoku o els mots encreuats, no falten a la taula on esmorzen.
Aquesta parella de jubilats es prenen la vida amb calma i dia rera dia repeteixen la mateixa acció i xerren sobre el que els envolta, sobre els fills, els familiars i la salut i es mantenen al marge de les pujades i baixades de la borsa i de les eleccions als Estats Units. El seu futur es teixeix a diari amb el present que viuen cada matí, cada tarda i cada nit un al costat de l'altre compartint els rituals que fan especials cada minut de la seva vida. I l'esmorzar és aquest dolç ritual per assaborir i començar amb bon peu un dia genial.

Els avis de la loteria

Cada dia quan vaig caminant cap a la feina per la zona del Camp del Barça, em trobo una parella d'avis que va amb un gosset. El senyor és un home escanyolit, molt polit, amb poc pèl i un nas més aviat afilat. Ella també es menuda i rexinxolada i sempre porta la roba molt ben conjuntada. Me'ls trobo gairebé cada dia, a vegades discuteixen i a vegades van l'un al costat de l'altre en silenci. Imagino que fa molts anys que comparteixen la vida junts i sovint la companyia mútua és molt més important que les quatre paraules que puguin intercanviar en el trajecte des de casa seva al petit despatx de loteria que tenen a la Travessera de les Corts. Si senyor, aquesta parella d'avis tenen un local on fa anys que reparteixen sort i avui, un dia més, segueixen la seva rutina i obren puntualment les portes d'un negoci que els permet passar els minuts, els dies, els mesos i els anys junts.

El Nen del Pijama de Ratlles

Ahir vaig acabar de llegir El nen del pijama de ratlles de l'irlandès John Boyne, un llibre que ens dibuixa, a través de la mirada innocent de'n Bruno, la crua vida en el camp de concentració d’Auschwitz durant la segona guerra mundial. És un llibre de lectura fàcil, sense complicacions i narrat amb una particular sinceritat que, en segons quins moments, posa la pell de gallina i fa lliscar alguna llàgrima. El Bruno desperta simpatía i afecte i ens té fins al final amb el cor encongit. És un relat molt recomanable per a tothom ja que ens descriu una realitat molt punyent des d’una òptica molt particular i intel·legible per la gran majoria de públic. Penso que a partir de certes edats hauria de ser de lectura obligatòria.
El proper dia 26 de setembre n’estrenen la pel·lícula a Barcelona. El cinema sempre ha estat un mitjà de grans masses i ara, de nou, contribuirà a la difusió, tan necessària , de la memoria històrica en la mateixa línea que la Vida és Bella de Roberto Benigni.

Estem de Festa Major !

Ahir varen començar a Barcelona les festes de la Mercè 2008. Jaume Sisa fou l'encarregat de fer el pregó davant d'una corporació municipal expectant. Des d'ahir ja gaudim de nombrosos actes, concerts, manifestacions culturals diferents que omplen la ciutat en tota la seva amplitud.

Bona Mercè a tots !

Romàntics i naturals

Aquesta és la portada de la pàgina web dels més romàntics i saludables de la xarxa. Creuen que el món cada dia pot ser una mica millor. Són dels que veuen l'ampolla mig plena i jo, comparteixo aquesta visió de la vida amb ells. Fan mimos, que són sucs molt i molt naturals. Bonissims. Els fan amb molt d'amor i una gran dosi de passió. Fa poc que són al mercat però tenen un producte genial. El link d'aquesta web tant saludable és: http://www.romantics.es/
Si busqueu mimos els trobareu al super del Corte Inglés