Diari d'Anna i Eulàlia

Nova etapa, nova adreça

2010-01-16T01:38:00.000-08:00

Hem canviat d'adreça:

http://annavilagines.wordpress.com/

Gràcies per continuar amb nosaltres

Un canvi

2010-01-15T13:16:00.000-08:00

Amb la maternitat les dones ens transformem i desenvolupem una nova sensibilitat que mai abans havíem experimentat.

El fet de tenir un nadó en braços i saber que porta els teus gens desperta un instint de protecció i de possessió inexplicable. Un cúmul immens d'emocions ens envaeix quan el nostre bebe ens somriu per primera vegada, les llàgrimes ens regalimen quan ens n'hem de separar i mil i un sentiments sempre estan a flor de pell, a punt per manifestar-se.

Els ulls d'un infant ens desperten tendresa i un impuls irrefrenable d'acaronar-lo ens posseeix com mai ho havia fet abans. Costa molt d'expressar tot això que sentim. És difícil explicar el perquè actuem d'una determinada manera quan l'instint maternal es posa pel mig.

El fet d'ésser mare a les dones ens canvia. I com que jo he canviat, el bloc també.

Espero que el gaudiu d'allò més.

Nit d'il·lusió

2010-01-05T05:01:00.000-08:00

Avui és la gran nit de la il·lusió, aquesta nit arriben els tres mags de l'orient carregats de màgia, misteri i regals per a tots els infants.

Avui és dia d'anar a dormir d'hora i somniar!

Nadal

2009-12-16T07:36:00.000-08:00

Aquest any el Nadal té un color especial. És més dolç i tendre que mai, l'arribada de l'Eulàlia ha estat una gran alegria. Aquests dies la llum de la seva mirada angelical il·lumina el nostre pessebre més que mai.

Bon Nadal a tots !

Un conte per a les mares

2009-11-17T11:27:00.000-08:00

Un infant a punt de nèixer li pregunta a Déu:
Demà m'enviaràs a la terra; però, com viure tan petit i indefens com sóc?
Entre molts àngels, en vaig escollir un per a tu que t'esta esperant, ell tindrà cura de tu.
Però digue'm, aquí al cel no faig altra cosa que cantar i somriure i sóc immensament feliç.
El Teu Àngel et cantarà, et somriurà cada dia i tu sentiràs com t'estima i seràs feliç.
I com entendré la gent quan em parli, jo encara no conec el llenguatge dels adults?
El Teu Àngel et dirà les paraules més dolces i tendres que puguis sentir i amb molta paciència i estima t'ensenyarà a parlar.
I...Què faré quan vulgui parlar amb tu?
El Teu Àngel t'ajuntarà les manetes i t'ensenyarà a resar
He sentit dir que a la terra hi ha gent dolenta. Qui em protegirà?
El Teu Àngel et defensarà malgrat li costi la seva vida.
Però jo estaré trist perquè no et veuré més.
El Teu Àngel et parlarà de Mi i et mostrarà el camí perquè tornis a la meva presència, de totes maneres, jo sempre estaré al teu costat.
En aquell instant, es respirava una gran pau tot i que ja es començaven a sentir veus procedents de la terra, aleshores l'infant, amb pressa, repetia suaument:
Déu meu, si ja me'n vaig... Digue'm el seu nom. Com es diu el meu Àngel?
El seu nom no és important, tu li diràs "MAMA".

(Desconec l'autor d'aquest conte, però sigui qui sigui li agraeixo moltíssim)

Maternitat

2009-11-11T00:49:00.000-08:00

Aquesta personeta que de sobte ha aparegut a les nostres vides ens ho ha canviat tot. És tant el que ens ha aportat! És tot tendresa i pau. Actualment ens passem moltes més hores a casa, tenint cura d'ella, mirant-la, jugant, dormint i alimentant-la. Els teatres, els cinemes i els restaurants ja no es recorden de nosaltres, però nosaltres som tan i tan feliços!

El fet de ser mare transforma, entre altres coses et fa més generosa, s'apren a compartir el temps, l'amor i tot el munt de coses que reposen als armaris, calaixos i a les estanteries de casa. Ara desitjo explicar-li contes, amanyagar-la i donar-li tot el meu afecte i el meu temps.
I qui no ho desitjaria veient aquesta carona?

Eulàlia

2009-09-29T11:32:00.000-07:00

Aquesta és la meva llum, la meva inspiració, el meu món, la meva raó de viure, el meu motiu de somriure i emocionar-me, la meva vida.

Ferragosto i vacances

2009-08-15T01:50:00.000-07:00

Dia 15 d'agost, les 10 del matí, quietud general, calor i un dolç esmorzar

Ràdio, diari tertúlia a l'entorn de la taula.

Algunes imatges del dia: gent amb maletes cap a l'aeroport, joves i grans a les terrasses amb cafès i croissants sobre la taula acaronats pels primers rajos de sol, famílies equipades per anar a la platja a gaudir d'aquest esplèndid dia de sol, turistes que circulen amunt i avall i fan cues infinites.

Tot i les altres temperatures fa goig assaborir aquest dia en què gairebé la totalitat del país està paralitzat, la consciència de vacances és més forta que mai. La ciutat, observada des de la terrassa de casa amb una gerra d'aigua i llimona a prop, ofereix una plaent imatge d'aquest dia calmós i xafogós.

Les perspectives d'avui; escriure, contemplar, llegir, refrescar-nos, culturitzar-nos i gaudir de la inactivitat de la jornada.

Bon dia de Ferragosto i bones vacances!

Juliol al captard

2009-07-27T08:27:00.000-07:00

Quarts de deu del vespre, l’última llum del dia s’escapa entre els núvols vermellosos, de la calor intensa ja tan sols en resta una càlida i agradable brisa. Vaig cap a casa, pels carrers calmosos ja som pocs els que circulem, tot i així encara queden algunes botigues obertes, comerços regentats, la gran majoria, per immigrants procedents de països orientals.
Aquesta atmosfera em transporta als carrers de ciutats d’Europa que he anat trepitjant al llarg dels anys, barris carregats d’exotisme enmig de grans urbs europees, i m’evoca un sentiment de llibertat i el gaudi dels càlids dies de vacances, de lleure, amb nits llargues, sense presses, calmoses, capvestpres d’estiu plàcids, sense hores, ni minuts, ni segons, amb ritme llatí, amb sons d’orient, amb aromes dolços, picants i sabors mediterranis.

La noia trista i altres històries

2009-07-07T02:08:00.000-07:00

Aquest migdia en el metro m’he assegut davant d’una noia que tenia els ulls plorosos. Per un instant m’ha sabut greu interrompre la seva intimitat amb la meva mirada. L’he vista compungida i amb una pena, que semblava prou important, al seu interior. M’he contagiat dels seus sentiments, en pocs minuts he arribat a entendre la seva tristor, però no he pogut, ni he volgut, saber l’origen d’aquesta. L’he deixada a plaça Espanya, ella ha continuat el seu trajecte.

Sempre que viatjo en transport públic o camino pel carrer tinc tendencia a observar les cares de les persones amb qui em vaig creuant i analitzo la naturalesa de les seves expressions així descobreixo tristeses, gaudeixo de les seves alegries, visc les seves emocions i experimento els sentiments que, en aquell petit instant d’intercanvi visual, afloren a través dels seus ulls, la seva boca, el seu posat…

La ciutat és una gran escena amb una gran riquesa de persones que em permet gaudir de tot un munt d’experiències que em fan crèixer i m’enriqueixen dia rera dia. Jo observo, no paro de mirar i imagino les històries que hi ha darrera de cada individu.

Llibreria Isabel de Bellart

2009-06-24T14:10:00.000-07:00

Aquest raconet de tranquilitat, cultura, llums baixes, una selecció exquisida de llibres i un ambient que convida a llegir, divagar i pensar es troba a Cambrils. Molt a prop del port i lluny del bullici de les platges. És un espai de pau, en un entorn càlid i acollidor acompanyat d'una suau música i on sempre trobes un consell expert en boca de la Isabel. És un espai de llibertat per petits i grans, un petit tresor pels qui estimem la lectura i un paradís pels qui tot just la descobreixen.
És la meva llibreria de capçalera i la primera en aparèixer a la prestigiosa guia Michelin.
Sens dubte un espai encantador per gaudir d'una visita deliciosa i deixar que els llibres per l'estiu s'apropin a tu.
Aqui us en deixo un tastet. Isabel de Bellart.

Tendresa

2009-05-15T04:03:00.001-07:00

Maternitat

2009-05-13T08:17:00.000-07:00

Maternitat, felicitat, emocions i tantes i tantes coses!

Pren-te temps

2009-05-13T02:38:00.000-07:00

Avui a la contra de la Vanguardia hi ha una entrevista a Josep Mª Esquirol, filòsof del temps. Això si que és filosofia de la bona! M'ha encantat i us en recomano la lectura.

Tengo 45 años. Nací en Mediona (Alt Penedès) y he elegido vivir allí, pausado. Soy profesor de Filosofía en la UB. Estoy casado y tengo tres hijos (5, 3 y 15 años). ¿Política? Honestidad y justicia social: sobra demagogia, faltan ideales.
¿Creencias? Duda filosófica, esperanza cristiana

¿Qué es el tiempo?

El tiempo es la vida. El ser ¡no es más que tiempo!

¿Soy tiempo?

Eres tiempo que pasa.

¿Soy más pasado, presente o futuro?

Mirar el tiempo como suma de instantes estresa: si los momentos pasados ya no son y los futuros aún no son, te devanas por vivir los presentes, escurridizos... ¡Ah, qué estresante, el carpe diem!

¿Qué propone, pues?

Otra actitud ante el tiempo. Entenderlo como oportunidad para hacer algo: acostarte, levantarte, ayudar, comer… El tiempo como invitación, como oportunidad (que viene de puerta). Estate atento para ver las puertas.

¿En eso consiste no perder el tiempo?

En hacer lo que la ocasión pida. "La regla principal de la educación, la más importante y más útil, no es ganar tiempo ¡sino perderlo!", dijo Rousseau. En las escuelas deberíamos aprender a relajarnos, a sentir el discurrir del tiempo. O sea, darlo: dar tiempo.

¿Por qué?

Porque dar tiempo es el modo de no perderlo. Dar tiempo es ganarlo. ¿Curioso, eh? Si das tiempo, obtienes tiempo. Y si no lo das, ¿lo acumulas? No: ¡no tienes nada!

Paradoja, sí.

Dicho de otro modo: tiene vida quien da vida. Quien es avaro con la vida no tiene vida.

Dígame: ¿a quién debo darle tiempo?

Primero, a ti mismo. Y a los demás: a tu mujer, a tus hijos, a un enfermo, a los alumnos... Si das tiempo, ¿qué más puedes dar?

¿Es el bien mayor, pues?

El más precioso. Dijo Wittgenstein: "El saludo entre filósofos debería ser: ¡date tiempo!". El tiempo es condición para pensar.

¿No nos damos tiempo

Qué va. "¡No tengo tiempo!", repetimos. Vivimos apretujando el tiempo, apresurándolo. ¡Así no hay serenidad posible! Y la prisa engendra el mal del dogmatismo.

¿Ah, sí?

El dogmatismo es siempre una precipitación. Tómate más tiempo... ¡y verás cómo se te desvanece toda afirmación dogmática!

También suele decirse que "el tiempo todo lo cura"...

Todo lo que vivimos no volverá y, a la vez, ha sucedido para siempre: es irreversible.

Otra paradoja.

Lo que ha pasado no pasa: ¡queda! Pero el paso del tiempo te va alejando de eso, vas olvidando. Sólo el paso del tiempo nos cura del tiempo pasado. Este olvido es incompleto, ¡o perderías conciencia de tu identidad!

¿Mi identidad es memoria?

Memoria de tiempo.

¿Y cuándo comenzó el ser humano a tener conciencia del tiempo?

El sol sale y se pone. Ese ritmo (circadiano) es la acotación temporal primordial, base de toda medición del tiempo. Sumando días salieron semanas, meses, años. Ydeuna primera partición de las horas (prima minuta)salieron minutos, y de una segunda partición (secunda minuta),segundos.

¿El tiempo vuela?

O corre. Es una experiencia que acumulamos: que el tiempo es movimiento como el sol y que pasa rápido. La máxima sensación de paz y plenitud es la del tiempo detenido.

¿Usted la ha sentido?

Yo he decidido vivir fuera de Barcelona, y eso ayuda. En el pueblo, el día respira de otro modo. Démonos tiempo para sentir el respirar de los días. Si contemplas la vida con atención, ¡la verás ralentizarse! Verás que el mundo entero parece respirar...

¿Apología de la lentitud?

Prefiero hablar de vivir la experiencia del día con parsimonia, calma, tranquilidad, serenidad. Hacer una cosa después de la otra, y hacerlo bien. Prefiero hablar de la bondad de la pausa más que de la lentitud.

¿Hacemos una pausa?

Si tú te detienes... ¡regalo!: el tiempo se detiene. Esto prueba que el tiempo eres tú.

"Ya pararé cuando muera", he oído.

Solemos llenar nuestro tiempo de frenesí justamente para evitar este pensamiento básico: ¡vamos a morir! En el fondo, nos ocupamos mucho para así estar fuera de nosotros, desaforados literalmente. Por eso Pascal acertaba: "El gran mal del hombre es no saber estar solo en una habitación".

¿Nos angustiamos al abismarnos en nosotros mismos?

El ser humano es el único animal que se sabe finito. Eso acota y libera un tiempo, y nos entrega la responsabilidad de vivirlo: ¡saberse mortal y estar a la altura no es nada fácil!

Entonces surge la gran pregunta: ¿qué hago con mi tiempo?

Respuesta: dártelo y darlo.

¿Pese a que "el tiempo es oro"?

Es que esa frase expresa una mercantilización del tiempo, nuestra tendencia a convertirlo todo en recurso, en mecanismo de producción: recursos energéticos, recursos económicos, recursos alimenticios, ¡recursos humanos! Convertimos a las personas en meros recursos para la rentabilidad empresarial… ¡El lenguaje está hablándonos de cómo vemos el mundo!

El tiempo ¿avanza como una flecha o gira en círculo?

Son dos representaciones del tiempo: una expresa la idea de progresión; la otra, la de repetición. Y no sé cuál es menos trágica...

Una reflexión final sobre el tiempo.

Esto que dijo una mujer encarcelada: "Fuera de la prisión yo pasaba el tiempo; aquí dentro es el tiempo el que me pasa".

LIFE in Barcelona

2009-04-14T01:47:00.000-07:00

Adjunto un magnífic reportatge fotogràfic que la revista LIFE treu a la llum de la nostra encantadora ciutat.
Barcelona queda fotografiada sempre bella, mediterrània, oberta al món i farcida de llocs encisadors.

Gaudiu-lo!

Benvinguts a la primavera!

2009-03-20T02:10:00.000-07:00

Avui arriba la primavera. El Tomàs Molina ens ho anunciava ahir al vespre. Avui a les 12 i uns minuts entrarem oficialment a l'estació de les flors.

Totes les emocions endormiscades durant l'hivern comencen a treure el cap per sobre dels llençols i sornegueres comencen a envaïr els nostres cossos. I aleshores les hormones comencen anar d'aqui cap allà com esperitades i els sentiments flueixen entre els cors. El pol·len es dispersa arreu i els estornuts omplen el nostre espai de so, també els ocells inicien les seves pràctiques de cant i farceixen els buits de silenci que sovint ens falten enmig de la ciutat.

És hora de sortir a passejar, aprofitar al màxim les hores de sol, fruïr del nostre clima mediterrani i començar a assaborir els fruits saborosos de les nostres terres.

Les dones i el fum

2009-03-02T02:50:00.000-08:00

Després dels milers de campanyes que s'han fet en contra del tabac no es necessari que afegixi tota la reguitzella d'inconvenients i desvantatges de l'acte de fumar.
El fumar és l'acció més inútil que hom pot realitzar: deixar-se els diners en cremar una mica d'herba, paper i nicotina, embrutar-se els pulmons i accelerar els processos oxidatius del nostre cos.
El que ja se'm fa inexplicable del tot és que, amb totes les preocupacions que les fémines tenim per a l'estètica del nostre cos i el munt de diners que ens gastem per retardar els efectes del temps sobre la nostra pell, la quantitat de dones que fuma va in crescendo i crec que poques es paren a pensar els efectes nocius que ocasiona el tabac, ja no sobre la pell, sinó sobre la salut en general.
Durant les meves passejades per anar a la feina, al matí, moments abans d'afrontar la jornada laboral, se'm fa incomptable el munt de gent que circula pel carrer amb el cigarret a la mà; així mateix les portes d'accés dels edificis d'oficines són plenes de gent treient fum per la boca, la majoria, dones.
Sembla que no n'aprenem, hem caigut al vici de fumar més tard que els homes a conseqüència de tot un munt de lleis socials no escrites que ens privaven d'aquest "plaer" en públic, i ara no sabem o no volem veure el munt de víctimes que ha ocasionat el fum. Sabrem reaccionar a temps ?

El carrer de les Cabres

2009-02-23T03:27:00.000-08:00

Dissabte passat, després de prendre una xocolata desfeta reconfortant amb una imitació de "doughnut" anomenada "rosquilla", ens varem deixar caure pel Raval.
El sol lluïa i resaltava tots el color de la Rambla, les flors, els turistes, les estàtiques estàtues...Aquesta llum mediterrània ja ho té això de fer bonic tot el que toca!
De la Rambla, per Elisabets, ens dirigirem al carrer Doctor Dou, on hi ha el BarcelonaReykjavik, un forn de pa a l'antiga que ens ofereix una diversitat de pans, gustos, sabors i olors com es troba a poques fleques. El nostre passeig continuà fins arribar al carrer del Carme i tot xino xano varem trobar-nos com per encanteri amb el carrer de les Cabres, que comunica amb la plaça Sant Galdric, a la dreta del mercat de la Boqueria.
El carrer de les Cabres és estret i fosc però vers les onze del matí hi toca el sol de ple. A banda i banda té comerços d'aquells que costa trobar en un centre comercial actual, són botigues amb encant, que desprenen aquells aromes que transporten a la infantesa. Em va cridar especialment l'atenció una drogueria que venien detergent en pols al detall a uns 2,65 € /quilo, quant de temps feia que no havia vist! Un xic més endavant una parada de llibres de segona mà i una dependenta d'allò més cofoïa posaven un toc alegrement bohemi al carrer.

La plaça de Sant Galdric estava plena de parades de verdures i hortalisses, verdes, vermelles, frondoses i fresques que seduïen i em cridaven a comprar aquests ingredients tan gustosos de la dieta mediterrània. La temptació va poder amb mi i finalment van caure al meu cistell uns tomàquets preciosos acompanyats d'uns pèsols acabats d'esgranar.

No tinc temps

2009-02-22T03:47:00.000-08:00

Porto dies reflexionant sobre el temps. L’expressió “No tinc temps de..” cada dia sona més en el nostre entorn. Pel carrer es corre més que mai, a la carretera sembla que tothom vagi amb pressa, al treball, no cal ni parlar-ne, la gent va darrera la feina i no l’atrapa i quan a algú li parlem de tenir cura del seu cos i dedicar-se uns minuts diaris a si mateix, comenta que li manca temps.

Ens hem d’agafar les coses amb més calma, aturar-nos i fer balanç del que realment és important per nosaltres, el nostre benestar físic i mental. Deixem a banda per uns instants la competitivitat, les corre-cuites, les hores extres... Al cap i a la fi el que realment ens acabarà portant un somriure de satisfacció serà un d’aquests bons moments interioritzats i viscuts a consciència.

L’expressió “Mens sana in corpore sano” és molt vella, i no li falta raó de ser. El fet d’estar físicament bé ens aporta molts beneficis a nivell mental, val la pena, doncs, trobar temps per tenir cura del nostre cos, menjar de forma equilibrada, fer esport i relacionar-nos amb gent que ens aporti energia positiva. Per altra banda, el fet de relaxar-nos, evadir-nos mentalment de les nostres activitats quotidianes i gaudir de les nostres aficions, ens raporta uns grans efectes a nivell físic molt importants.

Vist això caldria plantejar-nos si de debò val la pena deixar-nos arrossegar pel corrent de la manca de temps o trobar uns instants per a nosaltres que ens permetin aturar-nos i ser conscients d'on som i què volem.

2 de febrer el dia de la marmota

2009-02-03T02:52:00.000-08:00

Donat que ahir era el dia de la Candelera i per a mi és un dia molt especial vaig viatjar fins al poble de Punxsutawney, Pennsylvania, on es celebrava el dia de la marmota.

El ritual es celebra cada 2 de febrer en aquest llogarret al nord est de Pittsburgh. Aquí una munió de gent es troba aquest dia tant assenyalat per tal de preguntar a Phil, la marmota, sobre la durada de l’hivern.

La gent surt abrigada de casa i es dirigeix il·lusionada a Gobbler’s Knob, el petit turó on es celebra la cerimònia. Ahir l’ambient, tot i les baixes temperaturas, era càlid i es respirava molta animació.

Com és habitual la marmota va sortir puntualment de la seva llodriguera -acondicionada amb calefacció-, va mirar la seva ombra i va emetre la predicció als representants del Club de la Marmota, aleshores un d’ells la va traduir a tot el públic assistent a l’acte i la multitud va fer una gran ovació.

Si Phil veu la seva ombra, ens esperen 6 setmanes més d’hivern, si no és així, la primavera arribarà ben aviat. Ahir Phil tornà a veure la seva ombra.

Segons els habitants de Punxsutawney la marmota no s’ha equivocat mai.

Aquesta cerimònia fou mantinguda en secret fins l’any 1966 i la predicció de Phil tan sols era coneguda pel públic assistent. Des d’aleshores la peculiar predicció del temps de Phil ha esdevingut una eventualitat nacional en tots els mitjans de comunicació i Phil és ja una institució americana, que porta fent prediccions des de 1887, des d’aleshores ha vist la seva ombra en 97 ocasions.

Nova web de la Casa Blanca d'Obama

2009-01-21T04:23:00.000-08:00

Washington es desperta amb l’energia renovada. La Casa Blanca ha canviat de llogater, després d’un dia maratonià en què Barack Obama fou investit 44è president dels Estats Units jurant el càrrec sobre la biblia en què ho féu Abraham Lincoln.

Els americans avui es lleven avui amb el sentiment que el país ja ha començat a canviar. I aquest canvi, com és evident, també es veu reflectit en la imatge de la web de la Casa Blanca. De fet, no l’havia visitada mai, però ahir al matí abans de la investidura, em va picar la curiositat. La pàgina oferia un disseny molt clàssic: lletra tipus anglès, colors pastel, presentacions -molt treballades- de tots els seus integrants: el president Bush, la primera dama, el vice-president, el cap de gabinet, etc.

Avui he tornat a accedir a la web i lògicament la cara de Barack Obama presideix la pàgina. Així mateix l’estil és molt diferent del que tenia el seu predecessor.

Davant de tot el rebombori que s’ha generat entorn al nou president m’adono que la página web és tan sols una ínfima part de tot el que s’ha de canviar a la residencia d’Obama i al món en els mesos vinents. Per altra banda m’imagino tota la gent que ha estat treballant aquestes últimes setmanes, com formiguetes, al darrera aquesta página per tal que avui sortís puntualment actualizada.

La velocitat en què viatja la informació és trepidant i la imatge d’institucions tant importants cal que estigui al dia i internet és un canal amb un elevat pes específic. Indubtablement si no hagués estat per internet i les noves tecnologies ahir una part important del planeta no hauria pogut celebrar l’inici de l’Era Obama.

We have a dream

2009-01-20T03:28:00.000-08:00

Aquest és un petit homenatge del meu bloc el dia en què el primer president negre arriba a la Casa Blanca. Avui és un gran dia pel Món!

I am happy to join with you today in what will go down in history as the greatest demonstration for freedom in the history of our nation.
Five score years ago, a great American, in whose symbolic shadow we stand today, signed the Emancipation Proclamation. This momentous decree came as a great beacon light of hope to millions of Negro slaves who had been seared in the flames of withering injustice. It came as a joyous daybreak to end the long night of their captivity.
But one hundred years later, the Negro still is not free. One hundred years later, the life of the Negro is still sadly crippled by the manacles of segregation and the chains of discrimination. One hundred years later, the Negro lives on a lonely island of poverty in the midst of a vast ocean of material prosperity. One hundred years later, the Negro is still languished in the corners of American society and finds himself an exile in his own land. And so we've come here today to dramatize a shameful condition.
In a sense we've come to our nation's capital to cash a check. When the architects of our republic wrote the magnificent words of the Constitution and the Declaration of Independence, they were signing a promissory note to which every American was to fall heir. This note was a promise that all men, yes, black men as well as white men, would be guaranteed the "unalienable Rights" of "Life, Liberty and the pursuit of Happiness." It is obvious today that America has defaulted on this promissory note, insofar as her citizens of color are concerned. Instead of honoring this sacred obligation, America has given the Negro people a bad check, a check which has come back marked "insufficient funds."
But we refuse to believe that the bank of justice is bankrupt. We refuse to believe that there are insufficient funds in the great vaults of opportunity of this nation. And so, we've come to cash this check, a check that will give us upon demand the riches of freedom and the security of justice.
We have also come to this hallowed spot to remind America of the fierce urgency of Now. This is no time to engage in the luxury of cooling off or to take the tranquilizing drug of gradualism. Now is the time to make real the promises of democracy. Now is the time to rise from the dark and desolate valley of segregation to the sunlit path of racial justice. Now is the time to lift our nation from the quicksands of racial injustice to the solid rock of brotherhood. Now is the time to make justice a reality for all of God's children.
It would be fatal for the nation to overlook the urgency of the moment. This sweltering summer of the Negro's legitimate discontent will not pass until there is an invigorating autumn of freedom and equality. Nineteen sixty-three is not an end, but a beginning. And those who hope that the Negro needed to blow off steam and will now be content will have a rude awakening if the nation returns to business as usual. And there will be neither rest nor tranquility in America until the Negro is granted his citizenship rights. The whirlwinds of revolt will continue to shake the foundations of our nation until the bright day of justice emerges.
But there is something that I must say to my people, who stand on the warm threshold which leads into the palace of justice: In the process of gaining our rightful place, we must not be guilty of wrongful deeds. Let us not seek to satisfy our thirst for freedom by drinking from the cup of bitterness and hatred. We must forever conduct our struggle on the high plane of dignity and discipline. We must not allow our creative protest to degenerate into physical violence. Again and again, we must rise to the majestic heights of meeting physical force with soul force.
The marvelous new militancy which has engulfed the Negro community must not lead us to a distrust of all white people, for many of our white brothers, as evidenced by their presence here today, have come to realize that their destiny is tied up with our destiny. And they have come to realize that their freedom is inextricably bound to our freedom.
We cannot walk alone.
And as we walk, we must make the pledge that we shall always march ahead.
We cannot turn back.
There are those who are asking the devotees of civil rights, "When will you be satisfied?" We can never be satisfied as long as the Negro is the victim of the unspeakable horrors of police brutality. We can never be satisfied as long as our bodies, heavy with the fatigue of travel, cannot gain lodging in the motels of the highways and the hotels of the cities. We cannot be satisfied as long as the negro's basic mobility is from a smaller ghetto to a larger one. We can never be satisfied as long as our children are stripped of their self-hood and robbed of their dignity by signs stating: "For Whites Only." We cannot be satisfied as long as a Negro in Mississippi cannot vote and a Negro in New York believes he has nothing for which to vote. No, no, we are not satisfied, and we will not be satisfied until "justice rolls down like waters, and righteousness like a mighty stream."¹
I am not unmindful that some of you have come here out of great trials and tribulations. Some of you have come fresh from narrow jail cells. And some of you have come from areas where your quest -- quest for freedom left you battered by the storms of persecution and staggered by the winds of police brutality. You have been the veterans of creative suffering. Continue to work with the faith that unearned suffering is redemptive. Go back to Mississippi, go back to Alabama, go back to South Carolina, go back to Georgia, go back to Louisiana, go back to the slums and ghettos of our northern cities, knowing that somehow this situation can and will be changed.
Let us not wallow in the valley of despair, I say to you today, my friends.
And so even though we face the difficulties of today and tomorrow, I still have a dream. It is a dream deeply rooted in the American dream.
I have a dream that one day this nation will rise up and live out the true meaning of its creed: "We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal."
I have a dream that one day on the red hills of Georgia, the sons of former slaves and the sons of former slave owners will be able to sit down together at the table of brotherhood.
I have a dream that one day even the state of Mississippi, a state sweltering with the heat of injustice, sweltering with the heat of oppression, will be transformed into an oasis of freedom and justice.
I have a dream that my four little children will one day live in a nation where they will not be judged by the color of their skin but by the content of their character.
I have a dream today!
I have a dream that one day, down in Alabama, with its vicious racists, with its governor having his lips dripping with the words of "interposition" and "nullification" -- one day right there in Alabama little black boys and black girls will be able to join hands with little white boys and white girls as sisters and brothers.
I have a dream today!
I have a dream that one day every valley shall be exalted, and every hill and mountain shall be made low, the rough places will be made plain, and the crooked places will be made straight; "and the glory of the Lord shall be revealed and all flesh shall see it together."2
This is our hope, and this is the faith that I go back to the South with.
With this faith, we will be able to hew out of the mountain of despair a stone of hope. With this faith, we will be able to transform the jangling discords of our nation into a beautiful symphony of brotherhood. With this faith, we will be able to work together, to pray together, to struggle together, to go to jail together, to stand up for freedom together, knowing that we will be free one day.
And this will be the day -- this will be the day when all of God's children will be able to sing with new meaning:
My country 'tis of thee, sweet land of liberty, of thee I sing.
Land where my fathers died, land of the Pilgrim's pride,
From every mountainside, let freedom ring!
And if America is to be a great nation, this must become true.
And so let freedom ring from the prodigious hilltops of New Hampshire.
Let freedom ring from the mighty mountains of New York.
Let freedom ring from the heightening Alleghenies of Pennsylvania.
Let freedom ring from the snow-capped Rockies of Colorado.
Let freedom ring from the curvaceous slopes of California.
But not only that:
Let freedom ring from Stone Mountain of Georgia.
Let freedom ring from Lookout Mountain of Tennessee.
Let freedom ring from every hill and molehill of Mississippi.
From every mountainside, let freedom ring.
And when this happens, when we allow freedom ring, when we let it ring from every village and every hamlet, from every state and every city, we will be able to speed up that day when all of God's children, black men and white men, Jews and Gentiles, Protestants and Catholics, will be able to join hands and sing in the words of the old Negro spiritual:

Free at last! Free at last!
Thank God Almighty, we are free at last!

(Speech de Martin Luther King a les escales del Lincoln Memorial el 28 d'agost de 1963)

Ateneuesfera

2009-01-18T11:24:00.000-08:00

Ahir dissabte varem trobar-nos a l'Ateneu els membres de l'Ateneuesfera, un grup de blocaires que hem decidit conèixer-nos i parlar del nostre espai a la gran xarxa. La sala Pompeu Fabra, antic recinte de la biblioteca de l'Ateneu va acollir-nos a la seva taula gran, rodejats de llibres es creà una atmosfera de diàleg i intercanvi de coneixement. Després fou en una de les sales de conversa de la planta baixa, a l'entorn de taula i prenent un cafè on acabarem la nostra sessió.
Ahir celebràrem la cinquena Ateneusfera, tot i que per a mi fou la primera resultà una experiència digna de repetició.
Gràcies a tots!

(Fotografia de Guillem Carbonell, coordinador de l'Ateneuesfera)

De llibres electrònics o e-books

2009-01-15T04:12:00.000-08:00

Digueu-me romàntica, conservadora, nostàlgica, el què vulgueu, però això dels llibres electrònics no m’acaba de fer el pes, tot i que reconec que ofereixen molts avantatges com ara una lectura d’alta qualitat i definició, una gran capacitat d’emmagatzematge, accessibilitat a qualsevol punt del llibre o pàgina que ens interessi, personalització del format de la lletra, creació d’anotacions, entre altres.

Hi ha algunes característiques del llibre “clàssic” que vull ressaltar i que trobo a faltar en el llibre electrònic. D’entrada l’estètica, els llibres tal i com els coneixem fins ara tenen una coberta il·lustrada que t'atreu i que fa que comencis a establir una relació amb l’obra. Aquesta relació progressa a través de l’olfacte: l’olor de nou que destil·la quan surt de la editorial o el deix ranci de pols que ens revela l’edat i les incomptables mans per les que ha passat. Els fulls blancs immaculats o els que adquireixen una tonalitat groguenca durant els anys, el tacte del paper, a voltes setinat, a voltes rude, bast i amb rugositats, són qualitats no palpables en un llibre de format electrònic i que també consoliden la nostra relació amb el volum.

I definitivament, compartir un llibre en paper és molt més agradable i àgil que deixar-ne en préstec un de format electrònic. Entenc que amb el munt d’informació personalitzada que s’hi pot guardar, allò que realment s’acabarà compartint seran adreces electròniques per obtenir i acumular més i més dades. El llibre electrònic és, en definitiva, un ordinador transportable i molt lleuger amb un processador que ens permet optimitzar la forma de lectura a través d’una pantalla que per a mi continua essent freda i distant.

Ara mateix, el llibre en forma de llibre, des del meu punt de vista, és l’únic format que permet assaborir i gaudir d’una bona lectura a la vora del mar, al mig d’un prat, a la parada del bus o en un jardí florit tot balancejant-nos i dormitant amb el brunzit de les abelles de fons.

Mmmmmmmmmh ve de gust!

2009-01-13T09:37:00.000-08:00

Aquests dies gèlids d'hivern les xemeneies comencen a fumejar ben aviat. Les hores de sol són ben escasses, el capvespre adquireix una tonalitat rogenca i el vent comença a fer-se sentir, aleshores les campanes ens demanen recolliment i el nostre esperit l'escalf de la llar. I quin plaer reservar-nos aquest moment per assaborir una tassa de xocolata fumejant, una bona lectura i sintonitzar una emissora de radio amb cançons d'aquelles que escoltaven els nostres avis !

Contes i més contes

2009-01-09T10:59:00.000-08:00

Estic llegint el recull de contes populars catalans que la Rosa Regàs va publicar el 2001. És un llibre absolutament recomanable per a tots aquells a qui us agrada fer volar la imaginació i trobar-vos amb històries que, de ben segur, us resultaran molt familiars i us faran viure moments deliciosos
Immersa en aquests relats tan entranyables la meva imaginació vola i vola sense repòs; els personatges s’apoderen del meu cap i les anècdotes s’entrellacen. De sobte em trobo un follet assegut sobre l’orella o una fada donant voltes davant del meu nas.
Aquest llibre desperta en mi, –i a tot persona que el llegeixi i no tingui la ment TVparalitzada- la fantasia que potser fa uns anys vaig deixar adormida en un racó de casa.
Aquestes bones sensacions que aporta la lectura d’aquest llibre, transmeses als infants de manera adient, poden obrar meravelles en els seus petits cervells i fer-los gaudir d’allò més amb els gegants, els animals que parlen, els nans i les sirenes.

La màgia ve d' Orient

2009-01-04T08:29:00.000-08:00

Demà és la gran nit. Ja s'apropen, des de l'Orient vénen carregats de desitjos. Avancen lentament per les planuries, deserts, mars i muntanyes guiats per l'estel de Betlem. I en silenci arribaran a casa nostra i deixaran amb dolcesa allò que els hem demanat amb el cor. I l'endemà trobarem al costat de les nostres sabates aquell regal sommiat i així, de nou, amb ulls d'infant redescobrirem la màgia d'aquests tres pesonatges tant i tant especials.

Desitjos de Nadal

2008-12-20T02:13:00.000-08:00

Aquest any, com cada any per aquestes èpoques, l'esperit de Nadal ja torna a rondar entre nosaltres i, com sempre, continua despertant els mateixos desitjos de consumisme, insolidaritat i egoisme entre les persones: entre els individus que necessiten tant i tant per viure, esclaus d'una feina que els aporta poc i que mica en mica els roba la família, en éssers que quan es miren al mirall tan sols hi saben veure un cos ple de roba i penjolls; entre els homes i les dones que compren amb diners les il·lusions dels petits i els somnis dels grans i que es passen l'any parlant amb si mateixos i escoltant la pròpia voluntat...

Per Nadal, com que l'ambient ho permet, s'encobreix la despesa de diners amb els bons desitjos. Hi ha tanta i tanta gent que es renta la cara a través dels bons propòsits!
En general em costa creure en determinats comportaments desagradables i parlar de les males vibracions que aquests generen, però passejant pel món no em passen per alt les actituds que veig, ni les paraules que sento, ni els sentiments que s'amaguen darrera d'algunes expressions i tota aquesta informació, de la que sóc conscient, em converteix en reaccionària i fa aflorar en mi aquest sentiments que poso per escrit.

Per altra banda, crec que tan sols aquells que durant l'any ens dediquem a buscar la petita màgia del dia a dia, obrim ulls i orelles a tots els que ens envolten i som capaços d'il·lusionar-nos amb el somriure d'un infant i trobar la felicitat en una abraçada d'un amic, en aquestes dates, ho continuem fent, no és diferent, i creem una atmosfera positiva que es projecta arreu en tot moment: per Nadal, Sant Esteve, Reis, Pasqua i Sant Joan, sempre!

El meu desig per tots i per cada dia de l'any és que trobem la màgia en cada moment viscut i la compartim amb els que ens envolten fent del món un lloc millor per viure!

Art Nouveau & Alphonse Mucha

2008-11-30T14:37:00.000-08:00

Ahir vaig anar al Caixafòrum de Barcelona, al peu de la muntanya de Montjuïc, a l'antiga fàbrica tèxtil d'estil modernista, Casaramona, per veure l'exposició d'Alphonse Mucha. És la primera vegada que una exposició d'aquest gran artista visita el nostre país.
Segurament molts ja hem vist dibuixos i pintures d'en Mucha en les etiquetes de la xocolata Amatller de Barcelona o en les de Moët Chandon però mai no les hem relacionades amb aquesta gran obra que pren la dona com a eix central i l'embelleix en les seves creacions. Les quatre estacions, els quatre moments del dia, les quatre belles arts, les flors, cartells publicitaris, cartells d'obres de teatre, disseny de botigues són algunes de les seves obres. En Mucha ens ha deixat un amplíssim llegat artístic impregnat d'Art Nouveau, de bon gust, refinament i modernitat, pel meu gust espectacular. Molt recomanable.
Podeu visitar l'exposició fins el 4 de gener.

El beneficis de fer Pilates

2008-11-26T14:37:00.000-08:00

l mètode Pilates és un sistema únic d’exercicis d’estiraments i

Avui he anat a classe de Pilates i, com cada dia que hi vaig, n'he sortit contenta i amb una sensació d'estar més en forma. Els exercicis realitzats m'aporten elasticitat i alhora em tonifiquen els músculs i relaxen la meva ment...mmmmmhhh, i jo em sento d'allò més bé. A continuació adjunto quatre notes sobre el com, el quan i el perquè del mètode Pilates.

El mètode Pilates és un sistema únic d’exercicis d’estiraments i enfortiment desenvolupat per Joseph Pilates.

Joseph Pilates va néixer a Alemanya l’any 1880. Estava obsessionat per la debilitat muscular i les múltiples malalties que va patir durant la infància i, per això, va consagrar gran part de la seva vida a la creació d’un mètode que permetés treure el màxim rendiment de l’organisme amb el mínim estrès o dany possible.

Empresonat durant la Primera Guerra Mundial, va aprofitar l’avinentesa per ensenyar el seu mètode als companys de reclusió, els quals van aconseguir superar la primera epidèmia mortal de grip de 1918 sense cap problema. Va ser durant aquesta època quan va desenvolupar el gros del seu mètode i va crear gran part de les màquines en les quals s’inspiren els aparells actuals, únics i originals. La manca de recursos el va portar a utilitzar els elements que tenia a mà, com cordes, barres i politges.

Com es fa?

El mètode compta amb més de 500 exercicis (realitzats tant a terra com amb els seus aparells) que, majoritàriament, es realitzen en posició inclinada, asseguts, de genolls o tombats, per evitar lesions o pressions en músculs i articulacions. Els moviments del mètode estan basats en sis principis bàsics: concentració, control, centralització, fluïdesa de moviment, precisió i respiració.
Per a la realització dels exercicis és fonamental mantenir un bona postura corporal i controlar la respiració. Tot està pensat i ha de fer-se de forma controlada.
El mètode treballa especialment amb els abdominals, la base de l’esquena i els glutis com a únics punts de suport, amb l’objectiu d’enfortir el centre de gravetat de l’organisme, el que Pilates denomina “powerhouse” (centre o casa del poder), que es troba a la zona abdominal i lumbar. En enfortir aquesta zona, es pot protegir la columna, es millora l’estabilitat del cos, s’aconsegueix un control abdominal més gran i es potencia la respiració en dinamitzar el diafragma toràcic.

Beneficis del mètode

Amb el mètode Pilates no s’obté tan sols una millora física general i un control més gran de les extremitats i articulacions, sinó també la prevenció de trastorns tals com la incontinència urinària ja que es treballa intensament la zona del sòl pelvià.
També s’han evidenciat beneficis en els casos d’osteoporosi, en estimular la formació de massa òssia i reduir el risc de fractures, i en la rehabilitació de persones com a conseqüència d’un accident o del desgast de l’aparell locomotor.

Aquest mètode també desenvolupa en els qui el practiquen aptituds com l’atenció i la disciplina. A més, s’aconsegueix un domini total de la motricitat i un coneixement més gran del propi cos, el que augmenta l’autoestima i reforça la capacitat de concentració i control de l’individu.

Qui pot practicar-lo?

El mètode Pilates pot ser practicat per tothom: joves, adults, persones que practiquen qualsevol esport i també els qui porten una vida més sedentària.
És també recomanable per a persones que es troben en procés de rehabilitació o que han patit una lesió. De fet, molts fisioterapeutes apliquen aquesta tècnica, combinant-la amb d’altres, per tractar els seus pacients.
La filosofia Pilates ha guanyat cada vegada més adeptes i és compartida no tan sols per professionals de la dansa i de l’esport, sinó també per molts fisioterapeutes i entrenadors personals que han introduït els seus conceptes en la rehabilitació.
Pilates tracta de fer-nos més forts de cos i de ment.
Així, doncs, t’invito a fruir dels innombrables beneficis que ofereix aquesta tècnica de tonificació ment-cos, revitalitzant el teu estat físic a través del moviment, i la teva ment, a través del pensament conscient; una combinació que es tradueix en un dels grans fonaments del mètode Pilates: la revitalització de l’esperit, un factor crucial en el manteniment de la salut, tant mental com corporal.

Per més informació:
“El método Pilates”, Brooke Siler. Ed. Oniro.
“La promesa de Pilates”, Alycea Ungaro. Ed. H. Blume.

En Josep Pla

2008-11-13T14:16:00.000-08:00

Fa dos dies que he començat a llegir la biografia de Josep Pla esperonada per la lectura d’alguns passatges del “Quadern Gris”.
Vaig començar a llegir el Quadern Gris perquè és un llibre que em va caure a les mans de manera fortuïta i jo, seguint els capricis de la sort, no vaig desestimar l’oportunitat que aquesta em brindava. De fet el llegeixo molt lentament ja que faig coïncidir els fragments del dietari amb el dia en curs que marca el calendari.
Aquesta lectura reposada em permet assaborir amb intensitat el mots deliciosos que en Pla va deixar fluir per la tinta de la seva ploma. Les paraules del Josep Pla descriuen amb una minuciositat i una extrema sensibilitat tots aquests paisatges quotidians que ell va sentir i veure; ens dibuixa la natura i els anars i venirs de la gent que ell observa amb tant de deliri, ens retrata una època i un entorn a través d’una de les proses més belles que he pogut degustar fins el moment...
Així doncs estic submergida en la lectura de la vida d’un home, l’obra del qual m’està arribant a tots els racons del meu cos, posseïda per les vivències d’un brillant escriptor que m’està fascinant d’allò més.

Nou blog de Nutrició i Alimentació

2008-11-10T15:35:00.000-08:00

Acabo d'inaugurar un nou blog.
http://masternutricioalimentacio.blogspot.com/
Es tracta d'un blog realitzat per mi de contingut científico-tècnic que pretén ser una eina de consulta útil.
Gaudiu-lo.

Observar i escriure

2008-11-06T02:21:00.000-08:00

Fa molts dies que no dedico unes paraules al meu blog. El facebook m’ha començat a prendre el temps que dedicava a contar les dolçors del dia a dia, les observacions que faig mentre em passejo per la ciutat o estic asseguda en una cafeteria prenent tranquil·lament un cafetó. Vull reprendre aquesta, fantàstica activitat de mirar, reflexionar i escriure ja que suposa per a mi, un enriquiment personal i intel·lectual important. Així doncs deixaré a banda determinades dinàmiques virtuals i em centraré en el meu racó d'escriptura.
Que tingueu un gran dia ple d'històries emocionants!

Cursa dones 2008. Gràcies per ser-hi!

2008-10-28T14:58:00.000-07:00

El diumenge 26 d'octubre vaig tenir el goig de participar, juntament amb un extens grup d'amigues, a la Cursa de les dones, contra el càncer de mama i per la lluita contra la violència de gènere. Aqui us n'ofereixo una petita crònica.

Diumenge, 9 del matí, parc de la Ciutadella cantonada Picasso. Hi ha un constant anar i venir de gent, majoritàriament dones; joves, grans, grasses, primes, tenyides, rosses, morenes, pèl-roges, arrissades, somniadores, realistes, amb pantalons curts, amb pantalons llargs, recatades, atletes, enginyeres, secretàries, investigadores, arquitectes, directives, jubilades, amb gràcia, amb menys gràcia...però totes amb il·lusió i un somriure al llavis, una rialla de satisfacció i una expressió alegre rera la qual intueixo unes ganes boges de ser les protagonistes d'una causa que ens uneix a tots i sobretot a totes.

A les 9:50 tot el carrer Picasso és ple, darrera de línia de sortida, fent estiraments i escalfant, l'adrenalina és a flor de pell. Estem preparades per caminar, correr, saltar i passar-ho bé!
A les 10:02 passo per la línia de sortida, estàvem posicionades un xic endarrera i ha costat arribar...
Comencem a recórrer el passeig Lluís Companys, Arc de Triomf, Ronda de Sant Pere, Plaça de Catalunya, les Rambles, passeig de Colom -quin sol que fa, i quin dia tant preciós-, la gent aplaudeix, anima, transmet bones vibracions...Estació de França i ja tornem a ser al carrer Picasso...
Finalment arribo, després d'una hora de caminar, córrer, esquivar, parlar, picar de mans i respirar l'atmosfera tant i tant positiva que entre tots s'ha creat.
Deixem els xips que portem lligats als cordons de les bambes i recollim l'aigua que amb delit deixem lliscar coll avall.
Quin gran matí!! Quina emoció!!! Gràcies a totes per ser-hi. Quan volem som espectaculars!!!!

Compartir l'esmorzar

2008-10-12T11:31:00.000-07:00

De nou en la meva ruta cap a la feina passo per davant d'un forn, al costat del Mercat de les Corts. Són dos quarts de nou del matí tocats, la gent es dirigeix cap a la feina, les mares acompanyen els menuts a l'escola, la florista refresca les plantes i el cuiner comença a preparar entrepans.
Observo tot aquest bullici de despertar del barri amb alegria, un dia més fent la mateixa rutina tots plegats. I dins d'aquesta rutina veig la parella d'avis de la fleca. Cada dia hi són, tots dos, asseguts en la mateixa situació, un davant de l'altre, un dia i un altre; els croissants, els cafès amb llet i un diari, del qual resolen el sudoku o els mots encreuats, no falten a la taula on esmorzen.
Aquesta parella de jubilats es prenen la vida amb calma i dia rera dia repeteixen la mateixa acció i xerren sobre el que els envolta, sobre els fills, els familiars i la salut i es mantenen al marge de les pujades i baixades de la borsa i de les eleccions als Estats Units. El seu futur es teixeix a diari amb el present que viuen cada matí, cada tarda i cada nit un al costat de l'altre compartint els rituals que fan especials cada minut de la seva vida. I l'esmorzar és aquest dolç ritual per assaborir i començar amb bon peu un dia genial.

Els avis de la loteria

2008-10-02T14:01:00.000-07:00

Cada dia quan vaig caminant cap a la feina per la zona del Camp del Barça, em trobo una parella d'avis que va amb un gosset. El senyor és un home escanyolit, molt polit, amb poc pèl i un nas més aviat afilat. Ella també es menuda i rexinxolada i sempre porta la roba molt ben conjuntada. Me'ls trobo gairebé cada dia, a vegades discuteixen i a vegades van l'un al costat de l'altre en silenci. Imagino que fa molts anys que comparteixen la vida junts i sovint la companyia mútua és molt més important que les quatre paraules que puguin intercanviar en el trajecte des de casa seva al petit despatx de loteria que tenen a la Travessera de les Corts. Si senyor, aquesta parella d'avis tenen un local on fa anys que reparteixen sort i avui, un dia més, segueixen la seva rutina i obren puntualment les portes d'un negoci que els permet passar els minuts, els dies, els mesos i els anys junts.

El Nen del Pijama de Ratlles

2008-09-22T03:51:00.000-07:00

Ahir vaig acabar de llegir El nen del pijama de ratlles de l'irlandès John Boyne, un llibre que ens dibuixa, a través de la mirada innocent de'n Bruno, la crua vida en el camp de concentració d’Auschwitz durant la segona guerra mundial. És un llibre de lectura fàcil, sense complicacions i narrat amb una particular sinceritat que, en segons quins moments, posa la pell de gallina i fa lliscar alguna llàgrima. El Bruno desperta simpatía i afecte i ens té fins al final amb el cor encongit. És un relat molt recomanable per a tothom ja que ens descriu una realitat molt punyent des d’una òptica molt particular i intel·legible per la gran majoria de públic. Penso que a partir de certes edats hauria de ser de lectura obligatòria.
El proper dia 26 de setembre n’estrenen la pel·lícula a Barcelona. El cinema sempre ha estat un mitjà de grans masses i ara, de nou, contribuirà a la difusió, tan necessària , de la memoria històrica en la mateixa línea que la Vida és Bella de Roberto Benigni.

Estem de Festa Major !

2008-09-20T07:31:00.000-07:00

Ahir varen començar a Barcelona les festes de la Mercè 2008. Jaume Sisa fou l'encarregat de fer el pregó davant d'una corporació municipal expectant. Des d'ahir ja gaudim de nombrosos actes, concerts, manifestacions culturals diferents que omplen la ciutat en tota la seva amplitud.

Bona Mercè a tots !

Romàntics i naturals

2008-09-04T03:57:00.000-07:00

Aquesta és la portada de la pàgina web dels més romàntics i saludables de la xarxa. Creuen que el món cada dia pot ser una mica millor. Són dels que veuen l'ampolla mig plena i jo, comparteixo aquesta visió de la vida amb ells. Fan mimos, que són sucs molt i molt naturals. Bonissims. Els fan amb molt d'amor i una gran dosi de passió. Fa poc que són al mercat però tenen un producte genial. El link d'aquesta web tant saludable és: http://www.romantics.es/
Si busqueu mimos els trobareu al super del Corte Inglés

La tardor...Ve de gust.

2008-09-03T08:09:00.000-07:00

Gairebé ja hi som tots! La ciutat està recuperant el seu pols habitual. El món de les oficines es comença a despertar, les màquines de cafè tornen a treure fum, les escoles de dansa, música, literatura i arts obren les seves portes als usuaris que, amb esperit renovat, inicien un nou període estacional ple d’experiències i sensacions. Ja tan sols falta el cruixir de les fulles dels arbres sota les botes, el voleiar de les gavardines a s’hora baixa i el plaer d’assaborir un cappuccino i un briox a mitja tarda asseguts en una cafetería.

Bé de gust tornar a sentir la tardor, observar la llum del sol com es va afeblint i prendre’s la vida amb un ritme més pausat, trobar-nos altra volta amb la quotidianitat de les nostres vides i felicitar-nos de poder gaudir de nou de les tardes de cinema, els passejos pel port, les converses amb amics, les lectures al parc…

I podent fer tot això a qui ve de gust parlar de síndrome postvacacional ?

Vacances Romanes

2008-08-25T04:31:00.000-07:00

Fa dos dies que varem arribar de Roma. Hem estat passejant i visitant l'Eterna Ciutat durant una setmana però se m'ha fet tan intensa que talment m'ha semblat un mes. Estic encantada i fascinada amb aquesta ciutat plena de fonts, aigua, pedres i pedretes, esperit religiós i gent que pol·lula amunt i avall. Des de la Piazza de Republica al Vaticà, des de la Piazza di Spagna a la Piazza Navona, des del Colosseo al Circus Maximus i la Piazza Venezia... Hem recorregut la ciutat d'una punta a l'altra, hem donat un cop d'ull a la seva història, hem tingut al nostre abast l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Per mitjà dels seus magnífics palaus, les esglésies -que no s'acaben-, els ponts sobre el Tevere, allò que fou el Ghetto, els arcs de triomf, els teatres, les termes, les mil i una columnes que hi ha pertot; ens hem fet una idea de l'esplendor del que fa vint segles fou la capital d'un gran imperi. El gelats, les pizzes, els fettucine, els cappuccini, el tiramisú i les insalate han posat el seu toc especial a la nostra taula i ens han deixat un regust veritablement dolç d'aquesta ciutat tan especial.

Bones vacances a tots !!!

2008-08-13T00:49:00.001-07:00

Amaru Sabat

2008-08-01T02:56:00.000-07:00

Ahir varem acabar el taller intensiu de "Tribal" amb Amaru Sabat. Després de quatre intensos dies d'estiraments, tonificació muscular, coneixement corporal i estils diferents de tribal amb influències de diferents cultures, vaig ser conscient de les meves mancances físiques i rítmiques però alhora vaig descobrir tot un món de moviments, combinacions de força i equilibri, coordinació i esforç personal que m'han donat una nova prespectiva d'una dansa que em comença a seduir.

Com a culminació d'aquests dies l'Amaru ens va ballar amb el seu personalíssim estil; natural, sensual, introspectiu, màgic...

Un estil que inconscientment et convida a formar part de la tribu.
Gràcies Amaru !

http://amarusabatbellydance.blogspot.com/

MATERNITATS

2008-07-31T01:58:00.000-07:00

CaixaForum Barcelona

Del 29/07/2008 al 12/10/2008

Fins i tot en situacions extremes, afloren els sentiments maternals. L'exposició se centra en la mostra de fotografies sobre la maternitat fetes en diferents indrets del món. Les situacions de pobresa i marginació, els conflictes armats, els casos de sida-VIH o els refugiats que veiem a les imatges volen apropar -dins de la línia de sensibilització infantil i juvenil del Programa de Cooperació Internacional- aquestes realitats a la població en general i, de manera especial, als nens i els joves. El fotògraf Bru Rovira, redactor de La Vanguardia, reporter internacional i premi Ortega y Gasset de periodisme, va recórrer el món copsant amb la seva càmera un dels sentiments humans més profunds i universals: la maternitat. Cadascuna de les fotos de l'exposició Maternitats reflecteix un relat vital tan apassionant com commovedor. La mostra s'acompanya d'una sèrie de treballs (fotografies, dibuixos, textos, etc.), creats per nens i joves de diferents escoles, que reflecteixen els sentiments i les emocions que han inspirat les fotografies de l'exposició.

Horari: De dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h Dissabtes, de 10.00 a 22.00 h

Preu: Activitat gratuïta

Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 BARCELONA

Fent els somnis realitat

2008-07-30T09:03:00.000-07:00

Avui he llegit a la Contra de La Vanguardia un article deliciós que parla d'Iñaki Orive, un empresari que es dedica a fer realitat els somnis de nens que estan malalts a través de la Fundació "Pequeño Deseo". M'ha agradat moltíssim.

La senyora de Joan Güell i un cafè

2008-07-29T15:44:00.000-07:00

Avui he tornat a veure de nou aquella velleta tan entranyable que em trobo tot sovint al carrer Joan Güell o tot reposant en un banc dels jardins que hi ha pel barri. Aquest matí estava asseguda en un seient del carrer de les Corts, quan de cop i volta, s'ha aixecat i se n'ha anat tot xino xano cap a una senyora que ha entrat a la cafeteria Caracas d'aquest mateix carrer. I el que ha passat a continuació ja us ho podeu imaginar...Jo no ho he vist però sé del cert que aquest matí s'ha pres un café amb llet i una pasta que li han reanimat l'ànima. Sé que avui ha menjat acompanyada d'algú que se l'estima i tot sovint comparteix una estona amb ella. Això m'ha omplert el cor. Que tingueu molt bon dia!

Bones vacances !

2008-07-20T03:13:00.000-07:00

S'apropen les vacances. D'aqui a uns dies interrompré les meves activitats habituals per passar a fer-ne d'altres de diferents; trencaré la rutina i enviaré la meva ment de viatge, vagarejaré pels carrers i places de Barcelona, em relaxaré, em dedicaré a llegir i a escriure, a gaudir d'un bany de mar i sol, a fruir d'un vi blanc a la terrasseta de casa, reservaré una parcel·leta del meu temps a pensar, a mantenir-me en forma i a assaborir un bon gelat i, si s'escau, fer una passejada per la Ciutat Eterna.

De fet, la finalitat d'aquests dies de descans no és altra que continuar fent crèixer la meva pau interior en un marc i unes circumstàncies menys quotidianes, a viure els petits detalls i sentir com el vent m'acarona sense pressa.

Lynn Margulis

2008-07-14T01:22:00.000-07:00

Avui he llegit a Vilaweb una entrevista a Lynn Margulis. Gran científica del segle XXI on n'hi hagi. Ella i les seva teoria de l'endosimbiosi viatgen pel món explicant biologia i transmetent uns valors científics molt particulars. M'ha encantat !

Juliol ple d'energia !!!

2008-07-10T01:41:00.000-07:00

Llum, sol, alegria, calor, color, música, ball, sensualitat, pausa, amistat, trobades, sopars…Això és juliol. Tot i que encara no estic de vacances laborals, la meva ment ja ha assumit que els dies llargs i la caloreta són per gaudir de determinats ambients i compartir bons moments amb companys que, com jo, están gaudint d’un període de distensió pre-vacacional. Per altra banda la ciutat s’omple d’activitats i rebossa de turistes, les terrasses de les cafeteries i cerveseries conviden a asseure’s, la calor destapa els cossos i posa de manifest tot l’esplendor de l’anatomia masculina i femenina que sedueix i desperta passions. El juliol és Grec, activitats a la Pedrera i al Caixaforum. El juliol són passejades, refrescos i emocions. El juliol és llum i color i tot el que tu vulguis ! Gaudeix-lo!!

La senyora de Joan Güell

2008-07-03T14:42:00.000-07:00

Ens trobem gairebé cada dia quan jo vaig cap a treballar. Segurament no ha esmorzat i el seu únic àpat del dia el farà en un menjador comunitari. Passeja carrer avall. Va amb el cap cot i quan aixeca la mirada els seus ulls llueïxen la solitud i la tristesa de la seva ànima. Els cabells despentinats i grisos ens parlen de la seva avançada edat; camina lentament, gairebé resignada, va amb una jaqueta vella, recuperada d'algun contenidor i, de tant en tant, se li escapa una rialla sorneguera. Sembla haver tingut una vida dura i un cor adolorit. No ha estat fàcil arrossegar la vellesa fins aquí. Ara, és com aquell pobre colom que tothom deixa de banda. Vagareja, no té on anar, i ofereix un somriure murri a l'infant que se la queda mirant. Ella també és una criatura òrfena d'amor i de sostre.

A l'Antoni Bassas

2008-06-30T01:41:00.000-07:00

Bon dia Antoni!
Segurament rebràs molts mails com aquest i no és per menys. Ets una gran persona i un excel·lent professional. Per a mi, ja ets part de la meva família.
Des que em vaig assabentar de la teva no continuació la temporada vinent al capdavant del matí de Catalunya Ràdio volia escriure’t aquest mail d’agraïment i així fer el meu personal homentatge cap al professional que cada dia ho dona tot per l’audiència, pel país i per la bona marxa del món.
Crec que tots els que t’escoltem cada dia trobarem a faltar aquest “BON DIA” teu tant particular, aquesta personalíssima manera d’explicar-nos la vida i fer-nos descobrir tants sentiments a través de les ones.
Gràcies per encomanar-nos les teves emocions, de fer-nos vibrar, plorar i riure amb la teva cadencia de veu.
Gràcies per regalar-nos tants bons moments. Gràcies per donar-nos l'oportunitat de descobrir realitats que, sovint, passen desapercebudes a nivel radiofònic.
Gràcies per presentar-me tots aquests professionals que han desfilat pel matí de Catalunya Ràdio i posar al meu abast totes aquestes veus anònimes que, sovint, ens posen els pèls de punta i ens apropen, de nou, a la realitat del dia a dia.
Gràcies per enriquir-nos com a persones i com a CATALANS.
Per altra banda vull també que sàpigues que vagis on vagis la teva feina ben feta tindrà el seu merescut reconeixement i que jo, seré allí per veure-ho, escoltar-ho i viure-ho amb tu.
Gràcies de nou per aquests 14 anys que ens has regalat.
Allí on vagis, allí estarem. Molta sort!

La bicicleta, mitjà de transport i de salut

2008-06-11T01:49:00.000-07:00

Diumenge dia 8 va ser dia de la bicicleta i els patins a la Ciutat Comtal i és clar, varem sortir a celebrar-ho. Barcelona estava en silenci i l’aire que s’hi podía respirar gairebé era net, els carrers amb una abundant circulació de cotxes els dies de cada dia, restaven tranquils i ens obrien els braços per acollir els milers de bicicletes i patinadors que varem acudir a la cita delerosos de fer esport i conèixer l’altra cara de la nostra ciutat.
El passeig en companyia d’un sol esplèndid que lluïa en un cel blavíssim va ser molt agradable. Totes les façanes semblaven més boniques, els arbres amb el seu brancam ple de fullatge ens dibuixaven uns passadissos ombrívols que ens traçaven el camí, les criatures amb els seus crits alegres omplien carrers i places i els grans pedalàvem amb un ritme calmós al llarg dels gairebé dotze quilòmetres d'un recorregut que va culminar a l’Avinguda de Maria Cristina.
I ara permeteu-me somniar. Que bonic que seria poder prescindir del fum i dels motors sorollosos i gaudir d’una ciutat silenciosa i neta!

Dansa i amistat

2008-05-19T08:13:00.000-07:00

El meu escrit d’avui us el dedico a totes les que ens trobem cada dimarts de 8 a 9 per ballar Dansa del Ventre a Aribau, 46 -GLORIA, Xènia, Elsa, Tània, Gemma, Montse, Sílvia, Anna, Mar, Marta. Ahir vàrem fer assaig general del que será el nostre “debut” al juny. Vàrem ballar com mai, ens lliuràrem a la dansa com no havíem fet fins el moment i vàrem gaudir de la companyia d’un grup de persones, la dimensió humana de les quals molt més enllà de la dansa. Espero cada dimarts amb delit perquè sé que és el dia que ens retrobem i compartim aquests bons moments, aquesta complicitat, aquesta energia positiva. Gràcies a totes. Gràcies Glòria per ser una professora tan genial !

Bon dia Barcelona

2008-05-13T01:22:00.000-07:00

Aquest matí he sortit de casa contenta tot i que he perdut el bus. El fet de no poder agafar-lo m'ha alegrat ja que he tingut l'oportunitat de gaudir, caminant cap a la feina, de l'esclat de la primavera i del despertar de Barcelona.
Avui, després de tres dies de refredat, de congestió nasal i de mal estar general m'he llevat fresca com una rosa ! La naturalesa ha volgut que em trobés bé i em sentís genial, així doncs he pogut assaborir cada pas i cada carrer que creuava fins arribar a la Diagonal. Allí, per més gaudi personal, els arbres destil·laven un perfum especial tot aromatitzant el passeig dels vianants, i els dolços del forn de pa ja començaven a fer les delicies dels més matiners.
Aquests matins de sol, de gent llegint diaris, de bones olors, de flors són els que em motiven i em donen energia. I aquells dies de pluja, de carrers molls, de clàxons, de tolls i plantes fresques em porten benestar i equilibri.

Bon dia a tothom, QUE TINGUEU UN GRAN DIA CADA DIA!

Viatge literari

2008-05-09T11:03:00.000-07:00

Pluja, un capuccino , una taula en un racó i veus de fons... el marc idoni per abandonar-se a una bona lectura. M'endinso pels carrers de Barcelona, pels seus misteris, observo la seva gent com passeja i començo a respirar aquella atmosfera carregada de fum que destil·len les fàbriques del Poble Nou; sento que la pluja m'acarona mentre vagarejo pel carrer Santa Anna, m'aturo davant d'una llibreria que em crida l'atenció, faig un cop d'ull a les novetats de l'any, el llibreter em saluda des de darrera del taulell i continuo caminant i entro a la pastisseria, he vist unes xocolatines que m'han seduït i no he pogut resistir la temptació, mmmmmmmmmm... De sobte em sona el mòbil, ostres, qui deu ser ? Però, on sóc? Quina hora és? M'aixeco i d'una revolada agafo la bossa i el paraigües, deixo els diners justos a la caixa i surto de la cafeteria. He passat gairebé dues hores submergida en el meu llibre, un llibre que em fascina i em fa viatjar per aquesta magnífica ciutat que s'obra davant meu. Corro amb el telèfon a l'orella pel Passeig de Gràcia avall, cap al metro, de cop i volta, el món ha tornat a entrar en moviment. Fins la propera!

Sant Jordi + 1 dia

2008-04-24T01:29:00.000-07:00

Ja he sucumbit a l’encís del “Juego del Angel” de Carlos Ruíz Zafón. He començat a endinsar-me sense remei pels carrers de la Barcelona dels anys vint, ja no puc escapar-ne.

Miro i remiro el rellotge, les busques van massa lentes pel meu gust, estic comptant els minuts per sortir de la feina i submergir-me de nou en aquesta fascinant novel·la que regala la imaginació i els sentits; una obra mestra que no deixa indiferent, i que, quan entra a formar part de la teva vida, no te’n pots desprendre.

Des de la meva posició de lectora crec que en Zafón és un as de la pluma: la seva finesa, el detall i l'habilitat amb què juga amb els mots li permeten crear un imaginari que et trasllada a un escenari de la història a caprici i jo, com encantada, m'abandono a la seva voluntat i el segueixo.

Gràcies Carlos per la teva genialitat !

Diumenges i festius

2008-04-13T01:59:00.000-07:00

Fa una estona, quan he sortit a recollir la roba que tenia estesa en el celobert m'ha envaït una agradable olor de canyella i altres espècies provinent d'una de les cuines dels veïns. Quin estofadet més bo- he pensat- i ja me l'imaginava fent la xup-xup al foc.
Avui és diumenge, dia de descans i de reunió familiar, dia en què les mares i les àvies treuen les seves gales gastronòmiques i les estenen sobre les taules ben parades per rebre als fills i filles.
Aquests menjars tan elaborats i fets amb tant d'amor fan les delicíes dels més grans i dels més petits i , com tots sabem, després de llepar-nos els dits i sucar pa fins la sacietat, sempre hi ha sorpresa dolça. Les postres no fallen mai, embolicades amb aquest paper de pastisseria i lligades amb el cordillet que permet fer el recorregut de la botiga a casa.
Els diumenges els grans de la família solen anar a missa a primera hora del matí, ells no descuiden la fe- malgrat els temps que corren ara- i quan en surten, i han fet petar la xerradeta a la plaça de l'església passen per la confiteria a buscar els dolços per dinar.
Els diumenges, per la nostra societat amb clares arrels cristianes, són especials, és festa i ho celebrem bé, igual que els jueus celebren el Sabat o els musulmans el divendres, dia de pregària per excel·lència. M'imagino que en totes les cultures deu ser així: sempre hi ha un dia de la setmana que uneix celebracions religioses i reunions familiars i si us hi heu fixat totes són al voltant d'una taula preparada amb molta cura i amor.
La cultura religiosa sempre va lligada a rituals de menjar i beure que uneixen cossos i esperits.

Bon diumenge!!

Desintoxicació emocional

2008-04-11T01:56:00.000-07:00

Sona una mica brusc això de desintoxicar però crec que és la millor manera de definir el què jo necessito en aquests moments. Porto uns quants dies, per no dir setmanes, que em sento esponja. Últimament moltes persones han recorregut a mi per motius diferents per explicar-me les seves inquietuds i neguits. Sóc una persona receptiva per naturalesa, desti·lo energía positiva i escolto. Així doncs m’he omplert de certes vivències, poc positives, per dir-ho d’alguna manera i m’he desprès de part de les bones vibracions que m’aporten bon rotllo, això vol dir que ara estic xof.
He estat analitzant la situació i crec que necessito temps per assimilar totes les informacions que he recopilat i desprendre-me’n sense demora. En el seu moment ja he escoltat i he intentat ajudar però ara mateix no em sento bé i el cos em demana un respir, axí, doncs, em miraré el cap de setmana amb bons ulls i el dedicaré a fruir del meu temps lliure, de la pluja i de la calma.

Bon cap de setmana!!!

Els cicles del cos humà

2008-04-02T12:39:00.000-07:00

Aquest cap de setmana vaig llegir en un suplement de Lavanguardia un reportatge molt interessant sobre els ritmes del cos en un dia de la nostra vida i he pensat que seria interessant fer-ne una ressenya.
Com tothom sap el cos humà és una eina molt perfecta i funciona tot sol malgrat la nostra voluntat i la socialització el vulguin fer anar per una altra banda. Si coneixem els seus cicles, en podem treure el màxim rendiment.
Comencem:
A primera hora del matí, vers les set, les nostres hormones -testosterona, cortisol, entre altres- estan en els valors més alts, la melatonina està molt disminuida i puja la tensió arterial, és hora de llevar-se! S'activa la memoria immediata.
Entre vuit i nou del matí augmenten els moviments intestinals, ja toca esmorzar! És el moment del dia en què pesem menys.
Cap a les deu del matí, el nostre cos ja està totalment despert i les funcions d'alerta totalment activades.
A migdia el rendiment intel·lectual és màxim, és el moment de glòria del cos i estem de més bon humor.
Una mica més enllà de les dotze els valors d'insulina disminueixen i aleshores comencem a tenir sensació de gana. El nostre cos necessita més energia per funcionar.
El menjar augmenta els nivells de sucre en sang, el nostre cos comença a digerir i això demana un repòs. Després d'una migdiadeta de pocs minuts, ja ens hem recuperat. Ara ja estem a punt per dur a terme un treball més físic.
A mitja tarda la nostra eficiència cardiorespiratòria és màxima, la temperatura corporal i la força muscular van en augment i la memoria a llarg termini funciona d'allò més bé.
A última hora de la tarda la potencia i la flexibilitat muscular estan al seu màxim nivell, la temperatura arriba al seu punt més alt i el cos té una major tolerancia a l'alcohol.
Al vespre -s'horabaixa-, comença el descens de la temperatura i comença a pujar la melatonina -quan baixa la llum, aquesta hormona augmenta-, ens preparem per descansar. El nostre sopar haurà de ser senzill i de fàcil digestió.
A mitja nit la nostra pressió arterial ja és baixa i es produeix la major intolerancia a la glucosa, és hora de dormir!
Vers les dues de la matinada estem en l'etapa de son profund, és ara quan l'organisme realment descansa.
Cap a les tres de la matinada hi ha el pic màxim de melatonina en sang.
A les cinc, la temperatura és mínima i vers les sis ja comença el descens de la melatonina i comença a pujar el valor de testosterona en sang, que esdevé màxim a les set, quan ens llevem.

Font: LAVANGUARDIA

L'Escola del carrer Espiell

2008-03-20T05:34:00.000-07:00

L’altre dia passant pel carrer Espiell recordava aquells matins en què, asseguda a la parada del bus, veia els infants i adolescents entrar a l’escola. Enjogassats corrent amunt i avall amb les motxilles carregades de llibres, el genolls pelats, les bosses amb l’esmorzar, esbojarrats i contents de trobar-se els seus companys de joc i d’estudi.

Malauradament aquesta escola ja no hi és, i és per aquest motiu que en parlo amb nostàlgia i amb una mica de tristesa continguda; un ocellet m’ha explicat que hi ha una empresa immobiliària que està edificant en el lloc.
De ben segur aquests nois estarán en un altre lloc, potser millor, potser pitjor, segurament més nou… Però en el carrer Espiell, de Nou Barris, tot ha canviat sense aquell moviment de criatures anant i venint. Ara hi haurà un edifici, amb senyors i senyores que entren i surten ben vestits, amb xandall i amb roba de treball. Gent amb bosses grosses i maletes que es traslladen i se’n van de cap de semana, altres que arriben amb el carret de la compra i altres que aprofitaran que la porta és oberta per deixar correu comercial a les bústies.
Cada indret té el seu encant i aquest era especial: els nens se’n van i els jocs s’esvaeixen. I jo somnio.

Les flors de la Rambla

2008-03-01T12:24:00.000-08:00

Al “Cafè de l`Òpera” hi havia bullici de gent i un ambient carregat. Jo estava llegint la meva nova adquisició de la Fira del Llibre en Català, que es celebra aquests dies a la Plaça de la Catedral i gaudia d'aquell murmuri de fons i dels mots que mica en mica anaven desfilant per davant dels meus ulls. El cafè amb llet era molt calent, fumejava i me l'he près de gust.

Quan he sortit, a la Rambla hi havia, com sempre, aquell anar i venir de gent de totes condicions, edats i indumentàries, no obstant això, avui, les flors han captivat la meva atenció, especialment les d'una parada anomenada el “Capritx”.
N´hi havia de molts tipus i omplien aquell espai de colors i fresques olors, jo me les mirava i les escoltava, com si em volguessin dir quelcom. Al cap d'uns instants la florista se m'ha apropat i jo, sense poder-ho evitar li he demanat un ram de margarides que feia una estona que em feien l'ullet. M'encanten les margarides!!! I ara ja les tinc posades en aigua i així alegren i donen vida a aquest raconet de menjador que, avui hi faltava alguna cosa. Benvingudes a casa ! Gràcies per donar color a la meva vida!

Les campanes de Santa Eulàlia

2008-02-21T14:25:00.000-08:00

Com ja debeu saber, sóc dona de poble, i a vegades, hi ha petites coses lligades a la calma del món rural i a la tranquilitat del Pre-pirineu, que trobo a faltar, una d'elles és el so de les campanes. M'encanta sentir els quarts i les hores del rellotge del campanar i el dringar de les campanes quan hi ha una festa i criden la gent a missa. Quan neva sonen més lluny i a la primavera queden eclipsades pel cant dels pardals.

Doncs bé, fa temps que visc a l'Hospitalet i fins fa ben poc no sabia de cap campanar que em pogués delectar amb el seu so i, per sorpresa, ahir, en la calma de la nit, caminant tot xino xano cap a casa vaig distingir a la llunyania i entre la fosca, un so proper, familiar, agradable, que per un moment em va traslladar a la plaça del poble: les campanes de Santa Eulàlia em van acompanyar fins a casa.

Quina delicia saber que quan vulgui puc escoltar de ben a prop aquest so que em permet viatjar en la imaginació i en el temps d'aquelles tardes despreocupades d'infantesa !

La Vie en Rose

2008-02-14T14:29:00.000-08:00

Fa molts dies que no escric res de bo, però avui és un dia especial, avui és sant Valentí, el dia de l'amor i dels enamorats. De fet, penso que hauria de ser Sant Valentí cada dia i respirar aires de maduixa, fer volar coloms i menjar dolços i dedicar un somriure a les persones que ens creuem i aleshores el món seria molt empalagós però la gent seria més feliç i així en comptes de fer la guerra, farien l'amor i els núvols serien de cotó i quan en somnis caiguessis sobre un d'ells et deixaries acaronar per la seva suau textura.

Despertar la Sensualitat

2008-02-01T14:23:00.001-08:00

Avui he anat a classe de Dansa del Ventre. Cada dia gaudeixo més d'aquest ball que ara ja faig dues hores per setmana. Per a mi és una bona manera d'explorar la meva feminitat, de despertar la meva sensualitat, de sentir-me a gust amb el meu cos, de fugir momentàniament de la realitat i transportar-me a l'imperi dels sentits. És una dansa exòtica que em permet compartir emocions i sensacions amb les companyes del grup i això, m'ajuda a evolucionar i a créixer com a persona.
Cal dir que la dansa del ventre s'utilitza per les seves qualitats com a teràpia corporal per la dona al llarg de tota la vida però és especialment útil en la preparació de la dona per l'esforç del part i la seva posterior recuperació, ja que els moviments que es realitzen en la dansa enforteixen la musculatura ventral i pèlvica, augmentant així la resistència i l'elasticitat d'aquesta zona.
Per altra banda els exercicis que es realitzen en l'execució d'aquesta dansa resulten una activitat de baix impacte que tracta zones tradicionalment problemàtiques en el cos de la dona, com la caiguda de la pell de la part inferior dels braços, endureix dels músculs pectorals, aprima la cintura, enforteix les cames, tonifica els malucs i reforça les natges.
Així mateix una de les característiques més importants de la dansa del ventre és la seva capacitat d'estimular el plexe solar -centre energètic i nerviós que es troba sota l'estèrnum-; els constants moviments del ventre i els malucs efectuats al llarg del ball, en estimular-lo, contribueixen a la distensió nerviosa i aporten així un benestar general.

(Bibliografia consultada: "Bailar la danza del vientre" de Maria Elena Morató)

La noia de l'autobús

2008-01-31T08:39:00.001-08:00

Fa més de dues setmanes que no agafo l’autobús. Aquests dies vaig caminant cada dia a la feina, sense presses, mirant les mussaranyes i observant els coloms i ocells que volen d’arbre en arbre.
Ara, ja començo a tenir certa rutina, com que sempre passo a la mateixa hora pel mateix lloc acostumo a veure la mateixa gent, que inconscientment també deu retenir la meva imatge en la memoria del seu recorregut diari.
Avui, però, he tingut un segrest mental. Per un moment he pensat en algú que tot sovint veia quan viatjava en autobús. De sobte m’he preguntat per una noia que estava en un estat avançat de gestació i se m’ha dibuixat un somriure a la boca quan he pensat que, segurament si agafés el bus un dia d’aquests, ja no la veuria. A hores d’ara ja deu estar amb la seva criatura en braços i gaudint de la seva nova maternitat. I això m’ha fet molt i molt feliç.
Que tingueu un bon dia!!

Plaers de la natura

2008-01-27T13:24:00.000-08:00

Avui he experimentat el gran plaer de seure davant el mar i sentir com el sol incidia sobre la meva pell i l'aire suau d'hivern m'acaronava subtilment. Regnava un ambient calmós, tranquil, la gent ramblejava amunt i avall. I jo asseguda en un banc inspirant aquest aire que m'omplia els pulmons i em traslladava vés a saber on. Quina tranquil·litat! Quina experiència tan gratificant! Qué bonic experimentar la bellesa de la natura sobre un mateix! Quin cel més clar ! I de sobte les gavines voleiant d'un costat a l'altre. Fins quan durarà aquest plaer?

Tinc por de llevar-me un dia i no veure el cel blau, tinc por de respirar aire brut, tinc por de veure peixos surant a l'aigua, tinc por de no veure ocells volant, tinc por de mullar-me amb pluja àcida, tinc por que aquests petits plaers, que la natura ens ofereix, desapareguin a raó de la nostra negligència i el nostre passotisme, tinc por de no ser-hi a temps...I tu, la tens aquesta por?

La reflexió del colom

2008-01-23T03:52:00.000-08:00

Aquest matí, com tots els matins del món, anava caminant cap a la feina i de sobte hi ha hagut quelcom que m’ha cridat l’atenció. En un racó hi havia un colom arraulit, quiet i lluny de tots els seus companys que voleiaven un troç més enllà. Segurament estava mal ferit o era vell i d’aquesta manera, sense poder continuar el joc dels altres, dormitava silent.
El colom m’ha recordat els nostres grans, els malalts i els discapacitats que sovint resten al marge de la resta de persones que duem una activitat trepidant dia rera dia i que ens manca temps per aturar-nos i afrontar aquesta mirada que sol:licita un bocí d’afecte, una espurna de comprensió, una alenada d’alegria, un gest d’assistència, que, obviament, no respon a uns quants bitllets.
Atura’t i refexiona-hi, tu tens la clau de la seva felicitat.

El món i jo

2008-01-20T12:44:00.000-08:00

Avui estic fent allò que m'agrada tant: asseure'm en una taula en una cafeteria, prendre'm un combinat de xocolata amb nata i cafè i escriure en un sobre tamany DIN-A4. Escric reflexions del que veig, del que sento, del que vull i d'allò que m'agradaría ser en un futur.
Seure i pensar en el món i en un mateix és un exercici molt saludable per la ment; m'acaro amb la meva personalitat i discuteixo amb ella, i observo el món i reflexiono sobre el què hi passa. A vegades, se'm dibuixa una ganyota a la cara: crec que és un gest d'indignació i d'impotència al mateix temps i aleshores m'envaeix allò de pensa globalment i actua localment i arribo a la conclusió que sempre que jo sigui feliç, interiorment parlant, serè capaç de transmetre un bon karma a la gent que viu al meu costat i això farà que a curt termini o a llarg, qui sap, el món sigui una mica millor.

Que tinguis un bon dia!

Per pensar-hi

2008-01-15T04:02:00.000-08:00

Tots som ignorants. El que passa és que no tots ignorem les mateixes coses.

Mai no consideris l'estudi com una obligació, sinó com una oportunitat per aprofundir en el bell i meravellós món del saber.

Albert Einstein

El poc saber de Sòcrates

2008-01-11T15:27:00.000-08:00

Estudiar és un vici i com més coses aprenc, més coses vull saber. Cada cop que consulto un llibre o llegeixo una pàgina web interessant em sento més ignorant per que veig que el meu desconeixement del Món és molt més gran del què puc imaginar i del que puc arribar a aprendre mai. Cada dia que faig un acte de coneixement o escolto algun savi, filòsof o lletrat m'identifico una mica més amb Sòcrates quan va dir "Només sé que no sé res".

Alimentem-nos fent salut

2008-01-08T14:59:00.000-08:00

Ara, després de les festes de Nadal per tot arreu se'ns bombardeja amb dietes miracle, dietes per esdevenir sílfides en pocs dies, per perdre els quilos, fruit d'excessos pantagruelics. Dietes que conviden a fer veritables bogeries nutricionals. La majoria d'aquestes afavoreixen l'efecte “yoyo”: ara m'aprimo i d'aqui uns dies em torno a engreixar i el cos, és clar, en pateix les seves conseqüències lògiques: la pell es dóna i es torna a contraure i aleshores sorgeixen les estries i perquè no els desordres metabòlics.
Aquesta febre aprimadora per imatge és molt superior a la idea gens descabellada d'aprimar-se per salut i crec, que és molt preocupant ja que aquesta prioritat estètica, sovint, perjudica l'estat vital més que beneficiar-lo.
Sóc una gran admiradora de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster. He llegit el seu llibre de “la Ciència de la Salut” que m'ha marcat un abans i un després en els meus costums diàris sobretot a nivell d'ingesta d'aliments i d'activitat física per mantenir el cor i el cos en bon estat de salut.
Per altra banda també m'he interessat per Mireille Giuliano i el seu llibre de “Les franceses no s'engreixen”, que també ha posat la petja del petit plaer a la meva vida.
Al cap hi ha la fi, els principis de la bona alimentació són ben clars: cal menjar de tot, potenciant aliments amb una quantitat adient de nutrients essencials, aigua, vitamines, fibra i una aportació energètica d'acord amb l'activitat física que desenvolupem.
I si ens volem aprimar, cal gastar més energia de la què ingerim i això es tradueix en reduir els aliments amb una alta aportació energètica i augmentar l'activitat física. I sobretot no jugar amb el nostre cos.

El Tortell de Reis, dolça tradició.

2008-01-06T03:46:00.000-08:00

Avui m'he llevat d'hora i he tingut una gran sorpresa! Els Reis Mags m'han deixat el sofà cobert de regals per a tota la família; petits detalls pels adults i grans il·lusions pels infants. Llibres, CDs, joguines i dolços, aquests han estat els seus presents a casa nostra.
Un cop oberts els regals m'he afanyat a esmorzar, perquè avui hi ha dinar familiar i he anat a comprar el Tortell de Reis. El Tortell és el dolç del dia, el que et corona rei -si et toca la la figureta del rei- i el que et fa pagar el pastís -si et toca la fava que porta amagada.
Quan he sortit de la boca del metro he sentit la calma del carrer i he pogut copsar l'alegria i els crits de joia que sortien de les cases dels més petits. M'he dirigit a la fleca, encara no hi havia molta gent, he flairat l'anís uns metres abans d'arribar. Les venedores tenien un aire joliu, destil·laven vitalitat i embolicaven els tortells que s'anaven demanant. Un cop he tingut el meu me n'he anat cap a casa embriagada amb la dolcesa d'aquest present de Reis. Quines ganes que tinc de mossegar-lo!

Nit de reis

2008-01-05T06:22:00.000-08:00

Ja esteu preparats per la Nit de reis ?
Avui aniré a dormir d'hora i deixaré ben col·locades les sabates, el cubells d'aigua, uns gotets de llet i una mica de torrons. Ho deixaré tot preparat perquè avui és una nit especial. Ho deixaré tot net i endreçat. Ho deixaré tot llest perquè avui és la Gran Nit, la nit més màgica de l'any, la nit dels somnis i de les promeses. Avui és la nit dels infants i dels adults amb cor d'infant. Ho deixaré tot a punt perquè avui arriben els Reis de l'Orient.
Que les il.lusions no manquin mai a la vostra vida!!
I ara, me'n vaig, que els Reis estan a punt d'arribar a Port. Encara no heu vist quin Estel tan gran que els guia ?
Bona nit. Shhhhhhhhhhhhhhh. Silenci

Callejeros

2008-01-03T08:22:00.000-08:00

Dimarts 1 de gener, especial “Callejeros”.

Callejeros és el programa que fan a la “Cuatro”. És un programa de denúncia social. Un grup de reporters que recorren els carrers, barris, pobles i ciutats a la recerca d'una realitat social que, sovint, ens passa desapercebuda.

La temàtica que han tractat avui és la de la gent que demana al carrer. El reportatge mostra les vides d'unes desenes de persones a diferents ciutats d'Espanya: Vigo, Bilbao, Sevilla, Barcelona, Madrid.

Em quedo parada del que arribo a veure: gent que demana per necessitat real, gent que fa comèdia, músics anònims, ballarins, pallassos, arruïnats, malalts, lisiats, persones enganxades a la droga, joves, senyors necessitats que cobren ajudes vergonyoses de l'estat , senyores de molta edat que allarguen la mà per poder menjar, romanesos, alemanys, polonesos, argentins, espanyols que no volen doblegar l'esquena, dones amb fills amb pensions miserables i bon cor, gent que rebusca entre les escombraries d'un supermercat, dones i homes acompanyats d'un gos. El que més em toca la moral és un jove amb plenes facultats físiques que amb tota la cara del món diu que no vol treballar, vol divertir-se i demanar al carrer.

És un document d'una realitat molt crua, una realitat que ens trobem cada dia quan viatgem amb metro, caminem pel carrer o entrem en una església. És bo que ens hi facin pensar ja que sovint deixem una moneda en un d'aquests gots de plàstic que una mà ens allarga, però sabem a qui l'estem donant ? L'ajudarem realment a menjar ? Li allargarem el vici? Ajudarem a crear un paràsit social?

Gràcies amics de “Callejeros” per apropar-nos la vida real.

Any nou, concert i filosofia nova

2008-01-01T11:50:00.000-08:00

Aquest matí quan m'he llevat i he vist l'hora que era -les 10:24 marcava el rellotge- se m'ha dibuixat un somriure a la boca: podria veure el concert d'Any Nou sencer! I així ha estat, he delectat els valsos i les polques del pare i els germans Strauss interpretats per la Filarmònica de Viena dirigida per Georges Prête, un director d'origen francès de 83 anys amb una memoria prodigiosa i un estil molt personal.
Per altra banda, i com no podria ser d'altra manera, m'he fet un propòsit filosòfic pel 2008. Donades les circumstàncies i el caràcter de determinades persones del meu entorn, el meu cor em demana, des de fa temps, un escut contra vibracions negatives i he pensat que ara és el moment idoni per començar-lo a posar en marxa, espero que funcioni ! Així mateix em mantindré al marge de converses amb poca coherència per evitar mals entesos i em prendré la vida amb més frescor del que he estat fent fins el moment, no cal amoïnar-se davant de paraules fruit de la ignorància o raonaments sense fonament i afavorir relacions tòxiques; hi ha coses més importants a les que vull dedicar els meus esforços com ara tenir cura del medi natural i el medi emocional i construir un món una mica millor...sense donar-hi més voltes de les necesssàries.

Feliç 2008

2007-12-31T06:50:00.000-08:00

A hores d'ara (15:55 a Barcelona) qui més qui menys ja està fent els preparatoris pel ritual de cap d'any. Avui a les 12 de la nit tancarem una etapa per obrir-ne una altra i sovint aquesta eventualitat comporta fer-nos plantejaments de vida transcendentals. Jo tan sols vull expressar el desig que l'any 2008 ens porti tot el bo que no ens ha portat el 2007: bones sensacions, bones emocions, amistats lleials, amors perduts, fills, aromes, dolçors, pau i sensibilitat per tenir cura del medi que ens envolta.

La Llibreria de la Generalitat

2007-12-30T16:03:00.000-08:00

Tot passejant Rambla avall i sota d'unes porxades a mà esquerra trobem una de les llibreries de la Generalitat. Tot i que la decoració és tirant cap a senzilla, els continguts dels llibres traspuen patriotisme per totes les seves pàgines.

És una llibreria que fa País: tan sols entrar t'envaeix l'Esperit Català quan veus la senyera que la presideix i quan et comences a passejar entre les seves estanteries i observes, els mapes, els gravats, els llibres, els quaderns d'exercicis, els contes amb ilustracions de la Pilarín Bayés t'adones que l'orgull de País va creixent dins teu com l'espuma i finalment, quan ja tornes a trepitjar el carrer fas un sospir i et felicites quan t'adones que has sobreviscut als crits espantosos de la història, la gramàtica, la cartografia, l'agricultura, la gastronomia i de la llengua catalanes i que no t'has deixat mig sou llegint sobre la teva Nació i que el més vinent podràs venir de nou a gaudir d'aquest Esperit.

Busqueu-me al carrer Petritxol

2007-12-30T03:06:00.000-08:00

Ahir al mati varem anar a ramblejar. Un plaer estacional, un gaudi de desembre. Hivern, fred i un raig de sol trapella que no et permet veure la florista que ja té a punt les roses, violetes, narcissos, margarites, tulipes i plantes que omplen la Rambla de colors. La gent passeja tranquila. Els turistes fan cua a la guixeta d'informació. Per un instant la “Moños” apareix en la meva imaginació i les campanades de l'Església del Pi em fan volar i de sobte em trobo al carrer Petritxol.

El carrer Petritxol és un d'aquells llocs on em perdria tot el dia. Cada botiga, cada entrada, cada pedra, tenen una petita història. La botiga de sabons, la botiga de roba de cotó d'importació, les xocolateries, la llibreria, les galeries d'Art; totes tenen el seu encant. El carrer Petritxol sedueix: l'aroma de la xocolata traspua per cada racó i el dringar de les portes de les granges et convida a un banquet de dolçor. I quan et decideixes a entrar, t'adones que estàs assegut en un local, que ben bé podria ser el menjador de casa, amb la paret de rajoles blanques i blaves, les petites taules de fusta i les cadires a joc, recollit i acollidor. Un local que et trasllada uns quants anys enrera adaptat a les exigències dels organismes municipals actuals, però al cap i a la fi un lloc amb caràcter propi on els suïssos, els xurros, les ensaïmades i els melindros volen de la cuina a la taula. I aleshores deixes volar els sentits i el temps passa i la xocolata s'acaba i en demanes una altra i et tornes a decorar el nas amb un floc de nata: una nata espessa que sura sobre la xocolata, una nata blanca que contrasta amb el seu color, una nata dolça que l'acompanya...

Amb corbes

2007-12-29T05:21:00.000-08:00

Avui m'he comprat una d'aquestes revistes de bellesa-moda i altres temàtiques femenines vàries per posar-me una miqueta al dia i aprofitar el mini-bolset de color negre que regalaven.

He fullejat la revista de camí cap a casa, al metro, i m'ha donat temps de llegir un article del Toni Cantó, l'actor, en què fa apologia de les corbes femenines.

Deixant a part, la qualitat literària de l'article- no sóc jo qui ha de vetllar per ella- el contingut m'ha agradat, l'he trobat interessant i desmitifica les grans models de passarel·la que podríem qualificar de diáfanes: sense forma ni estructura.

És un article que ens puja la moral a les que presumim d'un cos curvilini ja que exposa les preferències masculines per les fèmines amb certa voluptuositat de les formes més que per la rectitud i primesa de cossos amorfs coberts amb vestits de grans dissenyadors.

Agraeixo de cor a l'autor i a la revista per aquest elogi als cossos amb pit i cul.

Amb corbes

2007-12-22T05:10:00.001-08:00

BON NADAL !

Salut tinguem!

2007-12-22T04:25:00.000-08:00

Avui és dia 22 de desembre i això vol dir que és el dia de la loteria, que en tres dies ja estarem a Nadal i que ahir milers de persones ja es van tirar a la carretera per aprofitar aquests dies de vacances. Però del què vull parlar realment avui és de la il·lusió que ens porta el cant dels Nens de San Ildefonso. He sortit a comprar i tot passejant pel carrer sentia les ràdios i les televisions i la gent que anava comentant els premis que anaven sortint. Avui, fins i tot, el dringar de les campanetes de les portes dels comerços sonava d'una manera especial i tot plegat té un to més màgic. La gent surt a comprar, a passejar o a fer la xerradeta en aquella cafeteria on es trobarà amb algú especial, i ho fan en una atmosfera impregnada de bones vibracions i plena de la incertesa de la sort. I, finalment, si em tingut bona fortuna i ens ha tocat ho celebrarem i sinó començarem a acumular il·lusions pel sorteig de l'any vinent.

El Händel nadalenc

2007-12-21T10:51:00.000-08:00

Ahir dia 20 de desembre varem gaudir del Messies de Händel a la Basílica de Santa Maria del Mar. Sens dubte un lloc incomparable per una música incomparable. El cor de cambra de Bohèmia i la Filharmònica de Cambra de Pardubice foren els encarregats d'interpretar aquesta magnífica obra emmarcada dins dels concerts de Nadal. L'Hallelujah ens va posar, de nou, les emocions a flor de pell, a mi i a tota la multitud congregada al santuari de la Verge del Mar de Barcelona. Fou un concert preciós que ens apropa cap al dia de Nadal a poc a poquet i amb una alenada d'alegria.

La Marató 2007. El COR no avisa

2007-12-19T00:32:00.000-08:00

El diumenge dia 16, la Marató de TV3 va tornar a la seva cita anual. En aquesta setzena edició ja s’han recollit gairebé 7 milions d’euros que es destinaran a la investigació de les malalties cardiovasculars i a la promoció de la salud, com va afirmar el gran Valentí Fuster, cardiòleg universal on n’hi hagi i gran savi.
Vaig estar tot el diumenge a casa i des del moment en què va arrencar, no em vaig voler perdre ni un detall de totes les experiències de les persones que han patit un “mal de cor”, de les paraules dels experts, de les infografies sobre el sistema circulatori, del Miquel Calzada, que va conduir el programa amb gran senzillesa …Em va encantar! Felicitats a tots! Va ser molt didàctic, emocionant i realment va tocar el cor.
I si alguna cosa vaig aprendre és que hem de mimar el nostre cos, deixar de fumar qui ho faci, tenir cura de la nostra alimentació, fer esport i prendre’ns la vida amb calma, alliberar-nos de les tensions i gaudir dels petits detalls de cada dia.

Dies de Nadal

2007-12-18T03:34:00.000-08:00

Fa uns dies que no escric i ho trobo a faltar. Aquest és el meu racó i anhelava aquests moments de reflexió que aquí tinc. Pels carrers ja es respira aire de Nadal i fa fred i és agradable; posar-se la bufanda i els guants i sortir a fer un tomb i seure en una taula d’un cafè d’aquests plens d’humanitat i serenament observar la gent que va, que ve, que parla, que riu, que crida, que es refrega una llàgrima que llisca per la galta, que llegeix, que besa.

El temps passa, viu-lo

2007-12-13T06:52:00.000-08:00

Les hores van caient i els minuts i els segons, els dies van passant i les setmanes i els mesos i sovint, no ens adonem que la vida passa al nostre voltant mentre nosaltres treballem sense parar.
És evident que cal treballar –qui més qui menys té una hipoteca que pagar o uns fills que mantenir- però hi ha una cosa que també és important que fem i freqüentment, clavats davant d’una pantalla ens n’oblidem: viure.
Estrictament la paraula viure vol dir menjar, beure, dormir i cobrir les necessitats vitals. Amb això l’espècie ja pot evolucionar. No obstant això, hi ha una altra dimensió del viure, que és la de gaudir del dia a dia, d’allò que fa funcionar el món i d’allò que ens fa avançar a nosaltres, sobretot, com a persones, com a éssers socials. Així doncs, per realitzar-nos com a tals necessitem gaudir de moments d’oci: una conversa amb un amic, un tomb amb bicicleta, un cafè, una passejada pel centre comercial, un dinar familiar, una bona pel·lícula al sofà de casa…Tampoc no és tant complicat.
Ara bé, la societat està muntada, o ens l’hem muntada sobre la base d’unes necessitats, que están ben lluny de ser vitals però que ens esclavitzen com la que més, és en aquests moments, quan els diners fruit del nostre treball passen a ser el motor de tot plegat i aleshores ja ens trobem en el cercle viciós de treballar per tenir més coses i més i més…I què passa quan ens adonem que hem perdut la joventut i els nostres fills ja caminen?

Felicitats Empar!

2007-12-12T02:21:00.000-08:00

Des de la intimitat que em confereix el meu blog vull felicitar a l’Empar Moliner per la seva maternitat! Vaig alegrar-me’n molt quan vaig sentir l’agradable notícia en boca de l’Antoni Bassas.
Sóc una gran admiradora de l’Empar Moliner, m’encanta el seu estil directe, sense embuts, tal com raja.
A part de les seves col·laboracions al mati de Catalunya Radio amb en Bassas –els dimarts a les 8 i poc del matí- l’Empar escriu articles al diari el País i uns quants dels seus llibres han estat guardonats. M’agradaria ressaltar: Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000), T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005) i Busco senyor per amistat i el que sorgeixi, que és un llibre d’articles molt recomanable.

I tu, què et poses ?

2007-12-11T14:14:00.001-08:00

Per tots és ben sabut que entre aquesta setmana i la vinent es faran tots els sopars de Nadal d'empresa i això implica, entre altres coses, triar un modelet per lluïr davant de molts dels companys de feina.
Prendre la decisió del què ens posarem, per algunes, i parlo en femení és un gran mal de cap. Com que la majoria de les fèmines estem en competència constant -ja sigui de forma conscient o inconscient- dos mesos abans, un cop ja hem decidit assistir a l'eventualitat ens comencem a preocupar per l'envoltura que portarem el gran dia. I aleshores interroguem les companyes; algunes, sense pensar-s'ho, t'ho expliquen amb pèls i senyals, altres, com que volen portar l'exclusiva, diuen que no ho saben i que s'ho han de pensar i lògicament, hi ha qui agafarà el primer que trobi a l'armari; tot i que aquesta no és la tònica habitual.
El dia del sopar ens trobem, ens colguem d'elogis i després ens deixem verdes pel darrera. Comencem a comparar-nos ara amb aquesta que està més grassa, ara amb l'altra que vesteix com una meuca, ara amb aquella a qui tots els nois van al darrera... Tot sigui per reafirmar-nos i pensar que som el centre de totes les mirades i és que nosaltes som úniques! Per cert i tu, que et poses?

La frase del dia (1)

2007-12-10T04:35:00.000-08:00

“L’ànima del filòsof habita a la seva ment, l’ànima del poeta habita al seu cor, l’ànima del cantant habita a la seva gola, però l´ànima de la ballarina habita tot el seu cos.”

Khalil el Gibran

Intimitat

2007-12-10T03:20:00.000-08:00

Aquest cap de setmana vaig anar al Villaroel a veure Intimitat (Hanif Kureishi). Em va encantar! L’obra ens mostra la crisi matrimonial d’un pare de familia que està encara, a la flor de la vida.
Al llarg de l’hora i vint que dura l’espectacle es plantegen totes les qüestions morals hagudes i per haver entorn al divorci i el rol de la familia feliç al segle XXI. Està ambientada en un sol escenari que no canvia, tan sols les llums, la música i l’aparició dels personatges et donen indicis de la localització de l’acció: es va d’una casa a l’altra, passant pel consultori de la psiocòloga o pel bar de copes on es troben els amics.
En segons quins moments es frega un dramatisme extrem que s’acaba encomanant al públic, tot i que en Joel Joan hi posa les seves pinzellades d’humor que suavitzen la situació.
Aquesta obra no deixa indiferent, fa pensar sobre un punt que pot arribar al llarg de la relació en parella, per això crec que és molt recomanable de veure-la i filosofar-la.

Uns dies a Solsona

2007-12-08T16:14:00.000-08:00

Ostres tu, que tard que és avui (la 1 de la matinada). Fa uns dies que no escric perquè me n'he anat a Solsona per canviar d'aires. Solsona, capital del Solsonès, és el meu poble natal on vaig viure i descobrir els primers anys de la meva vida.
Ara, en aquesta època de l'any i donada la latitud del lloc, comença a fer-hi fred. És, però, molt agradable sortir del cotxe després d'un viatge d'unes dues hores i sentir aquella gelor a la cara que revigoritza. Aquests dies, al poble, m'he dedicat a gaudir de reunions familiars, dinars casolans de la mare i quedades amb la colla d'amics a l'Espiga. L'Espiga és un local que freqüentem tot sovint el cap de setmana, és càlid i acollidor, s'hi pot menjar des d'una paella a un donut, beure un te exòtic o prendre una cervesa fresqueta tot i que això, sovint sigui enmig d'un núvol de fum.

Fem pont ?

2007-12-05T03:09:00.000-08:00

Ja estem a desembre i això es nota perquè a part de les llums de Nadal que ja llueixen a la façana dels centres comercials i a tots els carrers principals de la ciutat, tenim quatre dies de festa per endavant que coincideixen amb els dies 6 i 8 de desembre: el gran pont de la “Puríssima”.
Aquesta setmana, segons diuen els experts del sector turístic, és la setmana més cara de l’any per fer una escapada i costi el que costi, hi ha una gran majoria de gent que se’n va i fa un parèntesi a la seva vida. Les agències de viatge, els Tour operadors i algunes estacions d’esquí privilegiades i agraciades pel do de la neu, fan l’agost. Acaba d’iniciar-se la temporada de les migracions setmanals cap a les segones residències de muntanya, de les excursions als comerços i la carrera del gastar, gastar i gastar. Aquest és el manament de la societat consumista.
Afortunadament sempre hi ha qui resta a la seva llar arraulit vora el foc i amb un plat d’escudella a punt ens espera als que venim de ciutat.
Apa, a gaudir del pont!

L’art a la Venècia dels segles XVII i XVIII

2007-12-04T02:38:00.000-08:00

Aquesta exposició de l’Art Venecià que es mostra a la sala d’exposicions de la Caixa de Catalunya de la Pedrera em va fascinar. Està dividida en varis àmbits i cada un d’ells va precedit d’un panell introductori molt clarificador. Vull destacar especialment les pintures de temàtica carnavalesca i les “vedutas” de Venècia on es poden veures quadres de Canaletto entre altres
És una exposició que no t’imagines que sigui tant extensa, però, realment té molt per veure i assaborir, jo recomano visitar-la amb deteniment i una bona estona per endavant.

Diumenges amb encant

2007-12-03T09:57:00.000-08:00

M’agraden els dilluns perquè torno amb energia renovada i més, quan torno d’un cap de setmana com el passat. Ha estat total, he fet una mica de tot i no m’he cansat de res. Ara bé, el que més aprecio d’aquests dies són els diumenges a la tarda, hores de sofà i televisió, de tranquil•litat, de no fer res, de no pensar en res. Divagar i passar l’estona davant d’una pel•lícula d’aquelles que no requereixen esforç, una pel•lícula que convida a dormitar i a tapar-te amb una manta.

Són delicioses tardes, les de diumenge, que conviden a prendre un te amd quatre galetones i compartir un secret amb algú. Són tardes llànguides i càlides amd un regust nostàlgic.

1 de desembre, de nou ens manifestem

2007-12-02T09:39:00.000-08:00

De nou, ahir dissabte, els catalans varem sortir al carrer a demanar que volem fer ús dels trens amb seguretat i dignitat, com qualsevol altre ciutadà de la Espanya on diuen que pertanyem. Ahir ens varem manifestar per dir als senyors del govern centralista de Madrid que ja està bé de fer de cornuts i pagar el beure, que ja està bé d'invertir els nostres diners en les infraestructures d'Espanya i rebre una quantitat ínfima d'aquests per a les nostres vies, carreteres, trens etc.
Estem tips de callar, per aquest motiu ahir un grapat d'institucions varen organitzar una manifestació en so de pau. I això és tot.

Antres de cap de setmana

2007-12-01T02:25:00.000-08:00

Tan sols m'agradaria fer una reflexió de dissabte al matí, després d'haver dormit tan sols cinc horetes.
Ahir a la nit amb un grup de companys varem sortir de festa i quan la nit ja estava en estat avançat varem anar a un d'aquests antres "de moda" que fan pagar una entrada de deu "miserables" euros -cal dir que regalen consumició, tot un èxit- per sotmetre'e a una atmosfera impregnada de fum, fer una mica de sauna entre calor i empentes, esperar mitja eternitat per penjar l'abric al guardar-roba i mitja més per adquirir la beguda que generosament t'han "regalat" amb l'entrada. Aquest tipus de locals el trobem arreu. No obstant això, no acabo de trobar-li el sentit, trobo que ens menen com ovelles a un sistema al què jo no estic d'acord i jo, com que sóc una mica "cabra descarrilada" o "ovella negra" o antisistema discotequero obligador em sento incòmoda i sento que em prenen el pèl. Ara bé, tothom ja ho té tant assumit com una cosa habitual que no els importa augmentar la seva despesa setmanal en aquest tipus de locals. Un altre tema a part, és que pel fet d'estar amb bona companyia i compartir una estona amb la gent que aprecies, malgrat la diversitat de gustos, acabi sucumbint al poder d'aquesta "dictadura" consumista. És així com funciona el sistema.
Bon cap de setmana

Amics entre altres

2007-11-30T04:10:00.000-08:00

Avui és d’aquells dies que es podria qualificar de profitós. Finalment, després de llargues reflexions, he arribat a la conclusió que hi ha molt hipòcrita voltant pel món i que, al final, a base d’unes quantes caigudes acabes sabent amb qui i amb qui no pots confiar.
Cada dia la vida ens ensenya coses noves i una de les què he après avui és que al final la gent actúa de forma autònoma, passen de tot i van a la seva. Doncs ja està Carpe Diem, que cadascú faci la seva, Let it be i que sobretot que cada persona actui segons els dictats del seu cor.
El que està clar que a vegades es pot jugar net o brut i jo sempre acabaré mirant a la cara les persones franques i honestes.
I una altra coseta al final sempre resten al teu costat els veritables amics, la resta són coneguts amb qui interacciones i als que pots regalar un somriure.
Gràcies amics i amigues!

Petits grans instants a KPMG

2007-11-29T01:48:00.000-08:00

Des de la finestra del despatx tinc a la llunyania una posta de sol deliciosa. El sol que ja comença a mandrejar trasllueix amb intensitat darrera de les muntanyes que s’albiren des de la sisena planta en un dels tants edificis que flanquegen la Diagonal a banda i banda, on jo treballo. Quin instant tant únic!
L’hora de dinar a KPMG també és una d’aquestes estones especials. El menjador s’omple de gent, les olors comencen a destil•lar a través del microones i impregnen l’ambient, es parla de temes intranscendents per evitar ferir sensibilitats, es gaudeix del menjar i es forgen amistats. Són moments preciosos de pausa, de descans, de sana desconnexió que ens esperonen a afrontar la resta de la jornada laboral.
I els cafès a mig mati, què en podem dir d’aquests minuts de glòria que ens desperten i ens carreguen les piles? Qui pot negar l’encant que tenen els raconets on hi ha les màquines de cafè?
Crec que és bo valorar aquests moments tan quotidians, ja que ens aporten un toc de màgia en el dia a dia d’aquesta nostra tasca rutinària per la què ens paguen i que anomenem : FEINA.
Espero que aquest article us aporti uns minuts de plaer i us faci gaudir de la vostra jornada.

Dimarts i dansa chez Munique

2007-11-28T02:07:00.000-08:00

Ahir era dimarts, i dimarts vol dir classe de Dansa del Ventre amb Òria. Dimarts vol dir que sortim a les set de la feina i agafem el "Corsilla" de l'Anna per anar fins a l'Escola, vol dir les xerrades que fem al cotxe, vol dir desconnexió, vol dir plaer de ballar, vol dir compartir, vol dir exotisme, vol dir feminitat.

Dies d'hivern

2007-11-27T04:00:00.000-08:00

Avui bufa un gregal que fa voleiar els cabells i les faldilles, la gent camina encongida, els abrics, les botes i els barrets sovintegen, les galtes s’envermelleixen i les mans van plegades a les butxaques. Es tracta d’un fantàstic matí d’hivern, amb el fred de l’època i els primers raigs de sol que escalfen els racons on incideixen.
Arribo a l’oficina acalorada però amb les galtes glaçades, apujo la persiana, agafo un café i m’abandono a la calidesa d’aquest sol que m’acarona en aquest indret del despatx.
M’encanten aquests dies d’hivern en què les temperatures baixen més del què és habitual: em revitalitzen, m’omplen d’energia i m’aporten una gran tranquilitat, malgrat el bullici de la Diagonal. I és precisament aquesta placidesa dels matins solitaris, freds i silents que convida a parlar pausadament abans de començar la jornada laboral.

Llibres i cafè

2007-11-26T01:46:00.000-08:00

Ahir diumenge 25 de novembre va finalitzar el saló del llibre després de cinc dies d’activitat.
M’hagués agradat anar-hi però me’n vaig assabentar massa tard. Snif, snif.
Els llibres són una altra de les meves addiccions i em fa molta ràbia perdre’m aquest tipus d’actes. Ara bé també cal tenir en compte que el dia té un nombre reduït d’hores i que no podem arribar a tot per molt que siguem capaces de dur a terme més de dues tasques al mateix temps. La barrera espai-temps encara no la podem controlar.
M’ho hauré d’anotar a l’agenda per no oblidar-me’m l’any vinent.
Aquest matí per treure'm el mal gust de la no visita he fet una volteta per la pàgina web i he trobat una cosa deliciosa: una marca de cafè italiana ILLY ens porta el cafè mentre gaudim d'un magnífic llibre. Molt temptador realment!