Sant Jordi + 1 dia

Ja he sucumbit a l’encís del “Juego del Angel” de Carlos Ruíz Zafón. He començat a endinsar-me sense remei pels carrers de la Barcelona dels anys vint, ja no puc escapar-ne.

Miro i remiro el rellotge, les busques van massa lentes pel meu gust, estic comptant els minuts per sortir de la feina i submergir-me de nou en aquesta fascinant novel·la que regala la imaginació i els sentits; una obra mestra que no deixa indiferent, i que, quan entra a formar part de la teva vida, no te’n pots desprendre.

Des de la meva posició de lectora crec que en Zafón és un as de la pluma: la seva finesa, el detall i l'habilitat amb què juga amb els mots li permeten crear un imaginari que et trasllada a un escenari de la història a caprici i jo, com encantada, m'abandono a la seva voluntat i el segueixo.

Gràcies Carlos per la teva genialitat !

Diumenges i festius

Fa una estona, quan he sortit a recollir la roba que tenia estesa en el celobert m'ha envaït una agradable olor de canyella i altres espècies provinent d'una de les cuines dels veïns. Quin estofadet més bo- he pensat- i ja me l'imaginava fent la xup-xup al foc.
Avui és diumenge, dia de descans i de reunió familiar, dia en què les mares i les àvies treuen les seves gales gastronòmiques i les estenen sobre les taules ben parades per rebre als fills i filles.
Aquests menjars tan elaborats i fets amb tant d'amor fan les delicíes dels més grans i dels més petits i , com tots sabem, després de llepar-nos els dits i sucar pa fins la sacietat, sempre hi ha sorpresa dolça. Les postres no fallen mai, embolicades amb aquest paper de pastisseria i lligades amb el cordillet que permet fer el recorregut de la botiga a casa.
Els diumenges els grans de la família solen anar a missa a primera hora del matí, ells no descuiden la fe- malgrat els temps que corren ara- i quan en surten, i han fet petar la xerradeta a la plaça de l'església passen per la confiteria a buscar els dolços per dinar.
Els diumenges, per la nostra societat amb clares arrels cristianes, són especials, és festa i ho celebrem bé, igual que els jueus celebren el Sabat o els musulmans el divendres, dia de pregària per excel·lència. M'imagino que en totes les cultures deu ser així: sempre hi ha un dia de la setmana que uneix celebracions religioses i reunions familiars i si us hi heu fixat totes són al voltant d'una taula preparada amb molta cura i amor.
La cultura religiosa sempre va lligada a rituals de menjar i beure que uneixen cossos i esperits.

Bon diumenge!!

Desintoxicació emocional

Sona una mica brusc això de desintoxicar però crec que és la millor manera de definir el què jo necessito en aquests moments. Porto uns quants dies, per no dir setmanes, que em sento esponja. Últimament moltes persones han recorregut a mi per motius diferents per explicar-me les seves inquietuds i neguits. Sóc una persona receptiva per naturalesa, desti·lo energía positiva i escolto. Així doncs m’he omplert de certes vivències, poc positives, per dir-ho d’alguna manera i m’he desprès de part de les bones vibracions que m’aporten bon rotllo, això vol dir que ara estic xof.
He estat analitzant la situació i crec que necessito temps per assimilar totes les informacions que he recopilat i desprendre-me’n sense demora. En el seu moment ja he escoltat i he intentat ajudar però ara mateix no em sento bé i el cos em demana un respir, axí, doncs, em miraré el cap de setmana amb bons ulls i el dedicaré a fruir del meu temps lliure, de la pluja i de la calma.

Bon cap de setmana!!!

Els cicles del cos humà

Aquest cap de setmana vaig llegir en un suplement de Lavanguardia un reportatge molt interessant sobre els ritmes del cos en un dia de la nostra vida i he pensat que seria interessant fer-ne una ressenya.
Com tothom sap el cos humà és una eina molt perfecta i funciona tot sol malgrat la nostra voluntat i la socialització el vulguin fer anar per una altra banda. Si coneixem els seus cicles, en podem treure el màxim rendiment.
Comencem:
A primera hora del matí, vers les set, les nostres hormones -testosterona, cortisol, entre altres- estan en els valors més alts, la melatonina està molt disminuida i puja la tensió arterial, és hora de llevar-se! S'activa la memoria immediata.
Entre vuit i nou del matí augmenten els moviments intestinals, ja toca esmorzar! És el moment del dia en què pesem menys.
Cap a les deu del matí, el nostre cos ja està totalment despert i les funcions d'alerta totalment activades.
A migdia el rendiment intel·lectual és màxim, és el moment de glòria del cos i estem de més bon humor.
Una mica més enllà de les dotze els valors d'insulina disminueixen i aleshores comencem a tenir sensació de gana. El nostre cos necessita més energia per funcionar.
El menjar augmenta els nivells de sucre en sang, el nostre cos comença a digerir i això demana un repòs. Després d'una migdiadeta de pocs minuts, ja ens hem recuperat. Ara ja estem a punt per dur a terme un treball més físic.
A mitja tarda la nostra eficiència cardiorespiratòria és màxima, la temperatura corporal i la força muscular van en augment i la memoria a llarg termini funciona d'allò més bé.
A última hora de la tarda la potencia i la flexibilitat muscular estan al seu màxim nivell, la temperatura arriba al seu punt més alt i el cos té una major tolerancia a l'alcohol.
Al vespre -s'horabaixa-, comença el descens de la temperatura i comença a pujar la melatonina -quan baixa la llum, aquesta hormona augmenta-, ens preparem per descansar. El nostre sopar haurà de ser senzill i de fàcil digestió.
A mitja nit la nostra pressió arterial ja és baixa i es produeix la major intolerancia a la glucosa, és hora de dormir!
Vers les dues de la matinada estem en l'etapa de son profund, és ara quan l'organisme realment descansa.
Cap a les tres de la matinada hi ha el pic màxim de melatonina en sang.
A les cinc, la temperatura és mínima i vers les sis ja comença el descens de la melatonina i comença a pujar el valor de testosterona en sang, que esdevé màxim a les set, quan ens llevem.

Font: LAVANGUARDIA

L'Escola del carrer Espiell

L’altre dia passant pel carrer Espiell recordava aquells matins en què, asseguda a la parada del bus, veia els infants i adolescents entrar a l’escola. Enjogassats corrent amunt i avall amb les motxilles carregades de llibres, el genolls pelats, les bosses amb l’esmorzar, esbojarrats i contents de trobar-se els seus companys de joc i d’estudi.

Malauradament aquesta escola ja no hi és, i és per aquest motiu que en parlo amb nostàlgia i amb una mica de tristesa continguda; un ocellet m’ha explicat que hi ha una empresa immobiliària que està edificant en el lloc.
De ben segur aquests nois estarán en un altre lloc, potser millor, potser pitjor, segurament més nou… Però en el carrer Espiell, de Nou Barris, tot ha canviat sense aquell moviment de criatures anant i venint. Ara hi haurà un edifici, amb senyors i senyores que entren i surten ben vestits, amb xandall i amb roba de treball. Gent amb bosses grosses i maletes que es traslladen i se’n van de cap de semana, altres que arriben amb el carret de la compra i altres que aprofitaran que la porta és oberta per deixar correu comercial a les bústies.
Cada indret té el seu encant i aquest era especial: els nens se’n van i els jocs s’esvaeixen. I jo somnio.

Les flors de la Rambla

Al “Cafè de l`Òpera” hi havia bullici de gent i un ambient carregat. Jo estava llegint la meva nova adquisició de la Fira del Llibre en Català, que es celebra aquests dies a la Plaça de la Catedral i gaudia d'aquell murmuri de fons i dels mots que mica en mica anaven desfilant per davant dels meus ulls. El cafè amb llet era molt calent, fumejava i me l'he près de gust.

Quan he sortit, a la Rambla hi havia, com sempre, aquell anar i venir de gent de totes condicions, edats i indumentàries, no obstant això, avui, les flors han captivat la meva atenció, especialment les d'una parada anomenada el “Capritx”.
N´hi havia de molts tipus i omplien aquell espai de colors i fresques olors, jo me les mirava i les escoltava, com si em volguessin dir quelcom. Al cap d'uns instants la florista se m'ha apropat i jo, sense poder-ho evitar li he demanat un ram de margarides que feia una estona que em feien l'ullet. M'encanten les margarides!!! I ara ja les tinc posades en aigua i així alegren i donen vida a aquest raconet de menjador que, avui hi faltava alguna cosa. Benvingudes a casa ! Gràcies per donar color a la meva vida!