L'Escola del carrer Espiell

L’altre dia passant pel carrer Espiell recordava aquells matins en què, asseguda a la parada del bus, veia els infants i adolescents entrar a l’escola. Enjogassats corrent amunt i avall amb les motxilles carregades de llibres, el genolls pelats, les bosses amb l’esmorzar, esbojarrats i contents de trobar-se els seus companys de joc i d’estudi.

Malauradament aquesta escola ja no hi és, i és per aquest motiu que en parlo amb nostàlgia i amb una mica de tristesa continguda; un ocellet m’ha explicat que hi ha una empresa immobiliària que està edificant en el lloc.
De ben segur aquests nois estarán en un altre lloc, potser millor, potser pitjor, segurament més nou… Però en el carrer Espiell, de Nou Barris, tot ha canviat sense aquell moviment de criatures anant i venint. Ara hi haurà un edifici, amb senyors i senyores que entren i surten ben vestits, amb xandall i amb roba de treball. Gent amb bosses grosses i maletes que es traslladen i se’n van de cap de semana, altres que arriben amb el carret de la compra i altres que aprofitaran que la porta és oberta per deixar correu comercial a les bústies.
Cada indret té el seu encant i aquest era especial: els nens se’n van i els jocs s’esvaeixen. I jo somnio.

Les flors de la Rambla

Al “Cafè de l`Òpera” hi havia bullici de gent i un ambient carregat. Jo estava llegint la meva nova adquisició de la Fira del Llibre en Català, que es celebra aquests dies a la Plaça de la Catedral i gaudia d'aquell murmuri de fons i dels mots que mica en mica anaven desfilant per davant dels meus ulls. El cafè amb llet era molt calent, fumejava i me l'he près de gust.

Quan he sortit, a la Rambla hi havia, com sempre, aquell anar i venir de gent de totes condicions, edats i indumentàries, no obstant això, avui, les flors han captivat la meva atenció, especialment les d'una parada anomenada el “Capritx”.
N´hi havia de molts tipus i omplien aquell espai de colors i fresques olors, jo me les mirava i les escoltava, com si em volguessin dir quelcom. Al cap d'uns instants la florista se m'ha apropat i jo, sense poder-ho evitar li he demanat un ram de margarides que feia una estona que em feien l'ullet. M'encanten les margarides!!! I ara ja les tinc posades en aigua i així alegren i donen vida a aquest raconet de menjador que, avui hi faltava alguna cosa. Benvingudes a casa ! Gràcies per donar color a la meva vida!